Seiko Fujita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSeiko Fujita
SFujita.jpg
Nom original (ja) 藤田西湖
Biografia
Naixement 10 febrer 1898
Tòquio (Japó)
Mort 4 gener 1966 (67 anys)
Causa de mort Causes naturals (Cirrosi hepàtica)
Activitat
Ocupació Ninja
Modifica les dades a Wikidata

Fujita Seiko (藤田 西湖, 10 de febrer de 1898 – 4 de gener de 1966), nascut com Isamu Fujita, fou un practicant japonès d'arts marcials que ostentà el títol de 14è Mestre o Soke del Ninjutsu Kōga-ryū, i és considerat per alguns com el darrer ninja autèntic.[1]

Biografia[modifica]

Isamu Fujita nasqué a Tokio, i estudià el Kōga-ryū Wada Ha (Escola Ninjutsu Kōga) amb el seu avi Fujita Shintazaemon, 13r Soke del Kōga-ryū. Estudià a les Universitats de Waseda i Meiji i treballà en una empresa de periòdics. Estudià altres arts marcials i destacà com autor, investigador i col·leccionista d'escrits antics. Segons algunes referències, "hi ha divisió d'opinions sobre si fou un autèntic ninja o un simple investigador de budō"[2]

Durant la Segona Guerra Mundial, Fujita ensenyà estratègia a l'Acadèmia de l'Exercit de Nakano (Rikugun Nakano Gakkō). Fujita treballà més endavant para el Govern com especialista en seguretat. En els seus darrers anys ensenyà moltes arts tradicionals japoneses, a alumnes notables com Motokatsu Inoue, Mabuni Kenwa, Fujitani Masatoshi, l'actor Tomisaburo Wakayama o Manzo Iwata, que heretaren algun dels seus estils. Fujita no deixà hereu per la seva Escola Kōga-ryū Wada Ha.

Fujita Seiko publicà el Zukai Torinawajutsu, llibre que mostra centenars de lligams de Hojōjutsu de moltes escoles diferents. També publicà vairs texts sobre ninjutsu i arts marcials. Morí de cirrosis a l'edat de 68 anys, i probablement patí alguna forma d'angioedema hereditari.[3] La seva col·lecció, l'anomenada Fujita Seiko Bunko, s'exhibeix en el museu d'Iga-Ueno, al Castell d'Odawara.

Bibliografia dels seus treballs principals[modifica]

Títol en kanjis japonesos / Transcripció del títol japonès en l'alfabet llatí / Traducció del títol japonès / Any de publicació:

  • 法 術 行 り 方 繪 解 « Hôjutsu yarikata zukai » « Guia il·lustrada de trucs de budo », 1928.
  • 忍 術 秘 録 « Ninjutsu hiroku » « Notes secretes sobre el ninjutsu », 1936.[4]
  • 忍 術 か ら ス パ イ 戦 へ « Ninjutsu kara spy sen he » « Del ninjutsu a les tècniques de guerra d'espionatge », 1942.
  • 神 道 夢 想 流 杖 術 図 解 « Shindô Musô Ryû Jôjutsu Zukai » « La tècnica il·lustrada del camí celestial de la vara curta de l'Escola de Muso », 1953.[5]
  • ど ろ ん ろ ん 最 後 の 忍 者 « Doronron : Saigo no Ninja » « El darrer ninja », octubre 1958.
  • 拳 法 極 意 當 身 殺 活 法 明 解 « Kenpô Gokui Atemi Sappô Kappô Meikai » « La tècnica de colpejar punts vitals del Kenpō para matar o reviure », 1958[6] L’any 1972, una gran part d’aquest llibre fou traduïda al francès per Jacques Devêvre i publicada per l’editorial «Judo internacional», sota el títol «Les points vitaux secrets du corps humain» (els punts vitals secrets del cos humà). «Budo editions» el reedità en 1998 sota el títol «L’art ultime et sublime des points vitaux» («El magnífic i definitiu art dels punts vitals»), amb comentaris d'Henry Plée.
  • 図 解 手 裏 剣 術 « Zukai Shurikenjutsu » « La tècnica il·lustrada del shuriken », juny 1964.[7]
  • 図 解 捕 縄 術 « Zukai Hojōjutsu » / « Zukai Torinawajutsu » « La tècnica il·lustrada dels lligams amb corda», 1964.[8]

Referències[modifica]

  1. Draeger, Donn F.; Smith, Robert W. Comprehensive Asian fighting arts. Kodansha International, 1980, p. 130–131 [Consulta: 18 abril 2012]. 
  2. «Fujita Seiko (1899-1966) | Martial Antiques». Ryukyu-bugei.com, 09-04-2011. [Consulta: 18 gener 2014].
  3. Ashrafian, Hutan. «Hereditary angioedema in a martial arts family». Clin J Sport Med, 15, 2005, pàg. 277–8. DOI: 10.1097/01.jsm.0000171884.12174.6a.
  4. Llibre « Ninjutsu hiroku » online
  5. Llibre « Shindô Musô Ryû Jôjutsu Zukai » online
  6. Llibre« Kenpô Gokui Atemi Sappô Kappô Meikai » online
  7. Llibre « Zukai Shurikenjutsu » online
  8. Llibre « Zukai Torinawajutsu » online