Sinfonia da Requiem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSinfonia da Requiem
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorBenjamin Britten Modifica el valor a Wikidata
Creacióoctubre 1939 i juny 1940 Modifica el valor a Wikidata
Durada20 minuts Modifica el valor a Wikidata
Opus20 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorquestra simfònica Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena29 març 1941 Modifica el valor a Wikidata
EscenariCarnegie Hall Modifica el valor a Wikidata, Nova York Modifica el valor a Wikidata
Director musicalJohn Barbirolli Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 969ddbd6-59ea-49f5-b35c-5e4657957f89 Allmusic: mc0002364703 Modifica el valor a Wikidata

Sinfonia da Requiem, op. 20, per a orquestra és una simfonia composta per Benjamin Britten el 1940. És un treball primerenc del compositor britànic, fet amb només 26 anys, no obstant això, marca una de les seves tendències estètiques i existencials: la preocupació per la guerra i el conflicte com a limitador de la singularitat humana.[1][2]

Representacions[modifica]

L'estrena va tenir lloc el 29 de març de 1941 al Carnegie Hall de Nova York, amb la Filharmònica de la ciutat sota la direcció de John Barbirolli. La primera interpretació de l'obra al Japó la va dirigir el mateix autor l'any 1956.[3]

Moviments[modifica]

Aquesta simfonia consta de tres moviments sense interrupció:

  • Lacrymosa (Andante ben misurato)
  • Dies irae (Allegro con fuoco)
  • Requiem aeternam (Andante molto tranquillo)

Els títols dels tres moviments es deriven de la missa catòlica pels morts, però sense cap vincle directe amb la litúrgia. Britten descriu els tres moviments d'aquesta manera:

  • un lament lent en forma de marxa;
  • una forma de dansa de la mort;
  • la resolució final.

I. Lacrymosa

 \relative c { \clef bass \key d \minor \time 6/8 \tempo "Andante ben misurato" 4. = 40 r4 a8--~\pp a4 bes8--~ | bes4 d,8(\< b'4 f'8\!) | f4-- a,8--~ a4 bes8--~ | bes4 d,8(\< b'4 g'8)\! | g4-- }
 \relative c' { \clef treble \key d \minor \time 6/8 \tempo 4. = 40 r4 r8 d4.~(\p | d\< c'\!\> | d,2.\!~ | d4.) c'(| d, c' | d,\< cis' | ees,2.\f\!\>~ | ees~\! | ees4.) }
 \relative c { \clef bass \key d \minor \time 6/8 \tempo 4. = 40 <des bes ges>2.->\pp | \clef treble <gis''' e cis>->~ | <gis e cis>4. }


II. Dies irae

 \relative c''' { \clef treble \key d  \minor \time 3/4 \tempo "Allegro con fuoco" 4 = 148 r4 a:32\pp\< a8\!-. a-> | a-> }
 \relative c'' { \clef treble \key d \minor \time 3/4 \tempo "Con anima" 4 = 148 \times 2/3 { g8(\mf^"molto marcato" b) b } \times 2/3 { b b b } \times 2/3 { b(g) g } | \times 2/3 { g g g } \times 2/3 { g(b) b } \times 2/3 { b(g) g } | a }
 \relative c' { \clef treble \key g \minor \numericTimeSignature \time 4/4 \tempo "Alla marcia" 4 = 148 r2 ees~(\< | ees2.\!\p_"espr." e4~ | e4.\< f8~ f4\! c'4~\> | c2.\! }
 \relative c'' { \clef treble \key g \minor \numericTimeSignature \time 4/4 \tempo 4 = 148 << { e8-. f4-- e8--~ e d cis-. e-. | d-. r e-. d--~ d c4-- b8-. } \\ { r4 e8-. d--~ d e-. d-. e-. | d-. r r4 c8-. d-. c-. b-. } >> }

III. Requiem aeternam.

 \relative c''' { \clef treble \key d \major \time 3/4 \tempo "Andante molto tranquillo" 4 = 60 a4\pp\<(b2\! | a4. g8\> fis[ a\!] | g2\<) a4(~\! | a8 g\> fis e fis4\!) }
 \relative c' { \clef treble \key d \major \time 3/4 \tempo "sempre molto tranquillo" 4 = 60 r4 r8 fis\pp fis([ gis)] | gis(a) a([ d, a' e')] | e4.-- }

Referències[modifica]

  1. Britten, Benjamin; Mitchell, Donald, ed.; Reed, Philip, ed. (2004) Letters from a Life: The Selected Letters and Diaries of Benjamin Britten, 1913–1976 a Google Books. University of California Press, page 58. ISBN 0-520-24259-9
  2. «Britten, Benjamin: Sinfonia da Requiem op. 20 (1940) 20' for orchestra». Boosey & Hawkes, 2012. [Consulta: 26 agost 2012].
  3. Puertas Esteve, David. «Programa de mà». L'auditori, 25-04-2014. [Consulta: 11 juny 2017].[Enllaç no actiu]