Vés al contingut

Singin' in the Rain (musical)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'arts escèniquesSingin' in the Rain
Tipusobra dramaticomusical Modifica el valor a Wikidata
CompositorNacio Herb Brown Modifica el valor a Wikidata
Lletra deArthur Freed Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaBetty Comden Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PremisPremis Laurence Olivier Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàticacxg i 6bh Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 8039
Musicbrainz: e3f5241a-8200-481c-bd03-e352fb95d7f3 Modifica el valor a Wikidata

Singin' in the Rain (Cantant sota la pluja) és un teatre musical amb història de Betty Comden i Adolph Green, lletra d'Arthur Freed, i música de Nacio Herb Brown.

Adaptat de la pel·lícula del mateix nom de 1952, la trama s'adiu molt a l'original. Ambientada a Hollywood en els períodes inicials del cinema mut, se centra en el lideratge romàntic Don Lockwood, el seu company Cosmo Brown, l'aspirant a actriu Kathy Selden, i la dama principal de Lockwood, Lina Lamont, les tonalitats vocals de la qual la fan candidata poc probable a l'estrellat del cinema sonor.

Produccions

[modifica]

Producció original a Londres (1983)

[modifica]

La producció original al West End, dirigida per Tommy Steele i coreografiada per Peter Gennaro, fou estrenada el 30 de juny de 1983 al London Palladium, on fou representada fins al setembre de 1985.[1] El repartiment original va incloure Steele com a Don, Roy Castle com a Cosmo, Danielle Carson com a Kathy, i Sarah Payne com a Lina i Julia. La partitura vocal de la pel·lícula original es va embellir amb melodies addicionals de Comden, Green, i Roger Edens, Dorothy Fields i Jimmy McHugh, George i Ira Gershwin, Johnny Mercer i Richard Whiting, i Cole Porter.

Producció original de Broadway (1985)

[modifica]

Singin' in the Rain fou estrenada a Broadway al Gershwin Theatre el 2 de juliol de 1985 i es va tancar el 18 de maig de 1986 després de 367 representacions i 38 previsualitzacions. Dirigida i coreografiada per Twyla Tharp, el disseny escènic va ser de Santo Loquasto, disseny de vestuari d'Ann Roth i disseny d'il·luminació de Jennifer Tipton. El repartiment va incloure Don Correia com a Don, Mary D'Arcy com Kathy, Peter Slutsker com Cosmo, i Faye Grant com Lina.[2] El musical va ser renovat dramàticament.

Gira al Regne Unit de 1994

[modifica]

La producció de London Palladium de 1983 va ser remuntada el 1994 per una àmplia gira pel Regne Unit, que va tenir lloc fins al desembre de 1995. La nova producció, dirigida de nou per Steele, fou protagonitzada per Paul Nicholas com Don, Shona Lindsay com Kathy, Tony Howes com Cosmo amb Sarah Payne representant el seu paper com a Lina del repartiment original. El repartiment de suport va incloure Matt Zimmerman i Mark Donovan.

Reestrena a Londres de 2000

[modifica]

La nova producció del musical es va escenificar al Teatre Olivier (Royal National Theatre), del 2 de juny del 2000 al 20 de juliol del 2000 i de nou del 18 de desembre del 2000 al 27 de gener del 2001. Aquesta producció va ser una transferència de la producciçp West Yorkshire, que va tenir lloc des de desembre de 1999 fins a febrer de 2000. El repartiment va comptar amb Zoe Hart com Kathy, Rebecca Thornhill com Lina, i Paul Robinson com a Don. La direcció era de Jude Kelly, i la coreografia de Stephen Mear. Thornhill va rebre una nominació al Premi Olivier per la seva actuació.[3]

Reestrena al Sadler's Wells

[modifica]

El musical fou representat al Sadler's Wells Theatre des del 29 de juliol del 2004 fins al 4 de setembre del 2004, amb la direcció de Paul Kerryson i la coreografia d'Adam Cooper, que també va interpretar el paper principal de Don Lockwood.[4] La coreografia de Cooper va ser nominada al premi Critics' Circle's National Dance de 2004.[5][6] L'obra fou traslladada finalment al Leicester Haymarket.

Reestrena a Londres de 2012

[modifica]

L'espectacle es va reestrenar al Festival de Teatre de Chichester de 2011, protagonitzat per Adam Cooper, Daniel Crossley i Scarlett Strallen. Va ser coreografiada per Andrew Wright, qui va ser nominat als Premis Olivier i va guanyar el premi WhatsOnStage pel seu treball. L'espectacle va rebre crítiques positives i es va traslladar al West End de Londres, al Palace Theatre, el febrer de 2012, on Cooper, Crossley i Strallen van tornar a reprendre els seus papers.[7] Des del 18 de febrer de 2013 el paper de Kathy Selden va ser interpretat per Louise Bowden. La producció es va tancar el 8 de juny de 2013. Es va publicar un repartiment de gravació de Singin 'in the Rain el 2012.[8] La mateixa producció, amb Adam Cooper, va actuar al novembre de 2014 a Tòquio.[9]

Sinopsi

[modifica]

Don Lockwood és una estrella de cinema mut, d'origen humil com a músic, ballarí i acrobàta. Don amb prou feines no tolera la seva companya, Lina Lamont, que està convençuda que el romanç de la seva pantalla és real, tot i que Don intenta dir-li el contrari. Després de la primera pel·lícula sonora The Jazz Singer, que intenta ser un èxit, el cap d'estudi R. F. Simpson decideix que no té més remei que convertir la nova pel·lícula de Lockwood i Lamont, The Dueling Cavalier, en una pel·lícula parlada. La producció està plena de dificultats, i el pitjor és la veu còmica de Lina.

