Sant Pere de Riu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Primera menció escrita | 1185 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura barroca | |||
| Planta | una nau i absis | |||
| Campanar | quadrat, coronat per un pinacle piramidal entre merlets graonats | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Selva | |||
| Tordera | ||||
| Localització | Hortsavinyà | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 9251 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Pere de Riu) | |||
| Religió | catolicisme | |||
L'església de Sant Pere de Riu pertany al municipi de Tordera ja que formava part de l'antic terme d'Hortsavinyà, però des del punt de vista popular i eclesiàstic ha estat sempre vinculada a la parròquia de Pineda de Mar. Se la coneix també amb el nom de Sant Pere de Pineda.
La documentació més antiga que en fa referència és de l'any 1185. El 1246, a través d'una butlla del papa Innocenci IV, la parròquia, juntament amb Santa Maria de Pineda, va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. Durant molts segles va tenir sacerdot propi, però posteriorment se'n va fer càrrec el rector de Pineda. El 1985 va ser novament oberta al culte, mentre que la rectoria era habilitada com a casa de colònies.
L'església manté l'estructura romànica original, del segle XI, amb nau i absis, i un campanar tardà, de planta quadrada, coronat per un pinacle piramidal entre merlets graonats. El seu aspecte actual és, en gran mesura, fruit de les ampliacions realitzades durant el segle XVII, tot i que encara pot observar-se la decoració original de l'absis romànic, a base d'arquacions cegues i lesenes, de tipus llombard. Aquesta ornamentació és també visible al mur de migdia, on hi havia l'antic portal, que conserva encara dos finestrals romànics. Darrere el campanar hi ha una antiga construcció o comunidor, coneguda com el Mirador, que alguns autors han datat en època preromànica o visigòtica, opinió no compartida per Joaquim Graupera (Catalunya Romànica, vol. XX).
Al camí d'accés a l'església va ser descoberta una necròpolis altomedieval amb lloses sepulcrals que procedeixen d'enterraments realitzats dins l'església, amb motius heràldics esgrafiats, tres de les quals fan de graons d'accés al temple i les altres dues es conserven als parterres davant la porta.