763

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula nombre763
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià763 (DCCLXIII)
Islàmic145 – 146
Xinès3459 – 3460
Hebreu4523 – 4524
Calendaris hindús818 – 819 (Vikram Samvat)
685 – 686 (Shaka Samvat)
3864 – 3865 (Kali Yuga)
Persa141 – 142
Armeni212
Rúnic1013
Ab urbe condita1516
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vii - segle viii - segle ix
Dècades
730 740 750 - 760 - 770 780 790
Anys
760 761 762 - 763 - 764 765 766

Esdeveniments[modifica]

  • 22 de maig (Pentecosta) : el bisbe de Hama, a Síria, acusat d'haver robat els vasos sagrats, es situa del costat dels iconoclastes. El dia de la Pentecosta, és excomunicat conjuntament pels patriarques de Antioquia, de Jerusalem i d'Alexandria reunits en sínode a Jerusalem.[1]
  • Juny: els romans d'Orient infligeixen una dura derrota als búlgars a la batalla d'Anquíale.[2]
  • Octubre:
    • l'exèrcit del rei del Tibet Trisong Detsen (200.000 homes) va envair la Xina, assolada per la Rebel·lió d'An Lushan.[3]
    • A Constantinople Teòfanes el Confessor descriu un hivern excepcionalment fred del començament del mes d'octubre 763 fins al febrer 764. El rude hivern 763-764 va castigar tota Europa[4]
  • 12 de novembre: victòria dels tibetans sobre els Tang a Zhouzhi.[5]
  • 18 de novembre: els tibetans s'apoderen de la capital xinesa Chang'an (l'actual Xi'an), l'emperador de la dinastia Tang, Daizong, s'escapa, i els tibetans nomenen un nou emperador en el seu lloc, Li Chenghong. Desallotgen la ciutat el 30 de novembre, portant una gran quantitat de dones, universitaris i artesans, abandonant el seu emperador fatxenda al seu destí. Al desembre, les forces xineses tornen a ocupar la ciutat.
  • Autonomia del ducat de Nàpols davant de l'imperi bizantí.[6]
  • Pipí I el Breu fa redactar la Llei Sàlica[7] (763-764)

Referències[modifica]

  1. Muralt, Eduard von. Essai de chronographie byzantine pour servir à l'examen des annales du Bas-Empire et particulièrement des chronographes slavons de 395 à 1057 (en francès). se vend chez MM. Eggers et Comp., 1855. 
  2. Limousin, Éric. 100 fiches d'histoire du moyen âge: Byzance et le monde musulman (en francès). Editions Bréal, 2005. ISBN 978-2-7495-0558-9. 
  3. Histoire du Tibet. France Chine Intercontinental Press. ISBN 978-7-5085-0551-0. 
  4. Olivier Delouis. Le saint, le moine et le paysan : Mélanges d'histoire byzantine offerts à Michel Kaplan. Éditions de la Sorbonne, 2019. ISBN 9791035101091. 
  5. Graff, David Andrew. Medieval Chinese Warfare, 300-900 (en anglès). Routledge, 2002. ISBN 978-0-415-23955-4. 
  6. Martino, Giulio De. Storia della Campania e di Napoli. Linee per un curricolo di storia locale e regionale (en it). Liguori Editore Srl, 2007. ISBN 978-88-207-3823-5. 
  7. Bozóky, Edina. La politique des reliques de Constantin à Saint Louis: protection collective et légitimation du pouvoir (en francès). Editions Beauchesne, 2007. ISBN 978-2-7010-1491-3. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 763