Santa Eulàlia (bergantí)
| Epònim | Eulàlia de Barcelona  |
|---|---|
| Drassana | Sebastià Pujol i Ribes |
| Lloc de producció | Lloret de Mar |
| Historial | |
| Avarament | 27 juliol 1821 |
| Entrada en servei | 4 octubre 1821 |
| Naufragi | batalla naval, 14 maig 1825 |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | bergantí |
| Desplaçament | 255 t |
| Eslora | 117 ft |
El bergantí Santa Eulàlia, també conegut com El Primero de Cataluña, va ser un vaixell construït a Lloret de Mar pel mestre d'aixa Sebastià Pujol l'any 1821.[1]
Batejat en honor del nom de la muller del propietari principal del bergantí, Eulàlia Olalde de Arriaga,[2] fou varat el juliol de 1821 i donat d'alta en el registre de matrícula de la Província Marítima de Barcelona l'octubre del mateix any. Comandat des de l'inici pel capità lloretenc Joan-Agustí Conill i Sala, propietari també d'una 1/6 part del vaixell, fou armat en cors des del seu primer viatge degut, principalment, a la inseguretat del tràfic marítim atlàntic, en ple conflicte de les guerres d'independència hispanoamericanes. Durant el seu breu servei, feu les rutes comercials als ports de l'illa de Cuba i Mèxic, essent assaltat ocasionalment per vaixells pirates o d'insurgents americans. En el seu historial destaquen, el combat que va tenir amb dos vaixells insurgents. El primer atac, l'any 1823, va produir-se a prop de l'illa de Cuba. En inferioritat numèrica, va aconseguir escapolir-se i buscà refugi al port de Baracoa per reparar danys.[2] I l'altra, el combat que va tenir el 14 de maig de 1825 durant el seu viatge de retorn cap a Barcelona, entre els caps de Trafalgar i Espartel, amb el vaixell corsari colombià Vencedor, comandat pel capità J.W. Borothenton. Després d'una intensa lluita, el bergantí fou enfonsat i la tripulació fou feta presonera i conduïda a Gibraltar. D'aquest fet, va passar a la història la frase que va dir el capità del vaixell colombià al capità lloretenc Conill Sala, ja que no volia abandonar la nau i fou obligat per la seva tripulació a fer-ho:
| « | Homes com el capità del Santa Eulàlia no mereixen morir d'aquesta manera | » |
| — J.W. Borothenton, 14 de maig de 1825[2][3] | ||
Molt conegut popularment a la vila, el Santa Eulàlia és considerat com el prototipus de vaixell corsari lloretenc que lluità contra el «corsarisme colombià».[4]
Referències
[modifica]- ↑ Vilà i Galí, 1992, p. 265.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vilà i Galí, 1989, p. 15-23.
- ↑ Vilà i Galí, 1984, p. 9-10, Vol. 1.
- ↑ Vilà i Galí, 1992, p. 140-142.
Bibliografia
[modifica]- Vilà i Galí, Agustí Ma. La Marina mercant de Lloret de Mar : segles xviii i xix. [Lloret de Mar]: Ajuntament de Lloret de Mar, 1992. ISBN 84-606-0697-X.
- Vilà i Galí, Agustí Ma. Les Nostres veles. Lloret de Mar: Confraria de Sant Elm, 1984.
- Vilà i Galí, Agustí Ma. Navegants i mercaders : una nissaga marinera de Lloret. Girona: Club Marina Casinet, 1989.