Trehalosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicTrehalosa
Substància químicatrehalose (en) Tradueix i compost químic Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₂H₂₂O₁₁ Modifica el valor a Wikidata
Trehalose.svg
SMILES canònic
Model 2D
OC[CH]1O[CH](O[CH]2O[CH](CO)[CH](O)[CH](O)[CH]2O)[CH](O)[CH](O)[CH]1O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

OC[C@H]1O[C@H](O[C@H]2O[C@H](CO)[C@@H](O)[C@H](O)[C@H]2O)[C@H](O)[C@@H](O)[C@@H]1O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Fórmula en tres dimensions

La Trehalosa, també coneguda com a micosa o tremalosa, és un disacàrid natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del sègol,[1] i el 1859 Marcellin Berthelot l'aïllà.[2] Pot ser sintetitzat per fongs, plantes i animals invertebrats. Està implicat en l'habilitat de les plantes i animals de resitir llargs períodes de sequedat (aanhidrobiosi). Es fa servir per un ampli espectre d'aplicacions comercials.

Propietats químiques[modifica]

la Trehalosa és un sucre no reductor, els enllaços fan a la trehalosa molt resistent a la hidròlisi àcida i per tant estable en solucions a altes temperatures. L'enzim trehalasa la trenca. La trehalosa té el 45% de dolçor que la sacarosa.

Propietats biològiques[modifica]

En els animals, la trehalosa es presenta en crustacis i insectes on és la principal font d'energia per volar.

A les plantes hi ha trehalosa a les pipes de gira-sols i en el gènere [Selaginella] entre altres plantes,[3] i en algues marines. Dins dels fongs és prevalent en les espècies shiitake (Lentinula edodes), maitake (Grifola fondosa), nameko (Pholiota nameko), i orella de Judes (Auricularia auricula-judae), les quals poden contenir entre 1% a 17% percent de trehalosa en pes sec. També es troba en llevats com, per exemple, el del vi.

Referències[modifica]

  1. Wiggers, H. A. L. «Untersuchung über das Mutterkorn, Secale cornutum». Annalen der Pharmacie, 1, 2, 1832, pàg. 129–182. DOI: 10.1002/jlac.18320010202.
  2. Trehala, a meeting point between zoology, botany, chemistry, and biochemistry
  3. Plant Physiology

Enllaços externs[modifica]