Santa Magdalena de Canyelles
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 136 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Canyelles (Garraf) | |||
| Localització | Carrer del Castell | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 4503 | |||
Santa Magdalena de Canyelles és una església de Canyelles (Garraf) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
L'església de Santa Magdalena es troba adossada al castell de Canyelles, amb el qual forma un conjunt historicoartístic. És un edifici de planta rectangular, d'una nau amb capelles laterals i coberta a quatre vessants, de teula. La façana presenta una porta d'accés rectangular, amb dovelles de pedra i un escut damunt la clau central de la llinda. S'hi accedeix per una escalinata de pedra. A la part superior, centrada, hi ha una obertura circular.[1]
El campanar, situat a l'esquerre, és de planta quadrada i coberta de pavelló i té dues obertures d'arc de mig punt i un rellotge. L'angle format per la façana principal de l'església i una de les del castell, configura l'espai per a una petita plaça.[1]
Història[modifica]
Hi ha notícies d'aquesta església des del segle xvii. Santa Magdalena de Canyelles fou erigida en parròquia a principis del 1627 pel bisbe Sentís, i va restar per tant separada de la de Sant Miquel d'Olèrdola. Sembla que l'església, va ser costejada pels barons de Canyelles Joaquim de Terrer i la seva segona muller Isabel de Pardina.[2][1]
L'any 1858 el baró de Canyelles, en aquell període Ramon de Bouffard, va fer restaurar el conjunt format per l'església i el castell.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Magdalena de Canyelles |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Santa Magdalena de Canyelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ «Isabel Pardina, la gran ignorada», 31-10-2020. [Consulta: 24 novembre 2020].