Santa Eulàlia de Pallejà

Infotaula d'edifici Santa Eulàlia de Pallejà
Dades
Tipus	Església
Característiques
Estil arquitectònic	Neoclassicisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Pallejà (Baix Llobregat)
Localització	C. de la Torroja. Pallejà (Baix Llobregat)
41° 25′ 16″ N, 1° 59′ 42″ E
IPA
Identificador	IPAC: 18732
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 18732

Santa Eulàlia de Pallejà és una obra del municipi de Pallejà (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Es tracta d'un temple dedicat a Santa Eulàlia. És d'estil neoclàssic, amb planta de creu llatina i nau coberta amb volta de canó i llunetes. Presenta capelles laterals amb volta de quatre punts. La façana està orientada a l'est. Té dos campanars, la coberta és de teula i la cúpula és de tambor octogonal semiesfèrica i de ciment.

Fou projectada per Joan Merlo al començar el segle xix, iniciant-se les obres el 1832, a causa de les Guerres Carlines s'aturaren les obres i no foren reiniciades fins al 1853, sota la direcció de l'arquitecte Josep Fontseré, inaugurant-se l'edifici el 13 de juliol de 1862 sent rector de la parròquia en mossèn Joaquim Samorri.

Història

L'església parroquial de Santa Eulàlia de Pallejà és documentada el 956-966 en el testament del Comte Miró, fill de Sunyer. Entre els segles XV i XIX fou la parròquia sufragània de Sant Vicenç dels Horts. De l'edifici vell queda una esglesiola modesta situada en el que avui és la Plaça Verdaguer, a més hi ha un dibuix de J. Amigó a l'Institut M. d'Història de Barcelona.

El patronímic, segons A. Massegur i Giralt, podria referir-se a la trobada, el 887, de les relíquies de Santa Eulàlia, filla de Sarrià, i trasllat a la seu de Barcelona.

El 1936 van desaparèixer tres retaules traslladats de l'església antiga a la nova, dels anys 1580, 1623 i 1727.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eulàlia de Pallejà