Vés al contingut

Sicardis de Montsoriu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSicardis de Montsoriu
Biografia
Mort1103 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMontsoriu Modifica el valor a Wikidata
CònjugeUmbert de Sesagudes Modifica el valor a Wikidata
FillsGuillem Umbert I de Montseny, Bernat Umbert, Guisla Umbert Modifica el valor a Wikidata
PareAmat de Montsoriu Modifica el valor a Wikidata
GermansErmessenda de Montsoriu
Arbert de Montsoriu Modifica el valor a Wikidata

Sicardis de Montsoriu ( - 1103 (Gregorià)) va ser una dama catalana dels inicis de la Baixa edat mitjana, senyora de Lloret de Mar.[1]

Orígens familiars

[modifica]

Sicardis era filla d'Amat de Montsoriu[2][1] i Sança. Era doncs, pertanyent al llinatge dels Montsoriu, vescomtes de Girona.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Guinguís
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Sunifred
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Jerosòlima Gudrielda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Amat de Montsoriu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Aurúcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Sicardis de Montsoriu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Sança
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents

[modifica]

Es va casar amb Umbert Odó, baró del Montseny. Si bé la data no és segura, Pons i Guri la situa anterior a 1045,[2] i Mallorquí afina fins al 1041.[1] Del matrimoni en varen sortir 4 fills, dels quals en destaquen:

Fets destacats

[modifica]

Amb la seva germana Ermessenda, es van repartir l'herència vescomtal, quedant per a Sicardis el domini sobre la vila de Lloret de Mar a partir de 1032. Domini que no es feu efectiu fins al seu casament amb Umbert Odó, el 1041.[1]

Des de la mort del seu marit Umbert el 1071, Sicardis va anar a residir al castell de Lloret. Sota el seu auspici, el bisbe de Girona Guifré va consagrar l'església de Sant Joan del castell de Lloret el 23 de gener de 1079. A part de les delmes concedides pel bisbe a l'església, Sicardis li va fer donatiu de diverses terres i vinyes. El mateix fet es va repetir amb la consagració de l'església de Sant Romà, actual ermita de les Alegries.[1]

Testament

[modifica]

Sicardis va fer redactar testament el mateix any de la seva mort, el 1103, des del castell de Lloret. En aquest deixava en herència a parts iguals el castell de Lloret al seu fill Bernat Umbert, aleshores bisbe de Girona, i al seu gendre Bernat Gausfred, casat amb Guisla Umbert. El testament marcava com a condició que a la mort d'aquests, el castell passés a mans de la canònica de la seu i els descendents de Gausfred. Així, la possessió del castell quedaria dividida entre el poder eclesiàstic i el seglar fins que el 1165 Bernat de Palafolls (descendent de Gausfred) va empenyorar la seva meitat del castell i la totalitat del mateix va passar a mans del bisbat de Girona.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mallorquí, Elvis «El terme de Lloret de Mar del segle xi al XVIII: una aproximació cartogràfica». Quaderns de la Selva, 13, 2001, p. 67-82 [Consulta: 11 agost 2016].
  2. 2,0 2,1 Pons i Guri, Josep Maria «El castell de Montpalau. Pervivència de la jurisdicció d'un castell abandonat» (article). , p. 524 [Consulta: 5 novembre 2015].