Sindoor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Sindoor
Sindoor

El sindoor (en Hindustànic: सिन्दूर, en Urdú: سندور) o sindooram (en Sanskrit, Telugu, Tàmil, Kanarès, Malaiàlam i Oriya o Bengalí: সিঁদুর; i en Gujarati: સિંદૂર), són unes pólvores cosmétiques de color vermell o taronja (a causa del vermelló) tradicionals de l'Índia. Normalment són usades per dones casades en la línea on és parteix el cabell.[1] En moltes comunitats hindús l'ús del sindoor indica que la dona està casada, i qua deixa d'utilitzar-lo, és senyal de viduïtat.

Generalment, el component principal del sindoor tradicional és la cúrcuma.[2] El sindoor comercial conté colorants sintètics i productes químics, alguns dels quals poden contenir mercuri i plom.[3][4]

Aplicació del Sindoor[modifica]

Dones aplicant-se sindoor

Tradicionalment, el sindoor s'aplica al començament o en tota la línea divisoria del pentinat (també anomenat maang) o com un punt en el front ("bindi" en Hindi). En l'hinduisme el sindoor és la marca de les dones casades. Les dones solteres porten un punt que pot ser de diferents colors, però no s'apliquen sindoor. Les vídues no porten sindoor, en senyal de que el marit és mort.

La primera aplicació del sindoor en una dona, la realitza el seu marit el dia del seu casament i s'anomena cerimònia del Sindoor Daanam. Després, és ella qui s'aplica les pólvores cada dia.

Un altre ritual similar s'anomena pasupu kumkuma. El nom prové d'una altra manera d'anomenar el sindoor, el kumkuma.

La neteja del sindoor, és un moment molt significatiu per les vídues. Hi ha moltes cerimònies i rituals associats a aquesta pràctica. La més comuna, consisteix en el fet que la sogra o una cunyada més gran que la dona retiri el sindoor. La vídua, a més a més de retirar-se el sindoor, haurà de trencar els seus braçalets i eliminar el seu bindi, i en molts casos, també els anells que porti al nas i als peus.

La línea de divisió del cabell representa, simbòlicament, un riu de sang ple de vida. Quan s'elimina el sindoor, el riu es torna sec i estèril. Aquests rituals encara prevalen en les zones rurals i els duen a terme totes les castes i/o rangs socials.[5]

L'aplicació del sindoor varia depenen de la decisió personal i dels costums regionals. Moltes dones joves es pinten tota la línea divisoria, metre que d'altres només es pinten un punt al començament i final de la línea. Actualment, està molt de moda entre les dones joves pintar-se un triangle que neixi de la ratlla dels cabells fins al nas, decorat, generalment, amb un diamant al mig.[6][7]

Hinduisme[modifica]

El ritual d'aplicació del sindoor és un pas molt important en un casament hindú

Figures femenines que s'han trobat en excavacions a Mehrgarh, Balutxistan suggereixen que l'aplicació del sindoor ja s'utilitzava en la cultura Harappa. Segons les llegendes, Radha, l'esposa de Krixna va convertir el kumkum en un disseny en forma de flama sobre el seu front.

En el famós poema épic Mahabharata , Draupadi, l'esposa de Pandaves es va netejar el sindoor pel disgust i la desesperació que va sentir després del que va passar a Hastinapur. L'ús del sindoor és freqüentment mencionat en les puranes: Lalita Sahasranama i Soundarya Lahari.[8]

Les dones jains utilitzen el sindoor, generalment en les ciutats. Les monjes jains tenen prohibit aplicar-se el sindoor, tan a la línea dels cabells com al front. En aquesta cultura l'aplicació del sindoor és molt important, ja que indica l'estat matrimonial de la noia.[9][10] L'aplicació del sindoor és essencial en la cultura i tradició hindú. Durant el segle XIX, Sufi líder de Sharafuddin Maneri va encoratjar a les dones musulmanes a utilitzar i aplicar-se el sindoor. Va ser severament condemnat pels moviments reformistes.[11]

Composició i toxicitat[modifica]

Durant les celebracions hindús els temples i carrers es tenyeixen de vermell

El sindoor modern utilitza, generalment, el vermelló, un pigment de color taronja vermellós. El vermelló és la forma purificada del cinabri, que es una manera d'anomenar el sulfur de mercuri (HgS).[3] Com el vermelló conté components del mercuri, és tòxic i s'ha de manipular amb cura. A vegades també s'afegeix triòxid de plom (també anomenat minio o plom vermell). S'ha descobert que el triòxid de plom és tòxic i cancerigen en animals, tot i que no s'ha establert que en humans sigui el mateix.

El sindoor tradicional, en canvi, està fet de cúrcuma i d'alum o òxid de calci, a part d'altres herbes.[12] Al contrari del triòxid de plom i el vermelló, aquests ingredients no són tòxics.[12][13]

A principis del 2008 les denuncies per l'alt contingut de plom van fer que l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units, retirés lots de sindoor del mercat.[14]

Referències[modifica]

  1. Women Writing in India: The twentieth century (Volume 2 of Women Writing in India: 600 B.C. to the Present) (en anglés). Feminist Press, 1993, 1993-04-01. ISBN 978-1-55861-029-3. «"... Sindooram is a red powder worn by married women in the parting of the hair ..."» 
  2. Formulation and Evaluation of Herbal Sindoor Using Different Natural/Herbal Ingredients. 
  3. 3,0 3,1 Indian Academy of Pediatrics. Indian pediatrics, Volume 10. Indian Academy of Pediatrics, 1973, 1973. «... Sindoor (vermilion), a red powder applied to the scalp, is often used by married Indian women, especially of an orthodox Hindu background. It may consist of red sulphide of mercury, or of red lead mixed with red synthetic dye ...» 
  4. The Hazards of Synthetic Sindoor
  5. «Significat del sindoor per una dona casada».
  6. «Com posar-se el sindoor» (en anglés).
  7. «La moda que desafia els costums» (en anglés). The Times of India.
  8. «Historia i significat del sindoor» (en anglés).
  9. Ahearn, Laura M. Invitation to love: Literacy, Love Letters, & Social Change in Nepal (en anglés), 2001, p. 95. 
  10. Selwyn, Tom. Images of Reproduction: An Analysis of a Hindu Marriage Ceremony (en anglés). 14. 4, Desembre, 1979, p. 684–698. 
  11. Akbar, M. J.. The Shades of Swords: Jihad and the conflict between Islam and Christianity (en anglés). Routledge: London, New York, 2002, p. 111. 
  12. 12,0 12,1 Kapoor, V. P. (en anglés) Kohl and Sindoor: the potential source of lead poisoning. Enviro News-Newsletter of ISEB India, 13, 3, Juliol 2007.
  13. «The Hazards of Synthetic Sindoor» (en anglés). Hinduism Today, 12-10-2004.
  14. «After sindoor, bindi taken off American shelves» (en anglés). IBN Live, 04-03-2008.