Sarvandikar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | castell | |||
| Construcció | segle XI-XII - | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnes | |||
| Estil arquitectònic | romà d'Orient-armeni | |||
| Material | pedra | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Estat | Turquia | |||
| ||||
Sarvandikar (en armeni: Սարվանդիքար), en turc: Savranda Kalesi), també escrit Sarvanda k'ar, fou un castell de l'antic Regne d'Armènia Menor, situat en l'actual província turca d'Osmaniye, a uns 115 km a l'est d'Adana.
Etimologia[modifica]
El seu nom és d'origen armeni, està compost per dues paraules sarvanda k'ar , i significa «plana a dalt de la roca».
Descripció[modifica]
Savranda fou una fortalesa construïda per vigilar i protegir l'extrem sud de les Portes de Síria, un camí de pas entre les Muntanyes de Nur i la regió de Síria. Més al sud, en aquest mateix camí estava el castell croat de Rocauillem.
El castell consta de dues muralles fortificades amb torretes i murs gruixuts per la banda sud i est, protegida per escarpats vessants en la banda nord i oest. Tot i que estigué ocupat durant breus períodes pels romans d'Orient, es tracta d'una construcció armènia que es feu a petició dels senyors de la Primera Croada, anteriorment només hi havia una torre.
El primer estudi arqueològic que es va fer, amb un plànol i descripció de tot el complex, va ser el 1979 per R. W. Edwards.[1] El conjunt té forma irregular, que s'adapta acuradament al relleu. El caracteritzen les torres arrodonides, l'entrada en corba, i uns bells carreus ben definits. Hi ha una petita capella construïda dins del perímetre de la muralla just al sud de l'entrada.[2] El 1977 el govern de Turquia inicià la construcció d'una presa i una estació hidroelèctrica als peus del castell. Amb aquestes obres quedà destruïda una petita vila que hi havia en aquell lloc.[3]
Història[modifica]
El castell de Sarvandikar és esmentat per primera vegada el 1069, quan una tropa de seljúcides passà per aquest lloc quan només era una torre romana d'Orient.[4] Durant la primera croada, l'exèrcit comandat per Tancred de Galilea ocupà la fortalesa i entre el 1101 i el 1102 hi tingué empresonat a Ramon de Sant Geli. El 1135 el baró rubènida Levon I capturà el castell. Un any després el mateix Levon fou capturat pels croats i fou allibrat a canvi del pagament d'un quantiós rescat, més la donació de Savranda. Després de diversos intercanvis de propietat com aquest entre els anys 1172 i 1185, el castell quedà com a possessió armènia, governada pel baró Sembat, descendent de Hethum, la qual passà als seus hereus fins al 1298.[1] Aquell any els mamelucs l'ocuparen temporarilment fins que el 1337 tornà a estar sota sobirania d'Armènia.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Edwards, 1987, p. 216-221.
- ↑ Edwards, 1982, p. 165.
- ↑ Edwards, 1993, p. 199-201.
- ↑ Honigmann i Vasiliev, 1935, p. 121, nota 2.
Bibliografia[modifica]
- Edwards, Robert W. The Fortifications of Armenian Cilicia: Dumbarton Oaks Studies XXIII. Washington, D.C.: Dumbarton Oaks, Trustees for Harvard University, 1987. ISBN 0-88402-163-7.
- Edwards, Robert W. «Ecclesiastical Architecture in the Fortifications of Armenian Cilicia: First Report». Dumbarton Oaks Papers, 36, 1982.
- Edwards, Robert W. «Settlements and Toponymy in Armenian Cilicia». Revue des Études Arméniennes, 24, 1993.
- Honigmann, E.; Vasiliev, A. «Die Ostgrenze des byzantinischen Reiches von 363 bis 1071». A: Corpus bruxellense historiae byzantinae vol.3, 1935.
- Molin, Kristian. Unknown crusader castles. Hambledon Continuum, 2001.