Santuari de Puig-agut

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Santuari de Puig-agut
Manlleu-puigagut-23-1-07 014.jpg
Dades
Tipus església
Característica
Estil arquitectònic Historicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaOsona
MunicipiManlleu
Localització Ctra. BV-5224. Manlleu (Osona)
42° 01′ 46″ N, 2° 17′ 37″ E / 42.02955°N,2.29359°E / 42.02955; 2.29359Coord.: 42° 01′ 46″ N, 2° 17′ 37″ E / 42.02955°N,2.29359°E / 42.02955; 2.29359
IPA
Identificador IPAC: 23018
Modifica les dades a Wikidata

Santuari de Puig-agut és un santuari d'estil neogòtic de Manlleu (Osona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Va ser el primer santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús.[1] Ramon Madirolas va promoure la construcció del santuari de Puig-agut acabat l'any 1886. Actualment hi ha una escola fundada l'any 1972 a Manlleu anomenada CEIP Puig-Agut.[2]

Descripció[modifica]

És una ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús,[3] a la Verge de Lurdes i a sant Josep. Està situada dalt d'un turó de marges de 696 metres d'altitud, el punt més alt del terme de Manlleu.[4] L'edifici és de planta de creu grega; per bé que els braços verticals no són gaire prolongats formant (amb voltes per aresta) dues capelles: la de la dreta dedicada a Sant Josep i la de l'esquerra a la Verge. Al creuer s'hi eleven uns arcs en forma d'ogiva, i damunt petxines s'erigeix una cúpula prismàtica als murs de la qual s'hi obren finestres ogivals decorades amb vitralls. Exteriorment la cúpula és coberta per una piràmide ortogonal. Als peus de l'església s'hi situa el cor. La façana es troba orientada a migdia i presenta decoracions amb arquets cecs distribuïts de forma graonada, una rosassa amb vitrall i un portal rectangular. Els braços de la creu són coberts a dues vessants i decorats amb pinacles.[4] Les parets exterior són ornamentades amb simulació de carreus i pedres cantoneres.[4]

Història[modifica]

L'edifici el va projectar l'arquitecte agost Font entre els anys 1883 i 1886 a instàncies del pietós Ramon Madiroles i Codina, hereu d'un mas situat en terme de Manlleu a poca distància de l'ermita. El 18 de febrer de 1886 va ser beneït pel bisbe Morgades. Segons una nota de l'interior de l'església, aquest fou el primer temple expiatori dedicat al Sagrat Cor a l'Estat.[4]

El fundador va tenir cura de mantenir-ne la tradició mitjançant el butlletí "El faro de Puig-agut".[4] La primera època va arribar fins a finals de la dècada de 1910 i era una elaboració personal del promotor de Puig-agut, Ramon Madirolas i Codina. Després de la Guerra Civil, el santuari va passar per un llarg procés de reconstrucció després de resultar molt afectat per l'acció anticlerical del període de confrontació bèl·lica. Aleshores, l'administrador Lluís Masoliver i col·laboradors, van emprendre la pacient labor de recuperar l'esperit i empenta de Madirolas. Una d’aquestes tasques fou la de publicar, de nou, "El Far de Puig-agut". Amb tècniques molt rudimentàries, com el ciclostil, Masoliver difonia fulls solts amb la informació corresponent. La mort de Lluís Masoliver, l'any 1983, va deixar orfes al butlletí i el grup humà de Puig-agut. Xavier Valls, que ja duia força anys implicat en el col·lectiu, va assumir el paper d’administrador del santuari i Francesc d’A. Pujol va fer-ho amb el butlletí. D’aquesta manera, s’encetava una nova època, la tercera, que encara perdura. Després de Pujol, fins al present, ha estat Àlex Roca qui ha actuat de coordinador de la publicació.[5]

Referències[modifica]

  1. Morgades, José «Peregrinación al Santuario del Sagrado Corazón en Puig-agut». Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Vich, 1132, 23-03-1895, pàg. 148.
  2. González, Mireia. «Model Manlleu: pioner en equilibri i equitat escolar» (en català), maig 2009. [Consulta: 4 desembre 2014].
  3. «Goigs al Sagrat Cor de Jesús del Santuari de Puig-Agut». [Consulta: 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Santuari de Puig-agut». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  5. «Dues importants notícies sobre el santuari de Puig-agut de Manlleu». La devocioteca, 03-10-2013. [Consulta: 12 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari de Puig-agut Modifica l'enllaç a Wikidata