Şamaxı

(S'ha redirigit des de: Shamakha)
Plantilla:Infotaula geografia políticaŞamaxı
Imatge

Localització
Map
 40° 38′ 02″ N, 48° 38′ 21″ E / 40.6339°N,48.6392°E / 40.6339; 48.6392
Estat desaparegutImperi Rus
GubèrniaGubèrnia de Bakú
UiezdŞamaxı qəzası Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població39.600 (2023) Modifica el valor a Wikidata (6.600 hab./km²)
Idioma oficialàzeri Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud709 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
9 gener 1607Siege of Shamakhi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic994176 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Şamaxı

Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı. La seva població el 2010 era de 31.704 habitants. La ciutat és molt coneguda pels seus ballarins tradicionals. La ciutat ha patit fins a onze terratrèmols importants però sempre fou reconstruïda. És la capital històrica del Xirvan. La mesquita Juma, del segle x, va sobreviure a vuit dels terratrèmols sent destruïda pel de 1902.

Història[modifica]

Şamaxı és esmentada amb el nom de Kamachia per Claudi Ptolemeu al segle ii.

Tota l'edat mitjana va ser capital del Shirvan entre els segles VIII i XV i residència dels emirs o shirvanshahs de la dinastia yazídida el segle ix i X, portant per un temps el nom de Yazidiyya. Guillaume de Rubrouck, explorador i frare, hi va estar a la tornada de la visita a la cort del gran kan mongol al segle xiii. El 1538 Shirvan va passar a Pèrsia.

Al segle xvi els anglesos hi van establir una factoria comercial dirigida pels viatger Anthony Jenkinson, després enviat extraordinari del xa de Pèrsia al tsar Ivan IV el Terrible i al kanat de Bukhara. Adam Olearius que va visitar Şamaxı el 1636, diu que la població estava formada per turcs (àzeris), perses, armenis i alguns georgians cadascun amb la seua llengua i amb el turc (àzeri) com a llengua comuna.[1] Vers 1720 la població de Şamaxı va arribar a uns 60.000 habitants molts dels quals armenis o estrangers.[2] Des de 1721 fou capital del kanat de Shirvan, conegut també com a kanat de Şamaxı. Els russos hi van entrar per primer cop el 1723 però se'n van retirar tot seguit deixant la zona en mans dels otomans (1723-1735) fins al tractat Turco-persa d'aquest darrer any que la va deixar a Pèrsia.

El 1742 Şamaxı fou presa i destruïda per Nàdir-Xah Afxar de Pèrsia, que com a càstig per als seus habitants per la seva desobediència i per ser sunnites, va construir una nova ciutat a 16 km a l'oest al peu de la principal cadena de muntanyes del Caucas. La nova Xemakha o Xamakhi (Yeni Xamakha) fou sovint residència dels kans però finalment fou abandonada i l'antiga ciutat (Khoja Xamakha) reconstruïda. El kanat fou ocupat per Rússia el 25 de desembre de 1805 esdevenint vassall del tsar; la seva possessió pels russos va quedar confirmada pel tractat de Gulistan del 1813. El kan Mustafa va morir el 1820 i el kanat fou abolit.

El 1833 segons la Penny Cyclopaedia la major part de la població del Xirvan eren tàtars (un nom donat al segle xix i començaments del XX als turcs amb aportacions perses i/o àrabs, posteriorment àzeris) i la majoria era també musulmana, però hi havia un nombre considerable d'armenis, alguns jueus i alguns gitanos; els mascles musulmans eren 62.934, els armenis 6.375 i els jueus 332 o sigui en total 69.641, el que portaria la població del Shirvan a no menys de 300.000; la mateixa font diu que el cens oficial donava 2.233 famílies per la ciutat, el que donaria una població d'entre 12.000 i 15.000 persones, descens atribuït a la devastació de les guerres.[3] Segons el Brockhaus & Efron Encyclopedic Dictionary, vers el 1930 Şamaxı tenia 20.008 habitants (10.450 mascles i 9.558 femelles) dels quals el 79% eren àzeris, el 18% armenis, i el 3% russos.[4] Fins al devastador terratrèmol de 1859, Şamaxı fou capital del Govern de Şamaxı dins l'Imperi Rus, però després la capital fou traslladada a Bakú i el govern va agafar aquest nom. Llavors Şamaxı va entrar en decadència.

Terratrèmols principals[modifica]

  • 1191, que provoca greus destruccions
  • 1667, considerat el pitjor, que hauria deixat 80.000 morts i va destruir totalment un terç de la ciutat
  • 1859, que va causar el trasllat de la capital a Bakú
  • 1902, terratrèmol que va destruir la mesquita Juma.

Agermanaments[modifica]

Personatges[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Şamaxı

Referències[modifica]

  1. Adam Olearius, Description of travels of the Holstein Ambassadors to Muscovy and Persia.
  2. An Universal History: From the Earliest Accounts to the Present Time per George Sale, George Psalmanazar, Archibald Bower, George Shelvocke, John Campbell i John Swinton, pàg. 138
  3. The Penny cyclopædia of the Society for the diffusion of useful knowledge, 1833, Georgia.
  4. Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary. Shemakha
  5. «Аббас Сиххат». Gran Enciclopèdia Soviètica.
  6. Журнал оф милитарий хисторий, Выпуски 1-6. Воен. изд-во. Министерства обороны Союза ССР, 1966, p. 119. 
  7. «Гуртьев Леонтий Николаевич». Heroes of the country.
  8. «Сабир». Gran Enciclopèdia Soviètica.
  9. «Хади Мухаммед». Gran Enciclopèdia Soviètica.
  10. «Сеид Азим Ширвани». Gran Enciclopèdia Soviètica.
  11. «Эфендиев Султан Меджид». Gran Enciclopèdia Soviètica.
  12. «Ганизаде Султан Меджид Муртаза-Али оглы». Gran Enciclopèdia Soviètica.

Vegeu també[modifica]