Silk Road
No s'ha de confondre amb Ruta de la seda. |
Epònim | ruta de la Seda |
---|---|
Dades | |
Tipus | "notorious market" website (en) darknet market (en) (–2013) |
Història | |
Creació | febrer 2011 |
Data de dissolució o abolició | 2 octubre 2013 |
Governança corporativa | |
Propietat de | Ross William Ulbricht |
Indicador econòmic | |
Ingressos totals | 1.200.000 AU$ (2012) |
Lloc web | silkroad6ownowfk.onion |
Silk Road (Ruta de Seda) fou un mercat negre en línia operatiu a la deep web, en concret dins el servidor de la xarxa Tor.[1] La seva localització dins la xarxa va poder fer possible dur a terme transaccions il·legals i oferir a l'usuari un espai lliure de rastrejos. Va estar operatiu des de febrer de 2011 fins a l'octubre de 2013. Es va poder identificar Ross William Ulbricht com a fundador de la xarxa, el qual va ser detingut i condemnat a doble cadena perpètua per blanquejament de diners, hackeig i tràfic de drogues.
Prenent el testimoni de l'Agència Federal d'Investigació, Silk Road va determinar-se com el mercat negre amb el més sofisticat i extens sistema criminal de l'època. Durant els dos anys en els quals va estar operatiu, Silk Road va ser el lloc per antonomàsia de milers de comerciants de drogues i altres materials de comerç il·legal, els quals podien distribuir milers de quilos de substàncies a uns 100.000 compradors, cosa que suposava un gran espai de compra-venda amb un percentatge de beneficis molt alt".[2]
Història
[modifica]Silk Road es funda el Febrer de 2011,[3] sota la idea de pendre com a referent la ruta històrica de comerç entre Europa i països del territori Afro-Asiàtic com India o Xina, durant la Dinastia Han (206 AC-220 DC).[4] La xarxa digital era operada per un individu (Ross William Ulbricht) sota el pseudònim "Dread Pirate Roberts" (el nom d'un personatge fictici de The Princess Bride), qui responia a un caràcter polític llibertari i crític amb la regulació mercantil.[5][6]
La pàgina web va ser llançada dins febrer 2011; el desenvolupament hi havia començat sis mesos previs.[7][8] Inicialment hi hi havia un número limitat de comptes de venedor nou disponibles; els venedors nous van haver d'un compte en una subhasta. Més tard, un cost fix va ser cobrat per cada compte de venedor nou.[9][10]
La revista Gawker va publicar un article[11] sobre el lloc el Juny de 2011, cosa que va provocar que el lloc obtingués moltes més visites de curiosos i un augment de trànsit dins la pàgina web.[7][12] El coneixement públic de Silk Road també va provocar que organitzacions polítiques prenguèssin acció per a tancar-ho: parlem de casos com el del Senador dels Estats Units Charles Schumer, Fàrmac Enforcement Administració (DEA) i Departament de Justice.[13]
El Maig de 2013, va ser bloquejada durant un breu període pel que es va determinar com un atac DDoS (sistema de seguretat web).[14] Després d'una investigació de l'FBI, es va reclamar l'adreça IP autèntica de Silk Road, a través de les dades filtrades directament pel CAPTCHA del lloc web. Va ser localitzat a Reykjavík, Islàndia.[15][16]
Després d'un període d'incertesa, a principis d'Octubre de 2013 Silk Road es va reinstalar en el mercat digital i va entrar en funcionament un cop més, seguint les mateixes pautes que anteriorment. Els usuaris que vulguessin icorporar-se com a compradors es podríen registrar gratuïtament, mentres que s'hauria d'abonar una quantitat de Bitcoin[17] en cas de voler ser venedor. En el moment de reoberura de Silk Road, altres llocs de la deep web com The Black Market o SheepMarket ja estaven en auge, i per això no va acabar de recuperar el ritme previ fins a novembre i desembre de 2013, quan es van tancar respectivament. Però l'èxit seria de duració breu, perquè el mateix mes l'Agència Federal d'Investigació (FBI) tanca la pàgina i arresta a Ulbricht.
