Silvia Walz

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSilvia Walz
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Dades personals
FormacióEscola Massana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballJoieria, disseny de joies i art jewelry (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójoiera, joiera, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Massana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Representada perGalerie Slavik (en) Tradueix, Gallery Alternatives (en) Tradueix, LA Joaillerie par Mazlo (en) Tradueix i Galerie Noel Guyomarc’h (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 gener 2015Die Sammlung Bollmann - Schmuck von 1970-2015 (en) Tradueix
7 febrer 2014Laissez-moi rêver (en) Tradueix
1993Facet I (en) Tradueix
Papallona: la metàfora de la vida a la joieria contemporània (en) Tradueix
20/20/20 (en) Tradueix
Le verre dans tous ses éclats (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRamon Puig-Cuyàs Modifica el valor a Wikidata

[1]Silvia Walz (Gelsenkirchen, Alemanya, 1965) Joiera contemporània i professora de Projectes de Joieria a l'Escola Massana de Barcelona des de 1994. Premi Internacional Amber Biennal, Frombork (Polonia) 2007.

Des de l'any 2008, coordina el projecte de "Joyas Sensacionales" al Taller Perill de Barcelona.[2] Entre 1996 i 1998 Membre d'artista-grup Asaco, Vilanova i la Geltrú. Estudià a l'escola Massana. Alla va conèixer a Ramon Puig Cuyàs, professor de l'escola, i es va quedar. Des de llavors comparteix vida i professió.. Diplomada a la Fh,de Hildesheim (Alemanya), on estudià durant els anys 1984-1990.

Des de 1991 ha participat en exposicions individuals a nombroses galeries nacionals i internacionals, i algunes de les seves joies formen part del Museu d'Arts Decoratives de Barcelona, del Muzeum Ceského Ráje v Turnove (Turnov), de la Helen Drutt Collection a Philadelphia (USA) i de la Pahlman-Collection de Hèlsinki (Finlàndia).[3]

Obra[modifica]

Les seves peces, en conjunt, són vestigis d'una història de vida, igualment viscuda com un Temps-Un altre, en un lloc que s'ha transformat en Espai-Un altre. Per aquesta via, ensenya l'evolució de la seva obra com un procés artístic sense final a la vista. Les matèries i les tècniques, es fan vestigis tangibles, per tant, vius, en aquest mateix temps-Un altre. Si cada tècnica té també una història, una ruta amb regles pròpies, Silvia Walz les explora, desafiant convencions. Fent conjugacions, experimentant, inventa fins a fer-les expressives, a través d'una poètica múltiple. Com tot l'art contemporani, les seves peces exigeixen d'un exercici intel·lectual per comprendre les seves intencions creatives i comunicatives.

Les seves joies, són respostes a preguntes que es fa. Treballa sense un concepte concret al cap, una nova sèrie comença quan l'avorreix la que estava fent abans.

Compon, descompon, mou, canvia i intercanvia, i a poc a poc van apareixent petits personatges que li expliquen petites històries. 

Juga amb les formes, objectes, o amb tot allò que troba damunt la taula, capaços d'explicar la seva història sense necessitat de les paraules, tan surrealistes com reals. Les seves peces no deixen de ser la cerca d'una identitat tant comuna, com pròpia.

Publicacions[modifica]

  • WALZ, SILVIA (COORD.) Joyas sensacionales 2008. Taller Perill. Consulta libri e progetti.
  • WALZ, SILVIA. Lo olvidado. Consulta libri e progetti, 2009.
  • WALZ, SILVIA (COORD. Casitecturas. Barcelona, Elisa Pelladcani, 2009.
  • WALZ, SILVIA. Lo peligroso. Barcelona, Elisa Pelladcani, 2009.
  • WALZ, SILVIA (COORD.) Joyas sensacionales. Taller Perill 2009-2010. Lo lejano - lo cercano / lo banal - lo profundo. Barcelona, Elisa Pelladcani, 2010.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Entrevista a Silvia Walz a l'Itineràncies de Context».
  2. ↑ [enllaç sense format] http://context.cat/es/13297/artista/20#.Uz7grCca4xo
  3. ↑ http://www.context.cat/ silvia walz.

Bibliografia[modifica]

La seva obra ha estat citada en nombrosos articles, revistes i publicacions especialitzades.

  • Silvie Lambert, Arte Aurea 1/1991, p.61
  • Martina Margetts, Internacional de Artesanía, 1991 Thames and Hudson, p.97
  • Anna M. Alavarez, La Vanguardia, "Joies indissenyables", 15/03/1992
  • Alexandra Glanz, Hannoversche Allgemeine ", Orakel im Or", 11/09/1992
  • Jóvenes diseñadores de la joyería "Symbolische Dimensionen", Arte Aurea 2/1992,, P.84
  • Electra España 1993, "La Joia de la Joia", p.46/47
  • Tracy Metz, Faceta 1, Snoeck-Ducaju y Zoon, Gent, p. 11 y p. 102/103
  • Sabine Runde, Arte Aurea 2/95, p.66
  • 1997 Osona, La Joieria Contemporània,
  • Schmuck '96, p.108/109
  • Schmuck'98, p. 118/119,
  • Emili Marimon, Diari de Vilanova, 14/04/2000
  • Carles Codina, Orfebreria, Parramón Ediciones 2001, p. 70 y p.110
  • Schmuck 2002, 140/141
  • Andréa Richter Mahlo "Natur und Zeit", Kunst und Handwerk 2002
  • Roser Vendrell, Joyeria Onirica, Casa Viva 2002, p. 186/188
  • Biro, Zeitgenössischer Kunststoffschmuck, p.92/93
  • Luxe interior, Joieria Contemporanea internacional, la Fundació la Caixa, 2003, p.86
  • Carles Codina, Nueva Joyería, Parramon Ediciones 2004, p.9 y p.108
  • 500 Broches, Lark Books 2005, p. 69 y p.218
  • Triennale Européenne Du Bijou Contemporain 2005, p. 66/67
  • Helen Drutt, Desafiando el Chatelaine, Designmuseo, p. 160
  • El labatori de la Joieria 1940-1990, Ajuntamiento de Barcelona, 2007 p.68, p.164, p.238
  • Ornamentum como el arte, la publicación Arnoldsche Arte,2008, p. 442
  • Casitecturas, 2008
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Silvia_Walz&oldid=30137437»