Sharisme
Sharisme és un terme utilitzat per a descriure la motivació i la filosofia que hi ha al darrere de la construcció col·laborativa de valors com a resultat de compartir continguts i idees. Inspirat pel contingut generat per l'usuari, el sharism afirma que el fet de compartir quelcom dins una comunitat produeix valors propis per a cada un dels seus participants: «com més comparteixes, més obtens».[1][2] A mesura que es produeix coneixement a través del proveïment participatiu, aquest nou tipus de propietat compartida genera la producció de béns i serveis on el valor es distribueix a través de les contribucions de tots els implicats. El concepte fou encunyat per l'informàtic i bloguer xinès Isaac Mao en l'assaig «Sharism: A Mind Revolution»,[3] que va ser publicat originalment en el llibre Freesouls: Captured and Released by Joi Ito. Mao fa una comparació entre el model obert d'intercanvi d'informació en línia i les xarxes neurològiques del cervell humà; seguint l'analogia d'un cervell social superintel·ligent emergent, híbrid interconnectat de persones i programari, argumenta que el procés de capacitació de les persones mitjançant l'intercanvi condueix a formes col·lectives per repensar les relacions socials.[4][5]
El sharisme s'ha centrat especialment a la Xina com una forma de promoure el Web obert i lluitar contra la censura a Internet.[6] Entre els representants més destacats, tant com a concepte com en la pràctica, es troben Larry Lessig i Ou Ning. El 2010, durant una conferència sobre Creative Commons a Beijing, Lessig va esmentar el sharisme en el context d'obertura i innovació en les indústries creatives i la llei de propietat intel·lectual de la Xina.[7] El mateix any, Ou Ning, en el seu treball com a comissari va triar el sharisme com a tema principal de l'exposició «Get It Louder» que es realitza cada dos anys a Xangai.[8][9][10] En una entrevista sobre l'exposició, Ning en va parlar en profunditat i el va descriure com un «concepte d'Internet, que explora la relació cada vegada més complicada entre l'àmbit públic i el privat».[11]
L'any 2012 es va crear el Laboratori de Sharisme per tal de proporcionar una base experimental i teòrica per a l'aplicació real del sharisme al món.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «Isaac Mao: “El sharisme és una nova filosofia com el capitalisme o el comunisme, un nou tipus de societat”». Internet i Multimèdia. Casa Àsia. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2017. [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ Philips, Jon. «Sharism: The more you share, the more you receive».
- ↑ «Sharism: A Mind Revolution»
- ↑ Ito, Joi; Mao, Isaac; Adams, Christopher (ed.). «Chapter 8: Sharism: A Mind Revolution». A: Freesouls Captured and Released by Joi Ito. Freesouls.cc, p. 115–118. ISBN 978-0982029114.
- ↑ «Isaac Mao i el Sharisme: noves estrategies per compartir el coneixement». UOC, UNESCO Chair. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2017. [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ «We Share. We Do Not Censor». Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ Lessig, Larry. «Openness and Innovation - 开放与创新». Renmin University of China Law School, Intellectual Property Institute, 14-11-2010. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 2 d’agost 2017]. Vegeu també [1] Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine., [2] Arxivat 2014-02-09 a Wayback Machine..
- ↑ «Get It Louder: Sharism Forum Introduction».[Enllaç no actiu]
- ↑ «"Get It Louder" Exhibition Blasts Beijing and Shanghai with Contemporary Art».
- ↑ «Get It Louder: China's Most Influential and Watched Exhibition of Emerging, Young Talent».
- ↑ «Ou Ning on Get it Louder – new voice in China’s visual arts scene». Arxivat de l'original el 2012-09-21. [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ «Sharism Lab». Arxivat de l'original el 2012-05-29. [Consulta: 2 agost 2017].