Santiago Estapé i Pagès
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1876  el Masnou (Maresme) | ||
| Mort | 16 març 1936 (59/60 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | advocat, polític | ||
| Família | |||
| Pare | Jaume Estapé i Pagès | ||
| Germans | Gabriel Estapé i Pagès | ||
Santiago Estapé i Pagès (el Masnou, 1876 - Barcelona, 16 de març de 1936)[1] fou un polític i advocat català.
Biografia
[modifica]Era fill del dramaturg Jaume Estapé i Pagès i germà del metge Gabriel Estapé i Pagès. Estudià dret i exercí al llarg de la seva vida com a advocat a Barcelona, on va viure. Es va casar amb Serafina Tort i Bonjoch, filla del polític Francesc Xavier Tort i Martorell.[2]
Era d'ideologia republicana i catalanista. El seu debut a la política fou quan es presentà per la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) a les eleccions a Corts del 1910 per Mataró, sense obtenir representació. El 1914 va participar en la comissió del Segon Centenari de la Caiguda de Catalunya com a representant del Centre Nacionalista Republicà. Després del Pacte de Sant Gervasi, l'any 1914, canvià de partit i es passà a la Lliga Regionalista, amb qui obtingué representació el 1915 a Barcelona i el 1921 pel districte de Mataró.[2]
Tingué diverses responsabilitats a la Diputació de Barcelona i a la Mancomunitat de Catalunya. En totes dues institucions participà i presidí nombroses comissions. Fou membre del consell de govern de la Mutualitat de Secretaris i Funcionaris Municipals de Catalunya. Fou nomenat president accidental de la Mancomunitat després de l'absència de Puig i Cadafalch quan es produí el cop d'estat de Primo de Rivera, i fins a la dissolució el gener de 1924. Maldà per salvar-la, sense èxit, tot convocant una reunió l'11 de gener, en què tots els presents excepte un, signaren a favor de mantenir els organismes públics i que fossin governats per homes escollits democràticament.[2]
El 1920. va comprar la masia de Can Casas o Can Malet al Masnou, que va rebatejar com a «Mas Nou». Va presidir la junta del Casino del Masnou i l'agost de 1935 va ser nomenat fill predilecte de la vila.[3]
Durant els anys trenta, fou president de la Junta de la Federació Industrial d'Autotransports de Catalunya i de la Mutualitat de la FIATC. Morí a Barcelona però fou enterrat al cementiri del Masnou.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Necrològica». La Vanguardia, 17-03-1936, pàg. 3.
- 1 2 3 4 «"Estapé i Pagès, Santiago" al web "Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya"». Arxivat de l'original el 2020-08-03. [Consulta: 27 abril 2019].
- ↑ Toran, Rosa. Historia contemporània del Masnou. Ajuntament del Masnou. Arxiu Municipal, 2017, p. 552. ISBN 978-84-697-2290-9.