Sant Ramon del Pla de Santa Maria
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i monument  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Pla de Santa Maria (Alt Camp) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 179-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0001233 | |||
| Id. IPAC | 194 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Arquebisbat de Tarragona | |||
Sant Ramon del Pla de Santa Maria és una església del Pla de Santa Maria (Alt Camp) sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort. Està declarada com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric.
Descripció
L'església, d'àmplies dimensions, té una sola nau acabada en absis semicircular, i transsepte. La coberta és de canó apuntat a la nau i de creuria incipient als braços del transsepte. Al creuer s'aixeca un cimbori vuitavat amb llunetes i petxines decorades amb relleus de guix, elements que palesen la reconstrucció del segle XVIII.[1]
L'element més remarcable a l'exterior és la portalada romànica lateral, d'arc de mig punt, amb vuit columnes per banda que sostenen sengles arquivoltes. El timpà és llis, però la llinda apareix esculpida amb relleus que representen la Mare de Déu, el Nen entre dos àngels, l'Epifania i l'Anunciació. Cal destacar així mateix la rosassa, situada al mur de ponent.[1]
Història
L'església era un feu de la Seu de Tarragona, que fou concedit per Alfons I a Berenguer de Vilafranca (1137). No hi ha documentació sobre la data exacta de construcció de l'edifici, un dels exemples de romànic més interessants de la contrada, però les seves característiques estilístiques el situen entre els segles XII i XIII. Durant la guerra dels Segadors fou saquejada i incendiada per les tropes del comte-duc d'Olivares. Potser fou aleshores que desaparegué el retaule documentat el 1417.[1]
El segle XVIII se n'inicià l'enderroc per tal d'aprofitar els materials per a la construcció de la nova església parroquial. Sortosament, a finals del mateix segle (1772) es repararen les parts malmeses, amb la construcció del nou cimbori, reconstrucció que li donà la configuració actual. La guerra civil del 1936 va ocasionar-hi noves destrosses, però el 1987 ha estat totalment restaurada per la Generalitat de Catalunya.[1]
L'església estava dedicada a Santa Maria, el segle XIX va passar a l'advocació de la Mare de Déu del Roser, i a principi del segle XX a sant Ramon de Penyafort.[2]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Ramon del Pla de Santa Maria |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Església de Sant Ramon». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 abril 2012].
- ↑ «Església de Sant Ramon». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.