Sebastiano Venier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSebastiano Venier
Jacopo Tintoretto 037.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1496 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1578 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentBasílica de Sant Joan i Sant Pau Modifica el valor a Wikidata
86è Doge de Venècia
11 juny 1577 – 3 març 1578
← Alvise I Mocenigo (en) TradueixNicolò da Ponte (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
ConflicteOttoman–Venetian War of 1570–1573 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Venier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCecilia Contarini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Doge Sebastiano Venier.png Modifica el valor a Wikidata

Sebastiano Venier (o Veniero) (c. 1496 – 3 de març de 1578) va ser dux de Venècia de l'11 de juny de 1577 al 3 de març de 1578.

Biografia[modifica]

Escut d'armes de Sebastiano Venier.
Els vencedors de Lepanto (d'esquerra a dreta: Juan d'Àustria, Marcantonio Colonna i Sebastiano Venier)

Venier va néixer a Venècia cap al 1496. Era fill de Moisè Venier i Elena Donà, i nebot de Zuan Francesco Venier, co-senyor de Cerigo.[1] Va ser nét patern de Moisé Venier (ca. 1412 - ca. 1476).[2] Descendia de Pietro Venier, governador de Cerigo, i la seva esposa.[3]

Va treballar com a advocat des d'una edat molt primerenca, encara que sense tenir-ne cap  qualificació formal, i més tard va ser administrador del govern de la República de Venècia. En 1570 va ser procurador i, al desembre del mateix any, capitano generale da mar ("almirall en cap") de la flota veneciana en la guerra contra l'imperi otomà.

Va ser comandant del contingent venecià en la batalla de Lepant (7 d'octubre de 1571), en la que la Lliga Santa va derrotar decisivament als turcs. Després de la pau va tornar a Venècia com algú molt popular, i en 1577, a l'edat de 81 anys, va ser elegit dux per unanimitat

Es va casar amb Cecilia Contarini, que li va donar una filla, Elena Venier, i dos fills. Un dels seus fills, Francisco Venier, va anar a França.

Estàtua funerària en la Basílica de Santi Giovanni i Paolo

Sebastiano Venier va morir el 1578, afligit de problemes de cor, després d'un foc que va danyar greument el Palau del Dux de Venècia. Va ser enterrat en la Basílica de Santi Giovanni i Paolo, un tradicional lloc d'enterrament dels dux.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ancestry of Sultana Nur-Banu (Cecilia Venier-Baffo)
  2. Mihail-Dimitri Sturdza, Dictionnaire Historique et Généalogique des Grandes Familles de Grèce, d'Albanie et de Constantinople, París: Sturdza, 1983, p. 446
  3. Mihail-Dimitri Sturdza, Dictionnaire Historique et Généalogique des Grandes Familles de Grèce, d'Albanie et de Constantinople, París: Sturdza, 1983, p. 445

Bibliografia[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sebastiano Venier