Simfonia núm. 3 (Tubin)
 Eduard Tubin, 1947  | |
| Forma musical | simfonia |
|---|---|
| Compositor | Eduard Tubin |
| Durada | 35 minuts |
| Estrena | |
| Estrena | 26 febrer 1943 |
| Escenari | Tallinn , Tallinn |
| Director musical | Olav Roots |
La Simfonia núm. 3 en re menor, Heroiline ('Heroica'), va ser composta per Eduard Tubin el 1942 i revisada el 1968. Va ser estrenada el 26 de febrer de 1943 a Tallinn per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio d'Estònia sota la direcció d'Olav Roots. Té una durada aproximada de 35 minuts.[1]
Moviments[modifica]
- Largo
- Molto allegro e tempestuoso
- Largo maestoso
Origen i context[modifica]
El procés de composició es va dur a terme durant un període crucial de la història d'Estònia. Tubin va començar a compondre la Tercera Simfonia l'1 de desembre de 1940, sis mesos després quan Estònia fos ocupada per l'exèrcit soviètic.[2] Va rebre l'encàrrec per a la dècada artística comunista a Moscou, tot i que aquesta mai es va dur a terme. Va completar el primer moviment el 10 de maig de 1942, el segon moviment va ser escrit entre l'1 de juny i el 30 de juliol, i el tercer moviment entre l'1 i el 13 d'agost de 1942. Tots ells amb Estònia ja sota el control nazi. La partitura va ser completada el 9 d'octubre. L'estrena es va dur a terme el 26 de febrer de 1943, just dos dies després del Dia de la Independència d'Estònia.[3]
Representacions[modifica]
El dia de l'estrena el públic la va rebre amb forts aplaudiments. Malgrat no tenir ni títol ni programa concret, el públic va comprendre el missatge amagat a l'obra. El títol d'"Heroica" es va afegir posteriorment. Va ser ben rebuda de manera similar quan es va interpretar per última vegada a Estònia el 22 d'octubre de 1943. Més endavant, quan tant el compositor com el director estaven a l'exili a Estocolm, Olav Roots va escriure:
| « | La desesperació, l'obstinació i l'odi que han dominat una raça que anhela la seva independència perduda troben expressió musical a la Tercera Simfonia. Es converteix en un himne apassionat, una expressió poderosa de confiança en un mateix i força interior, així com una crida heroica a la justícia. Alguna cosa així només podria ser expressada en música, ja que les paraules estaven subjectes a censura. | » |
| — Olav Roots[3] | ||
Olav Roots també la va dirigir a Riga.[4] Quan Tubin es va exiliar a Suècia, a finals de la dècada de 1960 la va revisar i la va reduir lleugerament. Però a Suècia ningú mostrava interès per les seves antigues simfonies i ja no la va poder sentir. En la seva nova forma, es va interpretar per primera vegada a Hiroshima el 2002. Posteriorment, es va convertir en l'obra més difosa de totes les composicions de Tubin, gràcies a una gravació de Kristjan Järvi que es va incloure en una revista musical de la BBC.[3]
Instrumentació[modifica]
La Simfonia núm. 3 està escrita per a una orquestra gran estàndard, sense instruments doblats, concretament: 3 flautes, 3 oboès, 2 clarinets, 2 fagots - 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, 1 tuba, percussió, arpa i cordes.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Sumphony No. 3 in D minor „Heroic”». Estonian Music Information Centre. [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ Layton, Robert. «Ressenya del disc». Gramophone. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tubin, Eino. «Eduard Tubin. A Biography». Eino Tubin. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Rumessen, V. Eduard Tubin and his time. Eesti Teatri- ja Muusikamuuseum, 2005, p. 145. ISBN 978-9949-13-053-5 [Consulta: 15 gener 2024].