Selves tropicals montanes de la Península d'Huon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaSelves tropicals montanes de la Península d'Huon
Imatge
TipusEcoregió i ecoregió WWF Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaPenínsula de Huon Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMadang (Papua Nova Guinea) i Morobe (Papua Nova Guinea) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciózona australàsia Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 6° 24′ S, 147° 30′ E / 6.4°S,147.5°E / -6.4; 147.5

Les selves tropicals montanes de la península d'Huon són una ecoregió de boscos humits tropicals de Nova Guinea. L'ecoregió cobreix les muntanyes de la península d'Huon, al nord-est de Nova Guinea.

Geografia[modifica]

L'ecoregió està formada per boscos humits muntans. Els boscos pluvials de muntanya es troben per sobre dels 1.000 metres d'altitud a les serralades de la Península, que inclouen el Finisterre (fins a 4.176 m), Saruwaged (fins a 4.122 m) i les serres de Cromwell i Rawlinson.[1]

Clima[modifica]

L'ecoregió té un clima de selva tropical de muntanya.

Flora[modifica]

Els boscos de l'ecoregió són de diversos tipus, que varien segons la pluja, l'elevació i els sòls subjacents. Els boscos de turons de les terres baixes ocupen els contraforts de la serralada, formant una transició entre els boscos al·luvials de les terres baixes de sota i els boscos de muntanya de dalt. Les selves tropicals montanes creixen entre els 1000 i els 3000 metres d'altitud. Els arbres de fulla perenne són els predominants, amb coníferes que es troben per sobre dels 2.000 metres d'altitud i que es fan més abundants a cotes més altes. La composició de l'espècie varia amb l'elevació. També hi ha zones de bosc de pedra calcària.[1]

La molsa epífita Merrilliobryum tanianum és endèmica de l'ecoregió.[2]

Fauna[modifica]

L'ecoregió té 81 espècies de mamífers, inclosos marsupials, rosegadors múrids i ratpenats. Hi ha el cangur arborícola de Matschie, endèmic de l'ecoregió. Diversos rosegadors d'abast limitat, com ara Abeomelomys sevia i Leptomys ernstmayri, habiten l'ecoregió i les terres altes veïnes.[3]

Hi ha dues espècies d'ocells endèmiques, l'ocell del paradís imperial i l'ocell del paradís de Rothschild.[3][4] Juntament amb la serralada d'Adelbert a l'oest (que forma part de l'ecoregió de selves tropicals muntanyoses del nord de Nova Guinea), l'ecoregió forma l'àrea d'aus endèmiques de les serralades d'Adelbert i Huon.[5]

Àrees protegides[modifica]

Pitouí encaputxat en l'Àrea de Conservació de YUS.

El 3,7% de l'ecoregió es troba en àrees protegides. Les àrees protegides inclouen Nusareng Wildlife Management Area (10,26 km²) i YUS Conservation Area (793,11 km²).[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Wikramanayake, Eric; Eric Dinerstein; Colby J. Loucks; et al. (2002). Terrestrial Ecoregions of the Indo-Pacific: a Conservation Assessment. Washington, DC: Island Press.
  2. ↑ <Daniel H. Norris, Timo Koponen, William R. Buck "Bryophyte Flora of the Huon Peninsula, Papua New Guinea. LXXI Merrilliobryum (Myriniaceae, Musci)," Annales Botanici Fennici, 45(4), 269-276, (1 August 2008)
  3. ↑ 3,0 3,1 «Terrestrial Ecoregions. "Huon Peninsula montane rain forests"» (en anglès). World Wildlife Fund.. [Consulta: 9 agost 2023].
  4. ↑ BirdLife International. 2018. Astrapia rothschildi. The IUCN Red List of Threatened Species 2018: e.T22706226A130412971. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2018-2.RLTS.T22706226A130412971.en. Downloaded on 14 July 2021.
  5. ↑ "Endemic Bird Areas factsheet: Adelbert and Huon ranges". BirdLife International (2020). Accessed 14 July 2021. http://datazone.birdlife.org/eba/factsheet/177.
  6. ↑ «Digital Observatory for Protected Areas (DOPA) Explorer» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 9 agost 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Selves_tropicals_montanes_de_la_Península_d%27Huon&oldid=33085744»