Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Bell-lloc
Santa Maria de Bell-lloc, Santa Coloma de Queralt.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Construït XIII
Característiques
Estil Romànic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Conca de Barberà
Municipi Santa Coloma de Queralt
Localització Pg. Mn. Joan Segura - c. del Pou de Gel. Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

41° 31′ 44″ N, 1° 23′ 09″ E / 41.528964°N,1.385839°E / 41.528964; 1.385839
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 185-MH
BIC: RI-51-0001161
IPAC: 201
Modifica dades a Wikidata

Santa Maria de Bell-lloc és un monument del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La construcció de l'església cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, i la seva estructura reflecteix aquesta etapa de transició del romànic al gòtic, així com les ampliacions posteriors que va experimentar en època plenament gòtica i en època barroca.[1]

L'interior de l'edifici mostra l'austeritat pròpia del Cister. Consta d'una nau dividida en dos trams coberts amb volta de creueria gòtica, i un absis de planta quadrangular. Al costat S s'obren dues capelles laterals: la primera, possiblement del segle XIV, té planta quadrangular i correspon al primer tram de la nau. La segona, de planta poligonal, és d'època barroca i coincideix amb el segon tram. Una tercera capella, també poligonal, s'obre al costat N, davant de l'anterior.[1]

L'element més notable del temple és la seva portada, tot i que actualment es troba molt erosionada. És formada per un timpà envoltat per un conjunt d'arquivoltes d'arc rodó que descansen sobre columnes i pilastres amb capitells. L'arc exterior presenta una interessant decoració d'inspiració oriental, amb figures d'animals afrontats dintre de cercles entrellaçats de tipus vegetal. Les decoracions figuratives, geomètriques i vegetals estilitzades omplen columnes, capitells, impostes i arquivoltes. Els trets estilístics dominants a la portada la relacionen amb l'anomenada escola lleidatana. Tanmateix, la iconografia del timpà ja és gòtica: s'hi representen l'Epifania i l'Anunciació, a banda i banda de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Josep. Aquesta portada és l'únic element que decora la façana principal, molt refeta i que presenta un aspecte massís, només trencat a la part superior per una obertura de mig punt que fa la funció de campanar.[1]

Cal fer esment també del magnífic sarcòfag d'alabastre dels comtes de Queralt, Pere IV de Queralt i Alamanda de Rocabertí, realitzat cap al 1360 per encàrrec de llur fill Dalmau de Queralt. El sepulcre es troba a l'interior de la capella del costat N, i el fet que als capitells i a la clau de volta aparegui l'heràldica dels Queralt fa pensar que la construcció es va fer a posta per contenir-hi el sarcòfag.[1]

Destaca també la imatge gòtica de Santa María de Bell-lloc tallada en fusta.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L'església fou bastida a la primera meitat del segle XIII, i abans d'acabar aquell segle ja hi havia una comunitat, que l'any 1307 lliurà les seves possessions a l'orde de la Mercè. Els mercedaris van instal·lar-s'hi definitivament el 1335, i hi habitaren fins al 1835, que el convent fou incendiat i només restà en peu l'església, que va patir un nou incendi el 1936. Entre els anys 1948 i 1954 fou molt restaurada per l'Estat, la Diputació i l'Ajuntament sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Santa Maria de Bell-lloc». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juny 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt) Modifica l'enllaç a Wikidata