Guerres arabo-romanes

Guerres arabo-romanes

Expansió musulmana
Foc grec, emprat per primera vegada per la marina romana d'Orient durant les guerres arabo-romanes
Tipus	guerra
Data	629–dècada del 1050
Lloc	Llevant (Síria), Egipte, nord d'Àfrica, Anatòlia, Creta, Sicília i sud d'Itàlia
Resultat	Annexió del Llevant, Mesopotàmia, el nord d'Àfrica i Sicília pels àrabs Reconquesta del sud-est d'Anatòlia, Armènia, el nord del Llevant, el sud d'Itàlia i Creta pels romans d'Orient Ressorgiment dels romans d'Orient
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Gassànides Mardaïtes Principats armenis Imperi Búlgar Regne d'Itàlia Ciutats estat italianes Govern islàmic de Medina Califat dels raixidun Califat omeia Califat Abbàssida Emirat aglàbida Emirat de Sicília Emirat de Bari Emirat de Creta Hamdànides d'Alep Califat fatimita Mirdàsides d'Alep
Comandants en cap
Heracli Teodor Tritiri † Gregori el Patrici † Vahan d'Armènia † Nicetes el Persa † Constant II Constantí IV Justinià II Lleonci Heracli Constantí V Lleó V Miquel Lacanodrac Tatxat Irene Nicèfor I Teòfil Manuel l'Armeni Nicetes Oorifes Himeri Joan Curcuas Bardas Focas el Vell Nicèfor II Lleó Focas el Jove Joan I Miquel Burtzes Basili II Nicèfor Urà Jordi Maniaces Tervel de Bulgària Mahoma Zayd ibn Hàritha † Jàfar ibn Abi-Tàlib † Khàlid ibn al-Walid Íkrima ibn Abi-Jahl Abd-Al·lah ibn Rawaha † Abu-Bakr Úmar Uthman Abu-Ubayda ibn al-Jarrah Xurahbil ibn Hàssan Amr ibn al-As Yazid ibn Abi Sufyan Abd-Al·lah ibn Sad Abd-Al·lah ibn Qays Muàwiya I Yazid I Muhàmmad ibn Marwan Ubayd-Al·lah ibn Marwan Màslama ibn Abd-al-Màlik Hassan ibn an-Numan Al-Abbàs ibn al-Walid Abd Allah al-Battal Muàwiya ibn Hixam Hixam ibn Abd-al-Màlik Harun ar-Raixid Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí Al-Mamun Al-Abbàs ibn al-Mamun Al-Mútassim Àssad ibn al-Furat (MDF) Abbàs ibn al-Fadl Khafaga ibn Sufyan Ibrahim II d'Ifríqiya Lleó de Trípoli † Úmar al-Aqta † Sayf-ad-Dawla Al-Aziz bi-L·lah Manjutakin

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'Orient entre els segles vii i xi. Començaren durant l'expansió inicial de l'islam, en el marc de la política expansionista dels califes raixidun i omeies, i continuaren sota els seus successors fins a mitjan segle xi.

Els musulmans sorgiren d'Aràbia a la dècada del 630 i no trigaren a conquerir les províncies meridionals de l'Imperi Romà d'Orient (Síria i Egipte). Al llarg dels següents 50 anys, amb els califes omeies al capdavant, llançaren diverses incursions a Anatòlia, encara sota domini romà, assetjaren la capital romana de Constantinoble dues vegades i sotmeteren els altres territoris romans del nord d'Àfrica. La situació romangué volàtil fins al fracàs del segon setge àrab de Constantinoble el 718, quan les muntanyes del Taure, a la vora oriental d'Anatòlia, es convertiren en una frontera estable amb un gran nombre de fortificacions i molt despoblada. Malgrat que hi hagué una certa distensió amb el Califat Abbàssida, que es produí un intercanvi d'ambaixades i que els dos estats fins i tot acordaren períodes de treva, la tònica general de la seva relació continuà sent conflictiva. Fins ben entrat el segle x, gairebé mai no passava un any sense incursions i contraincursions empreses a iniciativa del govern abbàssida o de governants locals.

L'ocupació musulmana dels territoris italians del sud per les forces del Califat Abbàssida en els segles ix i x no va ser tan reeixida com a l'Emirat de Sicília. No obstant això, sota la dinastia macedònica, els romans van recuperar el territori del llevant mediterrani amb l'avanç dels exèrcits romans que van arribar a amenaçar fins i tot Jerusalem pel sud. Per l'est, l'emirat d'Alep i els seus veïns es van convertir en vassalls dels romans, on la major amenaça va ser el califat fatimita egipci fins que l'ascens de l'Imperi Seljúcida va revertir tots els avenços i va empènyer els guanys territorials del Califat Abbàssida cap a l'interior d'Anatòlia. En conseqüència, l'emperador romà Aleix I Comnè va demanar ajuda militar del Papa Urbà II al Concili de Plasència; un dels esdeveniments sovint atribuïts com a precursors de la Primera Croada.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerres arabo-romanes

Fonts primàries

• Ahmad ibn Yahya al-Baladhuri. Futuh al-Buldó . Vegeu un extracte traduït a l'anglès ("The Battle of Yarmouk and after") a Medieval Sources.
• Miquel el Sirià. Chronique de Michel li Syrian Patriarche Jacobita d'Antioch (translated by J.-B. Chabot) (en francès [volums i, ii, iii], en siríac [volum iv]), 1899. 
• Teòfanes el Confessor. Chronicle . Vegeu text original en _Theophanes_Abbas_Confessor, _Chronographia_ (CSHB_Classeni_Recensio), _GR.pdf Documenta Catholica Omnia (PDF).
• Joan Zonaràs, Annals . Vegeu text original en (Libri_01_15) _ (MPG_0134_0039_1414) __GM.pdf.html Patrologia Graeca.

