Sant Serni d'Àrreu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Sadurní de Tolosa  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Construcció | S. XI - | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 1.258,1 m | |||
| Planta | Una sola nau capçada per un absis semicircular (S. XI) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Alt Àneu | ||||
| Localització | Àrreu | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 25322 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | En bon estat | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
| Festivitat | Sant Serni (Sadurní) | |||
Sant Serni d'Àrreu és l'antiga església romànica del poble d'Àrreu, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Està situada a l'extrem nord-est del nucli de població.
És un temple de nau única, sense absis. Té un campanar d'espadanya de dos ulls damunt de la façana de ponent i porta a migdia. En el seu interior es conserven tres notables piques romàniques, una de baptismal, una altra de beneitera i una tercera que roman encastada a la paret. Aquesta darrera podria haver estat originalment un sarcòfag, però darrerament servia per a guardar-hi els sants olis.
Bibliografia
- Adell i Gisbert, Joan-Albert [et al.]. «Sant Serni d'Àrreu». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Son». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.