Santa Maria de Sarral
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | segle xviii | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Barroc | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Sarral (Conca de Barberà) | ||||||
| Localització | Pl. de l'Església, 18. Sarral (Conca de Barberà) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 13105 | ||||||
| |||||||
_-_2.jpg)
Santa Maria de Sarral és una obra del municipi de Sarral (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
La planta d'una nau és amb capelles laterals entre contraforts (48 x 18 m). Té quatre navades, creuer sortint i absis poligonal. Dues capelles en planta de creu cupulada sobresurten de l'estructura. Coberta amb volta de canó amb llunetes. Transsepte amb cimbori de planta ovalada. A l'angle esquerre del peu s'aixeca un campanar (superposició de prismes quadrats i hexagonals). Destaca el frontispici de carreuat de pedra que forma una composició unitària amb el campanar. L'ornamentació es concentra a la portalada: ordre corinti de 4 columnes, frontó curvilini trencat, coronat per una fornícula. Materials: frontispici, campanar, arcs interiors i elements angulars de pedra; murs d'aparell de maçoneria, voltes de maó de pla.[1]
Timpà de l'església bastida durant el segle xii. Peça de pedra semicircular la qual fou manipulada en diversos moments. La decoració originària es limitaria a la faixa vegetal que recorre tot el perímetre. Estilísticament hom ho pot relacionar amb l'escultura que apareix en els capitells del claustre de Sant Esteva de Poblet i la seva disposició recorda el timpà d'una església pròxima: el de santa Maria del Pla. En ambdós l'espai central resta sense decoració. Posteriorment va ser-hi afegida l'escultura central. Es tracta de la figura de la Verge amb l'Infant sobre la falda i a banda i banda Sant Joan i un personatge no identificat. Una modificació del s.XIII els hauria col·locat sota les arcades gòtiques que els emmarca encara avui.[1]
Història[modifica]
Sarral fou colonitzat a finals del s.XII. Alfons el Cast va donar la carta de població del lloc el 1180, esdevenint per ella vila sota protecció reial. L'església es bastiria a finals del s. XII, la trobem documentada per primera vegada l'any 1194, i es va dedicar a Santa Maria. A finals del s.XIII es devia modificar el timpà i l'edificació primitiva desaparegué el 1464, quan els exèrcits de Joan II entraren a la vila. Més modernament, l'edifici bastit després de la Guerra Civil Catalana fou substituït per un de barroc, així a finals del segle xvii hi ha mitja església nova, (navades actuals prèvies al creuer) i l'església vella, on avui hi ha el campanar. L'any 1757 es construeix, enderrocant l'església vella, la part nova que faltava, el frontispici i el campanar. L'any 1801 un incendi fortuït destrueix l'interior. L'any 1807 ja s'ha reedificat afegint el transsepte i la cúpula, "com la de Rocafort" (diu el contracte).[1]
En elDiari de Tarragona 20/7/2003, el Sarral es destapa de romànic. Finalitzen els treballs de neteja i conservació del timpà de l'església de Santa Maria. El proper any la porta es torna a obrir pels 150 anys de la festa votada.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Santa Maria de Sarral». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ «Església de Santa Maria (Sarral - Conca de Barberà)». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Sarral |
- «Santa Maria de Sarral». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Consell Comarcal Conca de Barberà.[Enllaç no actiu]