Joliu
Scilla liliohyacinthus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asparagaceae |
| Gènere | Scilla |
| Espècie | Scilla liliohyacinthus L., 1753 |
El joliu (Scilla lilio-hyacinthus)[1] és una espècie de plantes angiospermes del gènere Scilla dins la família de les asparagàcies (Asparagaceae).[2]
Addicionalment pot rebre el nom de pinya blava del Pirineu. També s'ha recollit la variant lingüística xulius.[1]
La fageda amb presència del joliu és un domini climàtic en la Vegetació dels Països Catalans sota el nom científic de Scillo-Fagetum
Es troba a les dues bandes dels Pirineus i al Massís Central francès. Es fa en boscos, fins als 2.000 metre d'altitud, preferentment en llocs humits i calcaris.
Descripció[modifica]
És una planta perenne i vivaç amb bulb, fa entre 15 i 40 cm d'altura, fulles llargues, entre 10 i 25 cm, i lanceolades. Les flors són blaves amb sis tèpals i s'agrupen en una inflorescència en raïm. Floreix d'abril a juny. El fruit és una càpsula.[3]
Taxonomia[modifica]
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[4][5]
Sinònims[modifica]
Els següents noms científics són sinònims de Scilla lilio-hyacinthus:[2]
- Sinònims homotípics
- Sinònims heterotípics
Història taxonòmica[modifica]
A les antigues classificacions botàniques clàssiques era dins la família de les liliàcies]] (Liliaceae) i a la classificació filogenètica APG II va se ubicada a la família Hyacinthaceae.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «joliu». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Scilla lilio-hyacinthus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ Tutin et alii, 1980, p. 42.
- ↑ «Scilla liliohyacinthus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 308.
Bibliografia[modifica]
- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 5. Cambridge University Press, 1980. ISBN 0-521-20108-X.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.