Sattagídia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sattagídia (Θatagus, Sattagydia, el nom persa, llegit Tatagus, vol dir "País de la cent vaques") fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida. Apareix a la inscripció de Bisutun i es va pensar que es tractava de Sittacene però després, noves dades i interpretacions han modificat aquesta idea.

La regió estava poblada per mal·lians i oxydracis o sudracis. El territori coincideix amb el Panjab. Ja pertanyia als perses en temps de Cir II el Gran a la meitat del segle vi aC; en temps d'Alexandre el Gran hi havia tres reis locals (Taxiles, Porus i Abisares). La principal ciutat era Taxila. El rei de Taxila aspirava a l'hegemonia però que els altres dos reis no respectaven la seva jerarquia; Alexandre va nomenar Filip fill de Machatas i el va fer responsable per tot el territori, amb seu a Taxila i al qual van quedar supeditats els tres reis de manera igualitària.

La satrapia de Sattagídia formava part de la gran satrapia d'Aracòsia. Al seu torn estava formada per tres satrapies de nom desconegust identificades amb números (Sattagídia 1, 2 i 3).

Sattagydia 1
limitava a l'oest amb l'Indus i al nord amb un riu que la separava de Gandhara, segurament el riu Hydaspes (dit actualment Jhelum); el límit al sud era l'Acesines (Chenab) on formava la unió amb el riu Indus. Hi havia els regnes de Porus i Abisares.
Sattagydia 2
correspondria a la moderna Caixmir
Sattagydia 3 
Era a l'est de l'Hydaspes (Jhelum), formada pel regne de Taxiles; a l'est hi havia el riu Sutlej (Hyphasis) que formava la frontera oriental.

Enllaços externs[modifica]