763
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 763 (dcclxiii) |
| Islàmic | 145 – 146 |
| Xinès | 3459 – 3460 |
| Hebreu | 4523 – 4524 |
| Calendaris hindús | 818 – 819 (Vikram Samvat) 685 – 686 (Shaka Samvat) 3864 – 3865 (Kali Yuga) |
| Persa | 141 – 142 |
| Armeni | 212 |
| Rúnic | 1013 |
| Ab urbe condita | 1516 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vii - segle viii - segle ix | |
| Dècades | |
| 730 740 750 - 760 - 770 780 790 | |
| Anys | |
| 760 761 762 - 763 - 764 765 766 | |
Esdeveniments
[modifica]- 22 de maig (Pentecosta) : el bisbe de Hama, a Síria, acusat d'haver robat els vasos sagrats, se situa del costat dels iconoclastes. El dia de la Pentecosta, és excomunicat conjuntament pels patriarques de Antioquia, de Jerusalem i d'Alexandria reunits en sínode a Jerusalem.[1]
- Juny: els romans d'Orient infligeixen una dura derrota als búlgars en la batalla de l'Aqueloos.[2]
- Octubre:
- l'exèrcit del rei del Tibet Trisong Detsen (200.000 homes) va envair la Xina, assolada per la Rebel·lió d'An Lushan.[3]
- A Constantinople Teòfanes el Confessor descriu un hivern excepcionalment fred del començament del mes d'octubre 763 fins al febrer 764. El rude hivern 763-764 va castigar tot Europa[4]
- 12 de novembre: victòria dels tibetans sobre els Tang a Zhouzhi.[5]
- 18 de novembre: els tibetans s'apoderen de la capital xinesa Chang'an (l'actual Xi'an), l'emperador de la dinastia Tang, Daizong, s'escapa, i els tibetans nomenen un nou emperador en el seu lloc, Li Chenghong. Desallotgen la ciutat el 30 de novembre, portant una gran quantitat de dones, universitaris i artesans, abandonant el seu emperador fatxenda al seu destí. Al desembre, les forces xineses tornen a ocupar la ciutat.
- Autonomia del ducat de Nàpols davant de l'Imperi Romà d'Orient.
- Pipí I el Breu fa redactar la Llei Sàlica[6] (763-764)
Referències
[modifica]- ↑ Muralt, Eduard von. Essai de chronographie byzantine pour servir à l'examen des annales du Bas-Empire et particulièrement des chronographes slavons de 395 à 1057 (en francès). se vend chez MM. Eggers et Comp., 1855.
- ↑ Limousin, Éric. 100 fiches d'histoire du moyen âge: Byzance et le monde musulman (en francès). Editions Bréal, 2005. ISBN 978-2-7495-0558-9.
- ↑ Histoire du Tibet. France Chine Intercontinental Press. ISBN 978-7-5085-0551-0.
- ↑ Olivier Delouis. Le saint, le moine et le paysan : Mélanges d'histoire byzantine offerts à Michel Kaplan. Éditions de la Sorbonne, 2019. ISBN 9791035101091.
- ↑ Graff, David Andrew. Medieval Chinese Warfare, 300-900 (en anglès). Routledge, 2002. ISBN 978-0-415-23955-4.
- ↑ Bozóky, Edina. La politique des reliques de Constantin à Saint Louis: protection collective et légitimation du pouvoir (en francès). Editions Beauchesne, 2007. ISBN 978-2-7010-1491-3.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 763