Satka
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Сатка (ru) ![]() | |||||
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Total | 41.798 (2018) ![]() | ||||
• Densitat | 904,72 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 46,2 km² ![]() | ||||
Altitud | 440 m ![]() | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1758 | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 456910–456918 ![]() | ||||
Prefix telefònic | 35161 ![]() | ||||
Identificador OKTMO | 75649101001 ![]() | ||||
Identificador OKATO | 75448000000 ![]() |
Satka - Сатка (rus) - és una ciutat de la província de Txeliàbinsk, a Rússia.
Geografia[modifica]
Satka es troba als pendents occidentals del sud dels Urals, a la vora del riu Satka. És a 190 km al nord-oest de Txeliàbinsk.
Història[modifica]
La vila fou fundada el 1756 com un centre miner. A Satka s'hi trobà i s'explotà la magnesita, un mineral essencial per a la producció de maons refractaris als alts forns. És la principal indústria de Satka, explotada per la companyia Kombinat Magnezit; fundada el 1901, és el principal centre de producció de materials refractaris de Rússia.
Turisme[modifica]
Satka es troba prop del parc nacional de Ziuratkul, al centre dels Urals, que dona lloc a una certa activitat turística. També s'hi troba prop de la vila l'indret de Porogui, on fou instal·lat el primer generador d'electricitat hidràulic de Rússia.
Tot i que hi ha estació de tren a Satka, es tracta d'una via secundària i les connexions no són gaire pràctiques. D'altra banda, l'estació no es troba al centre de la ciutat. El millor mitjà de transport per arribar a Satka és l'autocar des de Txeliàbinsk, o bé en tren des de Moscou fins a l'estació de Suleia, a 15 km de Satka.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Satka |