Santa Coloma de Sellui

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Santa Coloma de Sellui
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud977 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSellui (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. de l'Església, Sellui Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 21′ 04″ N, 1° 01′ 11″ E / 42.35112°N,1.01968°E / 42.35112; 1.01968
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC25421 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
CategoriaEsglésia sufragània de Santa Cecília d'Ancs
DiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Sobirà
FestivitatSanta Coloma

Santa Coloma de Sellui és una església sufragània del poble de Sellui, de l'antic terme municipal de Montcortès de Pallars, i de l'actual de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situada en el mateix poble de Sellui, en el sector sud-oriental de la petita població.

Descripció[modifica]

Petita església d'una sola nau i capçalera rectangular al nord. El costat oest es troba adossat a la muntanya degut a la forta inclinació de la vessant on s'assenta el poble. La porta, molt senzilla, s'obre al sud. La coberta és a una sola vessant. Sobre la façana meridional i en el punt més alt de la coberta s'aixeca un petit cloquer modern, construït amb totxana vista. A l'oest, a un nivell superior, hi ha adossada una petita dependència.[1]

Referències[modifica]

  1. «Santa Coloma del Baix Pallars». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 13 març 2019].

Bibliografia[modifica]

  • DALMAU i Argemir, Delfí: Campanars parroquials de torre de Catalunya, pàg. 722 Lliçà de Vall, 2014. pdf.
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. VI pàg. 306. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico La Ilustración, 1847. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]