Fonts secundàries

• Baynes, Norman H. «The restoration of the Cross at Jerusalem». The English Historical Review, 27, 1912, p. 287-299. DOI: 10.1093/ehr/XXVII.CVI.287.
• Butler, Alfred J. & source = gbs_summary_s & cad = 0 The Arab Conquest of Egypt And the Last Thirty Years of the Roman. Read Books, 2007. ISBN 1-406-75238-X. 
• Davies, Norman. «The Birth of Europe». A: .google.com/books?%20id%20=%20jrVW9W9eiYMC%20&%20dq%20=%20Cyprus%2C+643%2C+%C3%A0rabs%20&%20as_brr%20=%203%20&%20source%20=%20gbs_summary_s%20&%20cad%20=%200 Europe. Oxford University Press, 1996. ISBN 0-198-20171-0 [Consulta: 3 març 2022]. 
• Foss, Clive «The Persians in Àsia Minor and the End of Antiquity». The English Historical Review, 90, 1975, p. 721-47. DOI: 10.1093/ehr/XC.CCCLVII.721.
• Greatrex, Geoffrey; Lieu, Samuel N. C.. & source = gbs_summary_s & cad = 0 The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars (Part II, 363-630 AD). Routledge, 2002. ISBN 0-415-14687-9. 
• Haldon, John. «The East roman World: the Politics of Survival». A: & source = gbs_summary_s & cad = 0 Byzantium in the Seventh Century: the Transformation of a Culture. Cambridge, 1997. ISBN 0-521-31917-X. 
• Haldon, John F. «The Army at Wars: Campaigns». A: id =- R0G0Enf58AC & dq = Haldon,+Warfare,+Byzantine+Society & source = gbs_summary_s & cad = 0 Warfare, State and Society in the Byzantine World, 565-1204. Routledge, 1999. ISBN 1-8572-8494-1. 
• Howard-Johnston, James. & source = gbs_summary_s & cad = 0 East Rome, Sasanian Pèrsia And the End of Antiquity: Historiographical And Historical Studies. Ashgate Publishing, 2006. ISBN 0-860-78992 -6. 
• Kaegi, Walter Emil. id = YSULouFrzx4C & dq = Kaegi,+Arab,+1995 & source = gbs_summary_s & cad = 0 Byzantium and the Early Islamic Conquests. Cambridge University Press, 1995. ISBN 0-5214-8455-3. 
• Kennedy, Hugh. «Syria, Palestine, and Mesopotàmia». A: Edwards, Iorwerth Eiddon Stephen. & as_brr = 3 & source = gbs_summary_s & cad = 0 The Cambridge Ancient History. Cambridge University Press, 1970. ISBN 0-521-32591-9. 
• Kennedy, Hugh. «Egypt es a Province in the Islamic Caliphate, 641-868». A: Daly, MW; Petry, Calf. F.. & as_brr = 3 & source = gbs_summary_s & cad = 0 The Cambridge History of Egypt. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0-521-47137-0. 
• Kennedy, Hugh. «Antioch: from Byzantium to Islam». A: & as_brr = 3 & source = gbs_summary_s & cad = 0 The Byzantine and Early Islamic Near East. Ashgate Publishing, Ltd, 2006. ISBN 0-754 -65.909-7. 
• Liska, George. «Projection contra Prediction: Alternative Futures and Options». A: id = oaPlJgAACAAJ & dq = Liska,+Expanding+Realisme & ii = HmB6SNCGMYKejgHz7azpBw & hl = en Expanding Realisme: The Historical Dimension of World Politics. Rowman & Littlefield, 1998. ISBN 0-847-68680-9. 
• «Muhammad». A: Warren Bowersock, Glen, Brown, Peter; Robert Lamont Brown, Peter; Gravar, Oleg. & source = gbs_summary_s & cad = 0 Late Antiquity: A Guide to the Postclassical World. Harvard University Press, 1999. ISBN 0-674-51173-5. 
• Nicolle, Davis. Yarmuk AD 636. Osprey Publishing, 1994. ISBN 1-855-32414-8 [Consulta: 3 març 2022]. 
• Norwich, John Julius. Byzantium: The Early Centúries. Penguin Books, 1990. ISBN 9780140114478. 
• Read, Piers Paul. The Templars. Phoenix Press, Orion Publishing Group, 2001. ISBN 0-75381-087-5. 
• Runciman, Steven. A History of the Crusader. Cambridge University Press, 1987. ISBN 0-521-34770-X. 
• Sahas, Daniel J. «Historical Considerations». A: & source = gbs_summary_s & cad = 0 John of Damascus on Islam. BRILL, 1972. ISBN 9-004-03495-1. 
• Speck, Paul. «Ikonoklasmus und die Anfang der Makedonischen Renaissance». A: Vària 1 (Poikila Byzantine 4). Rudolf Halbelt, 1984, p. 175-210. 
• Stathakopoulos, Dionysios. Famine and Pestilence in the Late Roman and Early Byzantine Empire. Ashgate Publishing, 2004. ISBN 0-7546-3021-8.