Santa Maria de Corbiac
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església d'un antic priorat | |||
| Construcció | Segles XI i xii | |||
| Ús | església  | |||
| Dedicat a | Verge Maria | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 609,3 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Regió |  Catalunya del Nord | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Localització | Mosset | |||
| ||||
| Monument històric inventariat | ||||
| Data | 24 maig 2000 | |||
| Identificador | PA66000008 | |||
Santa Maria de Corbiac (en francès Chapelle Notre-Dame de Corbiac) és l'església de l'antic priorat d'aquest nom del terme comunal de Mosset, a la comarca nord-catalana del Conflent.
És[1] al sud-est del poble de Mosset, a cosa d'un quilòmetre i mig d'aquest poble, a mig camí entre Mosset i Molig, a l'esquerra de la Castellana i a ran, al sud, de la carretera D - 14.
Història[modifica]
L'església era una construcció del segle xii que sembla que fou obra del cavaller Berenguer de Corbiac[2] que donà nom al temple. Santa Maria apareix documentada el 1334 en una carta de donació, sota la denominació d'Ecclesia Sanctae Mariae de Corbiaco.
En el mateix indret, Guerau de Cruïlles i de Santa Pau, senyor de Mosset, s'hi feu construir el 1549 el mausoleu dels Cruïlles de Santa Pau, i hi fundà un priorat trinitari el 1575. El primer abat fou Pere d'Oriola, i l'any 1570 i escaig s'afegiren algunes fortificacions per protegir-se dels heretges hugonots. La història del priorat fou de curta durada, ja que mai no hi visqueren més de set monjos; el 1595 l'orde fundà un establiment a Perpinyà, un indret molt més segur, i durant tres anys Corbiac restà abandonat. Alguns monjos hi tornaren el 1598 per tornar-lo a deixar, ara definitivament, el 1605. Un intent posterior de restauració per religiosos augustinians el 1610 no reeixí: només hi restaven quatre monjos quan la revolució francesa li donà el cop de gràcia. El 1791 l'església i el monestir esdevingueren propietat nacional, i un propietari de Mosset els adquirí per 26.300 lliures. El 1820 passà a mans de la família Ruffiandis, de llarga tradició,[3] que els transformà en granja i els retingué fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.
L'església[modifica]
És un edifici romànic del segle xiii d'una llarga nau única amb un cor en tribuna de finals del segle setzè, i un absis semi-circular ornat amb frescos del dissetè per l'interior, i amb una franja en dents d'engranatge a l'exterior. L'església està rematada per un campanar d'espadanya d'arc doble amb capitells del primer art romànic. Diversos objectes que havien pertangut a Corbiac, com una marededéu[4] del segle xiii en fusta, foren donades el 1823 i es conserven en l'actualitat a l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa de Mosset. Roman encara una petita porció de l'antic claustre trinitari. La vista exterior de l'església està desfigurada per diverses construccions posteriors que s'hi han adossat.
El 1679, l'aleshores popular escultor Lluís Generes rebé l'encàrrec[5] de fer-hi un retaule.
Durant el segle xix, l'església va ser engolida per una granja que es bastí al seu voltant, i l'església es deteriorà progressivament. El 1989 l'edifici fou adquirit per una parella d'escriptors anglesos, i posteriorment fou venut el 2006; les restauracions que uns i altres propietaris hi emprengueren permeteren de trobar unes pintures murals del segle xvi que en fan una peça única de l'art renaixentista al Rosselló. El 2000[6] havia havia estat declarat monument històric de França.
Bibliografia[modifica]
- Adell i Gisbert, Joan-Albert; Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa; Delcor, Maties. «Mosset: Santa Maria de Corbiac». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
- Becat, Joan. «97 - Mosset». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Conf 90. Santa Maria de Corbiac». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Mosset». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències[modifica]
- ↑ Santa Maria de Corbiac en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Corbiac, del llatí corvus, "corb", es vincula a una llegenda cristiana sobre la fundació de l'església. L'ocell figura a l'escut d'armes del monestir (Llegenda recopilada per Franck Berthoux)
- ↑ Jaume Galdric Ruffiandis (1823-1891) va ser dues vegades alcalde de Mosset, i Jacques-Joseph Ruffiandis (1887-1956) va ser un professor, escriptor i militar que publicà el llibre Un vieux village: Mosset i documentà la història de Santa Maria de Corbiac
- ↑ Segons la llegenda, dos pastors haurien trobat aquesta marededéu en algun moment del segle viii. Molt abans, doncs, que l'actual imatge fos esculpida.
- ↑ «Informació, a pyreneescatalanes.free» (en francès). [Consulta: 13 setembre 2013].
- ↑ Fitxa i fotografia a la base de monuments històrics francesos Mérimée
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Corbiac |
- Fotografia
- Descripció i fotografia (francès)
- Docudrama en vídeo sobre la història de Santa Maria de Corbiac Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. (anglès)
- La Mare de Déu de Corbiac (francès)