Shonen

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Shōnen)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Shonen (少年 , しょうねん?, noi)[1] és una paraula que designa els mangues i animes que estan destinats a un públic jove, a vegades fins i tot per a nens i nenes petits.

Els animes i mangues d'aquest gènere acostumen a combinar l'acció i l'humor. L'argument s'acostuma a desenvolupar al voltant de les escoles i instituts dels personatges o en mons ficticis.[cal citació] Els protagonistes acostumen a ser personatges masculins[2] i sovint hi ha personatges femenins molt atractius.[3] L'estil de dibuix també acostuma a ser semblant entre els mangues shonen i en la majoria de casos no està gaire elaborat (com els mangues per adults) i les escenes d'acció (com les lluites) estan mancades de detalls. Al Japó, les revistes de manga més populars són les que inclouen mangues shonen.[4]

Tal com observà C. Igelmo Sánchez, les noies màgiques tenen poders per regal o do diví, en contrast a les habilitats que aconsegueixen els personatges masculins en altres gèneres a causa d'un entrenament. A més observà que quan hi ha un personatge femení fort, el més probable és que el masculinitzen,[5] qüestió amb la qual coincideix amb Andrea de Pablo Rodríguez.[6] Des de principis del segle XXI aquests papers assignats als personatges femenins estan canviant.[7]

Andrea de Pablo Rodríguez observa que els personatges femenins als shonen no solen tindre poders tan destructius com els masculins, sinó que els seus poders tenen caràcter esotèric i de protector de la vida. Quan el personatge femení és fort sol ser masculinitzat de manera simbòlica o física: siga amb transvestisme(com el personatge de One Piece, Hina, una capitana de la Marina o el personatge de Bleach, Retsu Unohana, que es veu un "transvestisme indirecte"), amb el símbol fàl·lic de l'espasa (com Elsa Scarlett de Fairy Tail o Olivia Milla Amstrong de Full Metal Alchemist, que utilitza una espasa heretada i per tant "hereva de l'ordre patriarcal que usurpa"),[6] amb la mutilació d'una part femenina del cos (com és el cas de l'acció de tallar-se els cabells de Sakura, de Naruto, per a poder seguir lluitant i el cas de la mutilació simbòlica del rostre al portar una màscara Lan Fan, de Full Metal Alchemist per a cobrir la seua identitat i bellesa). També destaca la correlació entre perversitat femenina i la pèrdua de humanitat que porten a la dona monstre, com a Claymore, on la recuperació de la humanitat de la guerrera mitjançant l'amor maternal[8] i romàntic. Aquesta relació entre caràcter emotiu de l'amor i la feminitat és, segons A. de Pablo Rodríguez, una manera de "subratllar la idea de que la dona deu estar preparada per a papers comunals".[9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]