Vés al contingut

Serie Limo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaSerie Limo
Tipusobra d'art i pintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorLuis Gordillo Modifica el valor a Wikidata
Creació1991
Mida363 (alçària) × 626 (amplada) cm
Col·leccióInstitut Valencià d'Art Modern (València) Modifica el valor a Wikidata

La Serie Limo és una obra realitzada per Luis Gordillo en acrílic i llapis sobre paper "Canson" el 1991. Les seues dimensions són de 363 x 626 cm i està composta per un total de 64 peces.

L'obra és una mena de culminació de tot el procés creador i artístic de Gordillo, que està en constant evolució des que va començar la seva carrera expositiva a Sevilla el 1958. La seua obra es relaciona amb molts moviments: Pop Art, abstracció informalista

L'obra[modifica]

La sèrie reuneix dos aspectes fonamentals que han vertebrat tota la carrera de l'artista des dels seus inicis: la referència al món orgànic i de fluids i la noció del treball en serie.[1] A més també podem veure un principi de la seua producció, les seues peces no comencen ni acaben a un marc físic, sobrepassen aquests límits de marcs per a comunicar-se amb les obres que les continuen o precedeixen.[2]

A l'obra veiem la voluntat i inclinació de l'artista de treballar des del format horitzontal (vol allunyar-se de la verticalitat de la imatge única), on es dedica a explorar les variacions de la temàtica i transforma la imatge d'una forma tècnica i formal.[1] Podem observar també com Gordillo apel·la al format del còmic, narra l'obra formant diferents "vinyetes" amb cada una de les 64 obres que formen la sèrie.[1]

També dona evidència del seu procés de compondre: l'automatisme (dibuix automàtic) deixant que siga el seu subconscient el que treballe, conscientment o inconscient, com feia als seus famosos "dibuixos de telèfon".

Tractar el tema del Limo, li dona la llibertat per a desplegar moltes formes i dibuixos abstractes que crea la naturalesa als llits de lleres d'aigua quan aquesta ha desaparegut del tot o quasi.[1] A més, l'obra es veu reafirmada i molt cohesionada gràcies a la gamma cromàtica freda i reduïda de colors (marrons verdosos, blau clar, negre, grisos). Utilitzant gammes de tonalitats semblants l'ajuden a no trencar la narració de l'obra.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Institut Valencià dÁrt Modern. 50 obras maesstras de la Colección del IVAM : 1900-1950. València: Institut Valencià dÁrt Modern, 2019. ISBN 978-84-482-6416-1. 
  2. 2,0 2,1 «Luis Gordillo: en series sin final» (en espanyol europeu), 28-05-2012. [Consulta: 17 novembre 2021].