Sant Pere de Marfà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Sant Pere de Marfà
Sant Pere de Marfà.JPG
Dades
Tipus església
Característica
Estat d'ús Sencera, però convertida en galliner
Estil arquitectònic Barroc popular
Construcció segle XVIII
Altitud 594,7 msnm
Ubicació geogràfica
Moianès
Castellcir
Localització Vall de Marfà
41° 45′ 30″ N, 2° 00′ 12″ E / 41.758211111111°N,2.0032333333333°E / 41.758211111111; 2.0032333333333Coord.: 41° 45′ 30″ N, 2° 00′ 12″ E / 41.758211111111°N,2.0032333333333°E / 41.758211111111; 2.0032333333333
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 28649
Activitat
Categoria Capella de Santa Maria de Moià
Diòcesi Vic, arxiprestat del Moianès
Modifica les dades a Wikidata
Sant Pere de Marfà, en el terme de Castellcir

Sant Pere de Marfà és una antiga església parroquial del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a la part central de la Vall de Marfà, al costat nord-est de la important masia de Marfà. Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, amb el codi IPA: 28649.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una petita església d'una sola nau sense absis exempt, amb entrada lateral a la banda de ponent. Estructura del segle XVIII amb campanar de planta quadrada i coronament piramidal. El portal d'accés presenta una magnífica decoració de pedra. Emmarcada entre dos pilastres, la decoració de l'arc és feta a bade de garlandes, flors, fulles i angelets. L'absis de la capella és pla. El parament és d'obra emblanquinada. El nucli original (dels segles X-XI) ha desaparegut totalment.[1]

Història[modifica]

Aquesta església apareix ja a la relació feta amb motiu de l'acta de consagració de l'església parroquial de Moià (any 939). Gaudia de plena autonomia al segle XI.Consta el titular de la seva església des del 985, i abunden les seves notícies en els documents de Sant Benet de Bages a partir de l'any 1077, Fou refeta al segle XVIII. Actualment, sense culte, es guarden les seves imatges a l'església parroquial de Moià.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Sant Pere de Marfà». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2013].

Bibliografia[modifica]

  • ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). DL. B-54.339/2006
  • GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0
  • PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. Sense ISBN
  • RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). ISBN 978-84-232-0735-0.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Marfà Modifica l'enllaç a Wikidata