Santuari de la Mare de Déu de Lord

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Santuari de la Mare de Déu de Lord
Vista lateral del santuari del Lord.jpg
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic neoclassicisme
Altitud 1.156 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaSolsonès
MunicipiSant Llorenç de Morunys
Localització A la mola de Lord
 42° 06′ 56″ N, 1° 34′ 55″ E / 42.1156°N,1.58205°E / 42.1156; 1.58205
Bé d'interès cultural
Data 23 octubre 2008
Identificador RI-51-0012171
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 394-MH-EN
IPAC 456
Modifica les dades a Wikidata

El Santuari de la Mare de Déu de Lord és una església declarada bé cultural d'interès nacional de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès).

Descripció[modifica]

És un temple d'una nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i capelles laterals entre els contraforts. La façana és d'una gran senzillesa, mancada d'elements ornamentals, tret de l'òcul que il·lumina l'església. A un costat té el campanar, de dos cossos. L'ornamentació es redueix al retaule major, que allotja el cambril de la Mare de Déu de Lord, una talla de fusta que en el seu estat actual revela una restauració que desfigura la imatge original, del segle XIII.

El presbiteri

El retaule de 1901, de fusteria amb daurats, fou fet a Barcelona pel taller de J. Riera Casanovas. La seva factura respon a les orientacions revivalistes que conjugaren arbitràriament estereotips dels arts romànics i bizantí.

Les parets del presbiteri foren decorades amb pintures de Lluís Masriera (1929).[1] Cal fer esment també d'un grup de pintures, d'ascendència manierista, que seria aconsellable de fer restaurar i estudiar.

L'església, que fou reformada encara el 1901 després de patir un incendi el 1891, té annexa una senzilla construcció de planta rectangular, on viuen els custodis del santuari. [2]

Notícies històriques[modifica]

El Santuari és ubicat dalt d'un penyal, a la Mola de Lord, dominant tota la vall de Lord. Documentat des de finals del segle X com un antic centre eremític, al segle XI passà a dependre del cenobi de Sant Llorenç de Morunys. Al segle XV s'hi bastí una església, i entre 1582 i 1634 s'hi establí una comunitat de frares dominicans. L'augment dels seus béns patrimonials portà a la construcció d'un nou temple entre 1774 i 1785, que fou devastat el 1836 durant la guerra carlina. L'edifici actual fou aixecat per iniciativa de l'industrial Esteve Monegal entre 1867 i 1870. [2]

Galeria fotogràfica[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari de la Mare de Déu de Lord Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Cardoner. Sant Llorenç dels Morunys». La Veu de Catalunya, núm. 10363, 21-08-1929, pàg. 4.
  2. 2,0 2,1 «Santuari de la Mare de Déu de Lord». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2014].

Vegeu també[modifica]