Sarcòfag de Juni Bas
  | |
| Tipus | obra escultòrica i sarcòfag |
|---|---|
| Creació | dècada del 350 |
| Mètode de fabricació | relleu |
| Material | marbre |
| Mida | 141 ( ) × 243 ( ) cm |
| Col·lecció | Museus Vaticans (Ciutat del Vaticà) |
El sarcòfag de Juni Anni Bas és un sarcòfag paleocristià de mitjan s. IV conservat a Roma. És el més famós del seu tipus, alhora que la gran qualitat i varietat de les seves talles en fan un interessantíssim testimoniatge dels primers segles del cristianisme.[1][2]
Característiques[modifica]
Com indica la seua inscripció, pertanyia a Juni Anni Bas, prefecte de Roma, que va morir l'any 359 als quaranta-dos anys sent un neòfit.[1][2]
Està tallat en un sol bloc de marbre de Carrara; fa de llarg 234 cm i d'alt 142 cm. Beckwith el data cap a l'any 340 o en la dècada de 350; Bisconti el remunta a l'any 359.[2][3][4][1]
La tomba de Juni Anni Bas era al turó Vaticà, al sector nord-oest de Roma. El sarcòfag estigué a les Grutes Vaticanes, a la basílica de Sant Pere. Ara es troba exposat al Museu del Tresor de Sant Pere, al costat de la sagristia de la basílica.[1][5][6]
Iconografia[modifica]
Les dècades centrals del s. IV de foren el moment de més auge dels sarcòfags romans, exemplificat en el sarcòfag dels germans, el sarcòfag dogmàtic, i aquest.[7] El de Juni Anni Bas representa a més la síntesi de la tradició estilística «de columnes», en què les diferents escenes s'organitzen en un clar marc arquitectònic, i la «de fris» (en aquest cas, doble), que presentava variades escenes sense organització espacial clara.[5] Així, els alts relleus de la seua part davantera es disposen en dos registres superposats precedits per sis columnes menudes cadascú, que delimiten les deu escenes.[1]
En aquest sarcòfag apareixen temes sorgits ja abans i temes nous. En separar-se les diferents escenes amb columnes no hi ha «contaminació» entre uns temes i altres. Les figures guanyen en plasticitat i hi ha un evident sentit de l'espai. Com a trets temàtics rellevants destaquen:
- Crist lliura o anuncia la nova Llei. Pere i Pau serien els seus pilars bàsics, per això són molt significatives les dues figures.
- L'«emperador de Roma» és una referència representativa clara. S'observa, almenys, en dues escenes: a la part superior, quan Crist se situa entre Pere i Pau, se'l representa com si fos un «rei»; a la part inferior, l'«entrada a Jerusalem» evoca les celebracions que tenien lloc a Roma quan un general o l'emperador eren rebuts triomfalment per la ciutat.
El sarcòfag conté dos registres, que les dotze petites columnes divideixen en deu escenes de l'Antic i Nou Testament:
- Registre superior (d'esquerra a dreta):
- El sacrifici d'Isaac.[8]
- La captura de Pere.[9]
- Escena central: Crist entronitzat entre Pere i Pau, i amb els peus recolzats a la volta celestial estesa per Caelus, la divinitat celeste romana que es considerava principal. Crist és representat jove i imberbe, lliurant les lleis a Pere (traditio legis).[1][2][10]
- La captura de Jesús, que apareix entre dos soldats, novament jove i imberbe.
- Ponç Pilat rentant-se les mans enfront de la seua fortalesa. Aquestes dues últimes escenes poden llegir-se en conjunt com Jesús davant Pilat.[11][12]
- Registre inferior (d'esquerra a dreta):
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Bisconti, pp. 190-191.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Hintzen-Bohlen, pp. 486-487.
- ↑ Beckwith, p. 50.
- ↑ Beckwith, p. 51.
- ↑ 5,0 5,1 Beckwith, pp. 50-51.
- ↑ Bisconti, pp. 190-191. Hintzen-Bohlen, p. 486.
- ↑ Beckwith, p. 51. Bisconti, pp. 189-190.
- ↑ Génesis 22:1-19. Bisconti, pp. 190-191. Hintzen-Bohlen, p. 486.
- ↑ Bisconti, pp. 190-191. Hintzen-Bohlen, pp. 486-487.
- ↑ Pijoán, p. 74.
- ↑ Evangeli segons Mateu 27:24-25. Bisconti, pp. 190-191. Hintzen-Bohlen, p. 486.
- ↑ Bisconti, p. 191.
- ↑ Job 2:7-13. Bisconti, pp. 190-191. Hintzen-Bohlen, pp. 486-487.
- ↑ Evangeli segons Marc 11:1-10. Bisconti, pp. 190-191. Hintzen-Bohlen, pp. 486-487.
Bibliografia[modifica]
- Beckwith, John (1970, 1979): Arte paleocristiano y bizantino. – Càtedra, Madrid, 1997. ISBN 84-376-1589-5
- Bisconti, Fabrizio (1999): «L'art figuratiu al món paleocristià» en Bussagli, Marco (ed.): Roma. Art i arquitectura. – H. F. Ullmann, Colònia, 2007. ISBN 978-3-8331-3591-0
- Hintzen-Bohlen, Brigitte (2005): Art i arquitectura. Roma. – Könemann, Colònia, 2005. ISBN 3-8331-1485-1
- Pijoán, José: Summa Artis. Història general de l'art, vol. VII: Art cristià primitiu. Art bizantí, fins al saqueig de Constantinoble pels croats l'any 1204, Espasa Calpe, Madrid 1947
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarcòfag de Juni Bas |