Santa Maria de Puigpardines
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall d'en Bas (Garrotxa) | |||
| Localització | Sant Privat d'en Bas, a 1,5 km | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 10704 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Santa Maria de Puigpardines) | |||
| Religió | catolicisme | |||
.jpg)
Santa Maria de Puigpardines és un monestir del petit nucli de Puigpardines, al municipi de la Vall d'en Bas (Garrotxa). És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
És un temple originàriament romànic que ha sofert un seguit de transformacions al llarg dels anys que desmereixen les seves línies primigènies.[2] La porta d'entrada estava situada antigament al frontispici de ponent, amb l'arc sostingut per dues columnes de fust monolític i capitell amb ornamentacions florals. Actualment està tapiada.[2] Hi ha una gran torre amb campanar.[2]
Història[modifica]
La primera notícia està documentada l'any 1060, en què consta com a parròquia. L'any 1108 el bisbe de Girona, Bernat Humbert, va cedir-la al monestir de Santa Maria de Manlleu. L'any 1362, segons el Llibre verd dels feus de la Seu de Girona, consta encara com a pertanyent al priorat de Manlleu, passant al segle xvi a ser a rectoria independent. Poc després els monjos agustinians de Manlleu van fundar el Priorat de Puigpardines.[2][3]
Amb els terratrèmols del segle xv es va esfondrar l'absis i en reformar-la van construir al seu lloc la porta d'entrada. A partir de l'any 1592 es va convertir en una parròquia.[3] El temple fou modificat durant el segle xviii i conservà fins a l'any 1936 unes pintures al fresc de Joan Carles Panyó.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Puigpardines |
- ↑ Informació del monestir
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Santa Maria de Puigpardines». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 novembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romànica: La Garrotxa, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 412 0229 X