Simin Behbahani
| |||
| Nom original | (fa) سیمین بهبهانی  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (fa) Siminbar Khalili 20 juliol 1927 Teheran (Iran) | ||
| Mort | 19 agost 2014 (87 anys) Teheran (Iran) | ||
| Sepultura | Behesht-e Zahra | ||
| Formació | Universitat de Teheran | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia | ||
| Ocupació | poetessa, lletrista, escriptora, compositora de cançons | ||
| Activitat | 1941 - 2014 | ||
| Família | |||
| Pares | Abbas Khalili i Fahr-Ozma Arghun | ||
| Parents | Jaʻfar al-Khalili, oncle patern Abolhassan Tahami Nejad, gendre | ||
| Premis | |||
| |||
| |||
Simin Behbahani (en persa سیمین بهبهانی) (Teheran, 20 de juliol de 1927 - 19 d'agost de 2014), també transcrita com a Bihabani i coneguda pel sobrenom afectuós de la lleonessa de l'Iran, va ser una destacada poetessa, lletrista i activista iraniana,[1] considerada com a poetessa nacional de l'Iran.[2][3] Durant la seva vida va publicar més de 600 poemes recollits en 19 llibres de poesia, dues col·leccions de relats curts i multitud d'articles i assaigs literaris.[2] Va destacar pel seu ús i modernització del ghazal, un gènere líric molt usat en la literatura persa, en un moment en què la majoria de poetes es van endinsar en el vers lliure. Els seus poemes abordaven temàtiques com el patriotisme, els drets de les dones, la guerra, la pau, la revolució, la pobresa o la justícia.[4] Durant tres dècades, va combinar la seva tasca literària amb l'ensenyament de francès a escoles de secundària de Teheran. També va ser editora del diari "Āyandeh-ye Iran" (El Futur de l'Iran) i va presidir l'Associació d'Escriptors de l'Iran.[2] Va ser nominada dues vegades pel Premi Nobel de literatura, els anys 1999 i 2002, i va guanyar multitud de premis, tant en reconexiement per la seva obra literària[5][6] com per la seva lluita per la llibertat d'expressió, els drets de les dones i els drets humans,[2] fet que li va valer nombroses confrontacions amb els diversos governs iranians amb els que va viure.[7] A data de 2014, la seva obra encara no havia sigut traduïda al català ni al castellà.[1]
Biografia
[modifica]Va néxier com a Simin Khalili (Behbahani és el cognom que va prendre del seu primer marit) l'any 1927, filla de dos escriptors: el pare, Abbas Khalili (عباسخلیلی), era escriptor i director del diari Eghdām (Acció), i la mare, Fakhr-e Ozmā Arghun (فخرعظمی ارغون), era professora, poeta, editora i defensora dels drets de les dones.[1] Va començar a escriure poesia als 12 anys i va publicar el seu primer poema als 14.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mor Simin Behbahani, la veu poètica de l'Iran». Diari Ara, 20-08-2014. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mor Simin Behbahani, la "lleona de l'Iran" i poeta nacional». Diari Ara, 19-08-2014. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Simin Behbahani, Iran's national poet, dies at 87». Public Broadcasting Service, 19-08-2014. [Consulta: 9 maig 2020].(anglès)
- ↑ «Thousands Attend Iranian Poet Behbahani's Funeral». Radio Free Europe, 22-08-2014. [Consulta: 9 maig 2020].(anglès)
- ↑ 5,0 5,1 «Iran's leading poet receives Stanford literature prize». Stanford News Service, 05-03-2008. Arxivat de l'original el 2015-04-08. [Consulta: 9 maig 2020].(anglès)
- ↑ «Janus Pannonius Prize goes to Simin Behbahani». Hungarian Literature Online, 26-09-2013. [Consulta: 9 maig 2020].(anglès)
- ↑ «Tehran Halts Travel By Poet Called 'Lioness Of Iran'». NPR, 19-03-2010. [Consulta: 9 maig 2020].(anglès)
