Vés al contingut

Bitxac comú siberià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Saxicola maurus)
Infotaula d'ésser viuBitxac comú siberià
Saxicola maurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMuscicapidae
GènereSaxicola
EspècieSaxicola maurus Modifica el valor a Wikidata
(Pallas, 1773)
Nomenclatura
Sinònims
  • Saxicola torquatus maurus
  • Saxicola torquatus przewalskii
  • Saxicola maura
ProtònimMuscicapa maura Modifica el valor a Wikidata

El bitxac comú siberià[1] o bitxac siberià[2][3] (Saxicola maurus) és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que s'ha considerat coespecífic amb el bitxac comú.[4]

Taxonomia

[modifica]

Després dels treballs filogènics de Wittmann i al. (1995),[5] el Congrés ornitològic internacional separà el tàxon original que era Saxicola torquatus, en tres espècies diferents. Saxicola torquatus no conserva sinó les subespècies presents a l'Àfrica subsahrariana i a Aràbia; Saxicola maurus és present del Caucas i de Turquia fins a l'Himàlaia i a la Xina; i Saxicola rubicola és present a Europa i a Àfrica del Nord

Així, segons la llista mundial d'ocells del Congrés Ornitològic Internacional (versió 10.1, gener 2020) aquest tàxon tindria la categoria d'espècie.[6] Tanmateix, altres obres taxonòmiques, com el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), el consideren encara una subespècie de l'ara anomenat bitxac africà (Saxicola torquatus stejnegeri).[6]

Morfologia

[modifica]
  • Petit moixó amb una llargària de 13 cm i una envergadura d'uns 20 cm. És molt semblant al bitxac comú.
  • El mascle en plomatge estival té el cap, les ales, el dors i la cua negres. Taca alar blanca. Carpó blanc o molt clar. Zona ventral blanca amb pit vermellós. Collar blanc incomplet.
  • Femella amb disseny semblant al mascle però amb colors menys marcats. Té la gola clara i una tènue "cella".

Hàbitat i distribució

[modifica]

Habita praderies, pantans i vessants de muntanyes. D'hàbits migradors cria des del centre de Rússia fins al Pacífic, al nord de la Xina, Japó, Corea i les illes Kurils, en una ampla zona al nord del Caucas i l'Himàlaia. En hivern passen a zones més meridionals, al sud de la Xina, Índia i Sud-est asiàtic. De vegades, hom pot observar algun exemplar als Països Catalans.[2]

Habita praderies, pantans i vessants de muntanyes. D'hàbits migradors cria des del centre de Rússia fins al Pacífic, al nord de la Xina, Japó, Corea i les illes Kurils, en una ampla zona al nord del Caucas i l'Himàlaia. En hivern passen a zones més meridionals, al sud de la Xina, Índia i Sud-est asiàtic. De vegades, hom en pot observar algun exemplar als Països Catalans. [2]

Referències

[modifica]
  1. Fitxa del bitxac comú siberià a enciclopèdia de las aves de SEO Arxivat 2011-11-16 a Wayback Machine. Rev. 01/11/2011 (castellà)
  2. 2,0 2,1 Notícies de presència del bitxac siberià a Catalunya Rev. 01/11/2011 (català)
  3. «Bitxac siberià» (en anglès). eBird. [Consulta: 11 desembre 2021].
  4. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 710. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. Wittmann, U.; Heidrich, P.; Wink, M. & Gwinner, E. (1995): Speciation in the Stonechat (Saxicola torquata) inferred from nucleotide sequences of the cytochrome b-gene. Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research 33(2): 116–122. doi:10.1111/j.1439-0469.1995.tb00218.x HTML abstract
  6. 6,0 6,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 710. ISBN 978-84-16728-37-4.