Servi Corneli Lèntul (cònsol)

Servi Corneli Lèntul
Biografia
Naixement	340 aC ; antiga Roma
Mort	303 aC (36/37 anys); valor desconegut
Senador romà
	valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
	303 aC – 303 aC ; Juntament amb: Luci Genuci Aventinensis
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República romana primerenca
Família
Família	Cornelis Lèntuls
Pares	Gnaeus Cornelius i valor desconegut
Parents	Luci Corneli Lèntul, avi patern

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Corneli» i el cognomen és «Lèntul».

Servi Corneli Lèntul (llatí: Servius Cornelius Cn. f. Cn. n. Lentulus) va ser un magistrat romà del segle iv aC que va ser cònsol l'any 303 aC.^[1] Formava part de la branca dels Lèntuls dins de la gens Cornèlia, una antiga família romana d'origen patrici.

Atesa la seva filiació,^[1] el seu pare i el seu avi eren tots dos Gneu de nom, cosa que impedeix que el seu pare fos el cònsol Luci Corneli Lèntul. Segons Drumann, Servi va deixar un fill de nom Tiberi, que no consta que tingués cap càrrec destacat, però que va ser pare de Luci Corneli Lèntul Caudí, cònsol el 275 aC.^[2] Sumner considera la diferència d'edat excessivament escassa, i pensa que més aviat Servi i Tiberi podrien haver estat cosins (fills de Gneu i Tiberi, respectivament).^[3]

Durant el seu consolat, compartit amb Luci Genuci, s'enviaren sis mil colons a Alba Fucent, en territori dels eques, i quatre mil a Sora, en territori dels samnites, conquerides l'any anterior acabada la Segona Guerra Samnita.^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Segons els Fastos Capitolins; vid. Münzer, 1900.
↑ Druman, Wilhelm. Geschichte Roms in seinem Übergänge von der republikanischen zur monarchischen Verfassung oder Pompeius, Caesar, Cicero und ihre Zeitgenossen. Hildesheim, 1964, p. 446.
↑ Sumner, Graham Vincent. Orators in Cicero’s Brutus: Prosopography and Chronology. University of Toronto Press, 1973, p. 143.
↑ Segons Titus Livi (Ab Urbe Condita, X 1); vid. Münzer, 1900.

Bibliografia

Münzer, Friedrich. «Cornelius 206». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, 1900.

[Fastos-1] 1,0 ^1,1 Segons els Fastos Capitolins; vid. Münzer, 1900.

[2] Druman, Wilhelm. Geschichte Roms in seinem Übergänge von der republikanischen zur monarchischen Verfassung oder Pompeius, Caesar, Cicero und ihre Zeitgenossen. Hildesheim, 1964, p. 446.

[3] Sumner, Graham Vincent. Orators in Cicero’s Brutus: Prosopography and Chronology. University of Toronto Press, 1973, p. 143.

[4] Segons Titus Livi (Ab Urbe Condita, X 1); vid. Münzer, 1900.

[1]

[2]

[3]

[4]