Vés al contingut

Saqueig de Tessalònica (904)

Infotaula de conflicte militarSaqueig de Tessalònica
Guerres arabo-romanes Modifica el valor a Wikidata
Saqueig de Tessalònica (Grècia-Turquia-Egeu)
Saqueig de Tessalònica
Saqueig de Tessalònica
Saqueig de Tessalònica
Tipussetge i saqueig Modifica el valor a Wikidata
DataJuliol del 904
Coordenades40° 39′ N, 22° 54′ E / 40.65°N,22.9°E / 40.65; 22.9
LlocTessalònica (Grècia)
EstatImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria abbàssida
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Califat Abbàssida
Comandants
Petrones
Lleó Citzilakes
Nicetes
Lleó de Trípoli

El saqueig de Tessalònica per pirates sarraïns el juliol del 904 fou un dels pitjors desastres que patí l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] al segle x. Una flota musulmana sota el comandament de Lleó de Trípoli salpà de Síria amb l'objectiu de pillar Constantinoble. Tanmateix, les formidables defenses de la capital romana d'Orient dissuadiren els sarraïns d'atacar-la, així que es dirigiren per sorpresa cap a Tessalònica, segona ciutat de l'imperi.[1] Aquesta maniobra agafà la marina romana d'Orient amb el peu canviat. Les fortificacions de Tessalònica estaven en mal estat, sobretot les muralles de mar. Després d'un breu setge, els sarraïns prengueren les muralles de mar i la ciutat caigué el 29 de juliol. El saqueig s'allargà durant una setmana, al cap de la qual els pirates tornaren a les seves bases del Llevant. La majoria dels captius, incloent-hi Joan Caminiates, que escrigué una crònica dels fets, foren intercanviats per presoners musulmans en mans romanes.

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Luttwak, 2009, p. 217.

Bibliografia

[modifica]