Simfonia núm. 1 (Nielsen)

Simfonia núm. 1

Forma musical	simfonia
Tonalitat	sol menor
Compositor	Carl Nielsen
Catalogació	CNW 25
Durada	35 minuts
Dedicat a	Anne Marie Carl Nielsen
Opus	7
Estrena
Estrena	14 març 1894
Escenari	Copenhaguen , Regió de Hovedstaden
Director musical	Johan Svendsen
Intèrpret	Orquestra Reial Danesa

La Simfonia núm. 1 en sol menor, op. 7, és la primera simfonia del compositor danès Carl Nielsen. Escrita entre 1891 i 1892, la va dedicar a la seva dona, Anne Marie Carl-Nielsen. L'estrena va ser el 14 de març de 1894, amb Johan Svendsen dirigint la Orquestra Reial Danesa, amb el mateix Nielsen entre els segons violins. És una de les dues simfonies de Nielsen sense subtítol (l'altra és la seva Simfonia núm. 5).

Origen i context

Nielsen va començar a treballar en la seva Primera Simfonia el 1889, completant el primer moviment el 27 de setembre de 1889. L'estiu de 1891 es va tornar a concentrar en el projecte tornant d'un viatge a l'estranger. Segons les cartes a la seva dona, Nielsen va estar treballant en la simfonia fins al gener de 1894.

Representacions

La Primera Sinfonia de Nielsen es va representar per primera vegada el 14 març de 1894 al Teatre Reial de Copenhaguen, sota la direcció de Svendsen, i amb Nielsen a la secció dels segons violins, com era habitual. L'audiència incloïa el rei, la reina i altres membres de la família reial, així com diversos músics escandinaus importants. Va ser un èxit aclaparador, amb un públic entusiasta. Tant el compositor com el director va ser cridats a l'escenari per saludar diverses vegades.

El 18 de març 1896 es va tornar a presentar a Dresden. Segons una carta a casa seva parlant sobre l'estrena alemanya, Nielsen estava molt satisfet amb la recepció de la seva simfonia:

«

La nit va anar realment bé... i vaig tenir molt d'èxit amb el públic, com potser sabràs pel telegrama que es va enviar a Hansen per al benefici dels diaris. Però no va ser el gran èxit que va ser a Copenhaguen. Després del primer moviment, forts aplaudiments; després de l'Andante, tants forts aplaudiments que vaig haver de sortir davant del públic tres o quatre vegades per saludar. Després del tercer moviment, tres vegades, i al final em van cridar amb molta energia després del Finale... de nou trobo que hi ha tanta vida i moviment en ella que penso que la peça realment té alguna espurna.

»

Estructura

La simfonia està escrita en els quatre moviments estàndard:

1. Allegro orgoglioso

   

2. Andante
   
3. Allegro comodo — Andante sostenuto — Tempo I
   
4. Finale. Allegro con fuoco
   

Una actuació típica dura aproximadament 35 minuts.

Les melodies de la simfonia tenen un sabor danès característic i estan impregnades de l'estil personal de Nielsen. L'estudiós de Nielsen Robert Simpson descriu el debut simfònic del compositor com "probablement la primera simfonia més ben organitzada mai escrita per un jove de vint-i-set anys".

L'obra s'obre en sol menor i es tanca amb una emotiva peroració en do major. Aquesta tendència a allunyar-se de la tonalitat original a do major és la base de l'⁣estructura tonal de tota la simfonia, i mostra per primera vegada el dispositiu compositiu característic de Nielsen, la "tonalitat progressiva⁣". (Nielsen en un moment va pensar fins i tot a anomenar l'obra "Simfonia en do"). Simpson afirma "possiblement és la primera simfonia que acaba en una tonalitat diferent a la que ha començat".

Instrumentació

• 3 flautes, 1 doblant amb flautí en el quart moviment
• 2 oboès
• 2 clarinets en si bemoll
• 2 fagots
• 4 trompes (1 i 2 en mi bemoll, sol i do baix; 3 i 4 en si bemoll i fa)
• 2 trompetes en mi bemoll i do
• 3 trombons (2 tenors, 1 baix)
• Timbales
• Cordes

Bibliografia

• Simpson, Robert. Carl Nielsen, Symphonist. 1st. Londres: J. M. Dent, 1952.  See pages 8–24. Reprinted by Hyperion Press ISBN 978-0-88355-715-0.
• Simpson, Robert. Carl Nielsen, Symphonist, 1865–1931. 2a edició. Londres: Kahn & Averill, 1979. ISBN 978-0-900707-46-9.  Pàgines 23–37.