Vés al contingut

Sanç II de Pamplona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSanç II de Pamplona

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 936 Modifica el valor a Wikidata
Mortdesembre 994 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
SepulturaMonestir de Santa María la Real de Nájera Modifica el valor a Wikidata
Comte d'Aragó
970 (Gregorià) – 994 (Gregorià)
← Andregot GalindesGarcia Sanxes II de Pamplona →
Rei de Pamplona
970 (Gregorià) – 994 (Gregorià)
← Garcia Sanxes I de PamplonaGarcia Sanxes II de Pamplona →
Rei de Nájera
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Nájera (970–994)
Comte d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ximena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeUrraca Fernández Modifica el valor a Wikidata
FillsGarcia Sanxes II de Pamplona, Fernando Sánchez de Navarra, Mayor Sánchez, Ramiro Sánchez de Navarra, Urraca Sánchez de Pamplona, Gonzalo Sánchez d'Aragó, Jimena Sánchez Modifica el valor a Wikidata
ParesGarcia Sanxes I de Pamplona Modifica el valor a Wikidata  i Andregot Galindes Modifica el valor a Wikidata
GermansUrraca Garcés de Pamplona
Ramiro Garcés de Viguera Modifica el valor a Wikidata

Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.[1] S'atribueix a aquest rei el títol de rei de Navarra, quan el 987 al Monestir de San Juan de la Peña es titula: reinando Yo, D. Sancho, rey de Navarra, en Aragón, en Nájera y hasta Montes de Oca....[2]

Fill de Garcia III de Pamplona i de la comtessa Andregot d'Aragó. Va governar el comtat d'Aragó en vida dels seus pares i, posteriorment, va heretar-lo juntament amb Pamplona, mentre que el seu germanastre Ramir va rebre el territori de Viguera sota el títol de rei, sempre reconeixent l'autoritat superior de Sanç II.[1]

En una època d'hegemonia del califat de Còrdova. Sanç va enviar diverses ambaixades de pau i amistad, el 971 i el 973, al califa al-Hàkam II. Es mantenen uns anys de pau, però es trencaren quan navarresos, castellans i lleonesos s'alien contra el sarraí Gālib, que els derrotà a San Esteban Gormaz el 975.[1] Al morir al-Hàkam II el 976 i en succeir-lo el seu fill Hixem II, tutelat per Almansor, els regnes cristians van veure perillar la seva estabilitat. Les tropes d'Almansor van vèncer els cristians a la batalla de Torrevicente, al sud de Sòria.[3] Almansor desfeu una coalició cristiana semblant el 981 a Rueda, prop de Tordesillas. Llavors Sanç II va voler cercar la pau, i va donar en matrimoni a la seva filla Abda al cabdill musulmà.[1]

A nivell intern va fer construir el monestirs de San Andrés de Cirueña (972) i San Millán de Suso.[1]

Descendència

[modifica]

Sanç II va contraure matrimoni amb la seva cosina Urraca de Castella, filla de Ferran González. D'aquest matrimoni van néixer:[1]

Tingué una filla il·legítima:

  • Urraca de Navarra la Bascona, casada amb el cabdill musulmà Almansor i que, abans d'entrar en un convent, li va donar un fill conegut com a Abd-ar-Rahman Sanxuelo.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Sanç II de Pamplona». Gran Enciclopèdia Catalana.
  2. de Moret, José; de Alesón, Francisco. Anales del reino de Navarra: Investigaciones históricas de las antigüedades del reino de Navarra por el P. José de Moret (en castellà). E. López, 1891, p. 179. 
  3. Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda (en castellà). vol.1. Marcial Pons Historia, 2005, p. 495. ISBN 8495379945. 
  4. Bariani, Laura. Almanzor (en castellà). Editorial NEREA, 2003, p. 221. ISBN 8489569851. 


Precedit per:
Garcia III
Rei de Pamplona
970-994
Succeït per:
Garcia IV
Precedit per:
Garcia III
Comte d'Aragó
970-994
Succeït per:
Garcia IV