Sergi Picazo i Guillamot

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSergi Picazo
Dades biogràfiques
Naixement Sergi Picazo i Guillamot
1980
Barcelona, Catalunya
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista

Lloc web sergipicazo.wordpress.com
Twitter: sergipicazo
Modifica dades a Wikidata

Sergi Picazo i Guillamot[1] (Barcelona, 1980) és un periodista i professor universitari català. Des del 2014 és el cap de redacció i soci fundador del mitjà digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació i anàlisi crítica de la realitat social i política de Catalunya. També és professor associat de periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En el passat ha treballat com a redactor de la secció de Política al diari El Punt Avui.[2] A part ha col·laborat en altres projectes periodístics com l'Anuari Mèdia.cat Els silencis mediàtics, des del 2012, junt amb Roger Palà, i l'Observatori de la Cobertura de Conflictes, equip de recerca en discurs del mitjans. Forma part, amb set periodistes més, del col·lectiu Contrast, dedicat al periodisme social, per la pau i sobre drets humans. Amb ells ha participat en l'elaboració de la sèrie de documentals Després de la pau.

Ha guanyat el premi de periodisme solidari Memorial Joan Gomis en dues ocasions amb treballs col·lectius fets en equip: el 2012, amb la sèrie de documentals 'Després de la Pau' (elaborada pels col·lectius Contrast i Fora de Quadre); i el 2007, amb un reportatge escrit amb la periodista i antropòloga Iolanda Parra sobre la cooperació internacional i les ONG a "Nicaragua, el reino de las ONG".[3]

Un dels seus projectes principals ha sigut la producció de la sèrie de reportatges audiovisuals Després de la pau, rodada a Bòsnia, el Líban, Guatemala i Ruanda, i que té encara pendent gravar a l'Argentina, Cambodja i Sud-àfrica.[4][5][6] Durant anys ha col·laborat en projectes de periodisme crític a Catalunya com ara les revistes d'informació alternativa Directa i El Triangle, i les ja desaparegudes Illacrua i Diari de la Pau.[7] A més, va treballar en premsa gratuïta, com el diari Universal, ràdios com Ràdio Nacional d'Espanya-Ràdio 4 i mitjans locals, com la revista Transversal i Ràdio Gràcia.

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Professorat del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura». UAB.cat. [Consulta: 26 juny 2014].
  2. «Articles de Sergi Picazo». El Punt Avui. [Consulta: 15 gener 2012].
  3. [1]
  4. Gorina, Àlex. «Entrevista». La finestra indiscreta, Catalunya Ràdio, 12-12-2011. [Consulta: 15 gener 2012]. (àudio)
  5. «La complicada quotidianitat de la pau, focus de sis periodistes». VilaWeb, 29-11-2011. [Consulta: 15 gener 2012].
  6. «Arguments per la pau». L'Internauta, VilaWeb, 03-03-2011. [Consulta: 15 gener 2012].
  7. «El setmanari Directa aplega les entrevistes publicades en un llibre». VilaWeb, 26-04-2008. [Consulta: 15 gener 2012].

Enllaços externs[modifica]