Sant Pere i Sant Pau de Tabarca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Part de | Patrimoni Cultural de la província d'Alacant | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alacant | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat d'Oriola-Alacant | |||
L'Església de Sant Pere i Sant Pau és un temple catòlic situat a l'illa de Tabarca, al municipi d'Alacant. En 1769 ja existia una capella menuda, que es va ampliar a església i va ser beneïda en 1770, encara que la seua construcció no va finalitzar fins a 1779.[1] Va ser declarada Bé d'Interés Cultural en 1964 juntament amb la resta de l'illa.[2]
Estructura[modifica]
La planta del temple queda inscrita en un rectangle amb orientació litúrgica canònica (est-oest), mentre que el presbiteri queda cap a llevant i la porta principal cap a ponent.[1] Com que l'església és un element articulador de l'estructura urbana, es va projectar una segona porta lateral, que permetera l'accés a l'eix transversal, que té el seu inici a la plaça que s'obre davant aquesta segona porta.
L'edifici és extens i presenta nau única, dividida en tres trams pels contraforts interiors.[3][1] El tram dels peus té una sola crugia i és el del de menor altura, doncs en la part superior està el cor. El tram central té major longitud, doncs comprén quatre crugies, definides pels arcs torals que descarreguen en els contraforts laterals, entre els quals es configuren les capelles secundàries. El presbiteri queda situat a llevant i en ell es configura la capella major, la planta de la qual és gairebé quadrada, encara que de menor amplària que la nau. Això és a causa de l'estreta provocada per quedar als laterals dos espais, un destinats a capella i potser l'altre, en origen, a capella de la comunió.
Sota el seu paviment hi ha tres voltes amb sepultures.[4] Compta amb dues portes, una a la façana de ponent i una altra a la façana sud, on comença l'eix nord-sud que es dirigia, en principi, al castell que mai va arribar a construir-se.[5] Tant el pòrtic com els buits de les finestres són d'inspiració barroca, on dominen les corbes i les superfícies guerxes. Contigu a l'església es va construir un edifici destinat a casa del capellà i a escoles.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Varela Botella, Santiago. «Viaje a Nueva Tabarca: El territorio y la arquitectura: Breve descripción de una construcción que sobrevive a la utopía» (en español). Col·legi d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana y Colegio Territorial de Arquitectos de Alicante, 16-06-2007. Arxivat de l'original el 4 de juny de 2014. [Consulta: 30 juny 2010].
- ↑ «Plan especial de protección arqueológica del término municipal de Alicante: Iglesia de Tabarca» (en español). Ayuntamiento de Alicante. [Consulta: 29 juny 2010].
- ↑ «Patrimonio artístico» (en español). Ayuntamiento de Alicante: Reserva Marina de Tabarca. Arxivat de l'original el 13 de juny de 2005. [Consulta: 29 juny 2010].
- ↑ «Tabarca, isla de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ Varela, Santiago; Juan Calduch; Joaquín Lara (diseño gráfico). «Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 4. La iglesia / 4. L'església». A: Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià (en español y valenciano). Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalidad Valenciana, 1983.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere i Sant Pau de Tabarca |