Sigeric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sigeric
04-SIGERICO.JPG
Retrat imaginari de Sigeric en un gravat del segle XVIII.
Rei dels visigots
415 – 415
Vàlia
Oponent/s Cercle del clan Balt
Dades biogràfiques
Mort Setembre del 415
Bàrcino, Hispània
Causa de mort Assassinat

Sigeric (de Sig-ric, «poderós per la victòria»;[1] ?,? - Barcino, 415) va ser un noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana l'any 415, un dels regnats més breus en la història de la monarquia visigoda. Es creu que va ser el responsable de la mort de l'anterior monarca, Ataülf. Per això es creu que era un membre d'un clan opositor als Balts, al qual pertanyia Ataülf. Tot i ascendir al tron dels visigots, les seves accions polèmiques van portar a una reacció ràpida de la noblesa i el grup popular que hi havia entorn de l'antic rei a actuar contra Sigeric, que fou assassinat el setembre del 415, just passada una setmana de regnat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Sigeric era un noble, cap del partit antirromà. Això el feia enemic del monarca visigot Ataülf, que s'havia relacionat i havia fet tractes amb els romans.[2] Segons l'opinió de M. Rosario Valverde, Sigeric era membre del llinatge o clan dels Rosomons, el qual es va contraposar a la dinastia baltunga, a la qual pertanyia teòricament Ataülf, que ostentaven el poder reial entre els visigots des d'Alaric I.[3] No obstant això, pel que fa als llinatges, Ana M. Jiménez dubta d'un llinatge Balt en aquesta època, i creu que s'ha de situar a partir del regnat de Teodoric I, que suposadament era fill d'Alaric I, perquè no hi ha notícies del segle V que sostinguin la possibilitat de l'existència d'aquest llinatge, i és a partir del segle VI quan els autors antics en parlen.[4]

L'ascens al tron: l'assassinat d'Ataülf[modifica | modifica el codi]

Es creu que, precisament per la seva enemistat amb el rei, la voluntat d'eliminar als baltungs de la monarquia, i també un desig de venjança, probablement, va ser Sigeric qui va ordir la conspiració per atemptar contra la vida d'Ataülf, que mor finalment assassinat, el 14 d'agost de 415,[5] segons Isidor de Sevilla el 416.[6] Dels diferents autors que parlen dels succés, Olimpiòdor de Tebes diu que Ataülf passejava i inspeccionava els seus cavalls a les cavallerisses,[7][5] Jordanes no detalla on succeeix, mentre que Orosi especifica que és Barcino (Barcelona) on s'ha establert la cort visigoda.[8]

Pel que fa a l'autor del regicidi, Hidaci creu que l'assassí formava part de la host privada d'Ataülf.[8] Per la seva banda, Jordanes diu que va morir per una ferida al ventre perpetrada per l'espasa d'Evervulf, un home del qual, teòricament, el rei, i potser també altres nobles, acostumava a mofar-se de la seva estatura.[9] En termes generals els autors acostumen a atribuir la mort d'Ataülf a aquesta persona, tot i que també hi ha un altre relat que parla d'un altre home anomenat Dubius, que era molt probablement un membre de l'entorn domèstic o del seguici reial.[10][8] Fos qui fos realment, aquest servidor hauria estat un antic servent del denominat dux gothorum Sar, que havia estat un antic cabdill d'una petita tribu visigoda, al qual es considera germà de Sigeric, que fou mort per Ataülf, quelcom que hauria donat peu a la venjança, a través d'una conspiració, executada per Evervulf o Dubius.[10][11][12]

Regnat[modifica | modifica el codi]

El seu regnat va ser molt breu, amb prou feines va durar més de set dies.[9] Tanmateix, malgrat el poc temps que va tenir per dur a terme qualsevol acte de govern, les accions de Sigeric van ser totalment sonades i, de fet, possiblement van dur a la seva fi com a monarca. Una de les seves primeres ordres fou fer matar els sis fills del primer matrimoni d'Ataülf. Després, probablement per mostrar la seva posició antiromana Sigeric va humiliar la princesa romana Gal·la Placídia, germana de l'emperador Honori, que estava en mans dels visigots i s'havia convertit en reina dels visigots amb el seu matrimoni amb Ataülf.[3][13]

A banda de privar dels seus honors a Gal·la,[14][3] va decidir ofendre la memòria del recent rei difunt i a la reina vídua obligant-la a recórrer a peu davant d'ell muntat a cavall acompanyada d'altres romans captius pels carrers de la ciutat de Bàrcino i, després, al llarg de dotze milles de distància des de la sortida de les muralles, de manera imitava una cerimònia de triomf típicament romana, quelcom que servia també per ofendre a l'Imperi Romà i a l'emperador, germà de Gal·la.D'altra banda, Sigeric va decidir no executar a la seva captiva, tot i el seu desgrat envers els romans va decidir mantenir-la amb vida i mostrar-la com un trofeu als ciutadans romans de la ciutat, enaltint la seva persona i el seu poder recentment obtingut, utilitzant-la, així mateix, com una forma de legitimar-se en el tron.[14][15][16]

Assassinat[modifica | modifica el codi]

Sembla que les formes de Sigeric de desenrotllar el poder reial no era del gust de la resta de la noblesa visigoda i per aquesta raó va ser assassinat al cap d'una setmana i van proclamar a Vàlia com a nou rei, que va corregir els actes del seu predecessor retornant els honors a Gal·la en vistes d'un acord que havia de realitzar amb el patrici, i futur emperador, Constanci i, posteriorment, establirà la pau amb Honori.[14][17] L'assassinat de Sigeric i l'elecció de Vàlia, segons Valverde, respondrien teòricament, perquè no hi ha fonts que ho esmentin, a una resposta ràpida del grup nobiliari i popular al voltant dels Balts.[3] Tanmateix, com s'esmentava abans, hi ha qui dubte del lligam de Vàlia amb la dinastia baltunga.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Ataülf
Rei dels visigots
415
Succeït per:
Vàlia