Funcionament
[modifica]Segons les dates recopilades el març de 2013, el 70% dels 10.000 productes que veníen eren drogues.[18][19] Es catalogaven segons el tipus d'efecte que donaven al cos, com ara estimulants, psicodèliques, prescrites, etc.[20] Més enllà de les ja anomenades, també s'oferien altres varietats com llicències de conduir fraudulentes.[21] Des dels inicis de Silk Road els administradors ja van determinar certs termes que prohibien la venda de qualsevol material amb la intenció de provocar danys a altres.[3][22] Parlem doncs de pornografía infantil, armes o material robat. Més enllà, també trobàvem compra-venda d'objectes legals com llibres, art o joies.
La pàgina permetia que els compradors deixéssin comentaris i valoracions envers el producte i/o el venedor a través d'un fòrum habilitat; això ajudava a detectar els venedors fraudulents o els millors valorats.[23] En la majoria de casos els productes eren rebuts a través del correu, sota els procediments recomanats per Silk Road d'empaquetament per evitar ser detectats.[24]
Referències
[modifica]- ↑ http://www.wired.com/2015/04/silk-road-1/ Wired silk road
- ↑ Mulvey, Erin (January 30, 2020) "Senior advisor of the 'Silk Road' website pleads guilty in Manhattan Federal Court." Drug Enforcement Administration press release. (Consultat juliol 10, 2020).
- ↑ 3,0 3,1 Gayathri, Amrutha «From marijuana to LSD, now illegal drugs delivered on your doorstep». International Business Times, 11-06-2011 [Consulta: 13 abril 2013].
- ↑ «Case 76: Silk Road (Part 1) - Casefile: True Crime Podcast» (en anglès-us). Casefile: True Crime Podcast, 11-02-2018 [Consulta: 11 juny 2018].
- ↑ Ars Technica, How the feds took down the Dread Pirate Roberts, 3 octubre 2013
- ↑ Greenberg, Andy «Collected Quotations Of The Dread Pirate Roberts, Founder Of Underground Drug Site Silk Road And Radical Libertarian». Forbes, 29-04-2013 [Consulta: 2 agost 2013].
- ↑ 7,0 7,1 Fairfax Media, 12-06-2011 [Consulta: 5 novembre 2011].
- ↑ Public statement from a Silk Road spokesperson Arxivat 5 June 2011[Date mismatch] a Wayback Machine. 1 març 2011.
- ↑ Dread Pirate Roberts. «New seller accounts». Silk Road forums, 26-06-2011. Arxivat de l'original el 5 agost 2013. [Consulta: 5 agost 2013].
- ↑ Dread Pirate Roberts. «New seller accounts». Silk Road forums, 01-07-2011. Arxivat de l'original el 16 d’abril 2013. [Consulta: 5 agost 2013].
- ↑ , 01-06-2011 [Consulta: 16 març 2017]. (Archive)
- ↑ , 11-06-2011 [Consulta: 13 abril 2013].
- ↑ Associated Press, 05-06-2011 [Consulta: 15 juny 2011].
- ↑ «Còpia arxivada». , 01-05-2013 [Consulta: 7 desembre 2020]. Arxivat 26 de setembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-26. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ , 02-10-2014 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ Greenberg, Andy Wired, 05-09-2014.
- ↑ «Precio, cap.bursátil, índice, etc. de Bitcoin - Investing.com». [Consulta: 10 agost 2017].
- ↑ Adrian Chen «The Underground Website Where You Can Buy Any Drug Imaginable». Gawker, 01-06-2011 [Consulta: 16 març 2017]. (Archive)
- ↑ James Ball «Silk Road: the online drug marketplace that officials seem powerless to stop». The Guardian, 22-03-2013.
- ↑ Justin Norrie; Asher Moses «Drugs bought with virtual cash». The Sydney Morning Herald. Fairfax Media, 12-06-2011 [Consulta: 5 novembre 2011].
- ↑ Hong, Nicole «Silk Road Founder Ross Ulbricht Sentenced to Life in Prison». Wall Street Journal, 29-05-2015 [Consulta: 30 maig 2015].
- ↑ Zetter, Kim «Feds Arrest Alleged 'Dread Pirate Roberts,' the Brain Behind the Silk Road Drug Site» (en anglès-us). WIRED [Consulta: 18 abril 2017].
- ↑ Mike Power. «Your Crack's in the Post». A: Drugs 2.0: The Web Revolution That's Changing How the World Gets High. Granta Publications, 2 maig 2013, p. 211–237. ISBN 978-1-84627-461-9.
- ↑ «The Untold Story of Silk Road, Part 1». WIRED, 4-2015 [Consulta: 9 juny 2015].