Selaginel·la
Selaginella | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Lycopodiopsida |
Ordre | Selaginellales |
Família | Selaginellaceae |
Gènere | Selaginella P.Beauv., 1804 |
Tipus taxonòmic | Selaginella selaginoides |
Nomenclatura | |
Estatus | Nomen conservandum |
Selaginel·la (Selaginella) és un gènere de plantes vasculars, l'únic de la família de les selaginel·làcies.[1] Malgrat que en total hi ha unes 700 espècies, només dues es troben a Catalunya: Selaginella denticulata de la terra baixa mediterrània i Selaginella selaginoides dels Pirineus.
Etimologia
[modifica]Etimològicament Selaginella és un diminutiu del llatí selago- (–ella indica en llatí un sufix de diminutiu). Plini anomenava així a una mena de savina perquè era molt petita en comparació amb els licopodis.[2]
Característiques
[modifica]Morfològicament tenen un aspecte semblant al dels licopodis, però solen aparèixer estructures com els rizòfors que surten de les tiges, es claven a terra i produeixen arrels. Les fulles es disposen en quatre rengles, de formes i mides molt diverses (generalment de dues menes) i tenen un apèndix basal anomenat lígula. Són plantes heterospòries i, per tant, tenen un protal·lus endospòric reduït. Hi ha estròbils de megasporofil·les i microsporofil·les
Algunes espècies de Selaginel·la que viuen en llocs desèrtics, com ara Selaginella lepidophylla o rosa de Jericó del desert de Chihuahua (Mèxic), poden resistir la deshidratació en una mena d'estat de latència gràcies a la trehalosa que sintetitzen les seves cèl·lules. La trehalosa és un sucre que pot actuar com solut compatible, substituint l'aigua per protegir-se de l'augment de salinat causat per la dessecació. Quan hi torna a haver aigua en l'ambient, la planta es rehidrata ràpidament i l'aigua torna a ocupar el seu lloc dins de les cèl·lules i en els espais entre les cèl·lules.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «BioLib: Selaginella». [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ Ginard, Antelm; Vicens, Damià; Rosselló, Josep A. et al. «Pteridòfits i briòfits de les cavitats de la serra de na Burguesa (serra de Tramuntana, Mallorca)» (pdf). Endins, 34, 2010, pàg. 69-86. ISSN: 0211-2515.
- ↑ Vargas, Mariana; Iturriaga, Pilar; Jiménez, Santiago; Bertozzi, Galen «Estudio del estrés abiótico de la planta de "resurrección" Selaginella lepidophylla». Metodos de Investigación - Colegio Marymount, pàg. 1-17.