Després d'una desastrosa projecció de proves, el millor amic de Don, Cosmo Brown, es presenta amb la idea de sobreposar la veu de Lina i convencen Simpson per convertir The Dueling Cavalier en The Dancing Cavalier, un film de comèdia musical. Mentrestant, Don s'enamora d'una aspirant a l'actriu, Kathy Selden, que proporciona la veu a Lina. Quan Lina s'assabenta, es mostra furiosa i fa tot el possible per sabotejar el romanç. Exigeix maliciosament que Kathy continuï donant la seva veu a totes les pel·lícules futures, però sense estar acreditada. Un Simpson irat, però desesperat, es veu obligat a acceptar-ho; Kathy no té cap opció perquè té contracte.

L'estrena és un èxit enorme. Quan el públic exigeix que Lina canta en directe, Don i Cosmo improvisen i aconsegueixen que Lina es sincronitzi mentre que Kathy canta en un segon micròfon mentre s'amaga darrere del teló. Mentre Lina comença a "cantar", Don, Cosmo i Simpson aixequen la cortina darrere seu, revelant l'engany. Kathy es converteix en una estrella, i Lina s'acaba.

Pluja a l'escenari

[modifica]

El més destacat d'ambdues produccions va ser la recreació de la seqüència de sintonia del títol de la pel·lícula, completada amb una pluja a l'escenari. Segons The New York Times, "La pluja és meravellosa. Descendeix de les mosques del Teatre Gershwin en làmines al final de l'acte I, escorcollant un pati del pati de Santo Loquasto que flota sota un llunyà i brillant rètol de Hollywoodland ..."[10]

De l'efecte "pluja" londinenc, un crític va escriure: "El descens de l'escena és tan sorollós i suposa un perill de curtcircuits per a micròfons - que Steele ha de fer mímica la seva cançó per gravar una cinta".[11]

El Festival Finger Lakes Musical Theatre (Auburn, N.Y.) va presentar una producció d'espectacles l'estiu de 2013 i va crear un efecte on fa ploure a l'interior.[12] El Festival presenta la mostra cada deu anys.

Premis i nominacions

[modifica]

Producció original de Londres

[modifica]
Any Premi Categoria Nominació Resultat
1983 Premis Laurence Olivier Millor actriu en musical Sarah Payne Nominat

Producció original de Broadway

[modifica]
Any Premi Categoria Nominació Resultat
1986 Premis Tony millor llibret en musical Betty Comden i Adolph Green Nominat
millor actuació d'un actor principal en musical Don Correia Nominat

Reestrena a Londres 2000

[modifica]
Any Premi Categoria Nominació Resultat
2001 Premis Laurence Olivier Millor Musical Reestrenat Guanyador
Millor actor en un Musical Paul Robinson Nominat
Millor actuació secundària en un musical Rebecca Thornhill Nominat
Millor coreògraf de teatre Stephen Mear Nominat

Reestrena a Londres de 2012

[modifica]
Any Premi Categoria Nominació Resultat
2012 Premis Laurence Olivier Millor actriu en musical Scarlett Strallen Nominat
Millor actuació secundària en un musical Katherine Kingsley Nominat
Millor coreògraf de teatre Andrew Wright Nominat

Referències

[modifica]
  1. (no author). "People In The News", The Associated Press, July 20, 1985, Section: Domestic News (no page number)
  2. Rich, Frank."The Stage: 'Singin' In The Rain' Opens" The New York Times, July 3, 1985
  3. "Archive Page for Singin in the Rain " Arxivat 2010-12-13 a Wayback Machine., albemarle-london.com, accessed February 10, 2010
  4. «Just dancing, and singin'...». The Standard, 21-07-2004 [Consulta: 3 juny 2014].
  5. The Critics Circle «Critics' Circle National Dance Awards 2004». , 20-01-2005 [Consulta: 18 maig 2014].
  6. «National Dance Awards 2004». [Consulta: 3 juny 2014].
  7. Spencer, Charles."'Singin' in the Rain', Palace Theatre, review" telegraph.co.uk, 16 February 2012
  8. Brad Hathaway «Top Hat and Singin' in the Rain». dctheatrescene.com, 18-09-2012 [Consulta: 22 maig 2014].
  9. «MUSICAL SINGIN' IN THE RAIN Adam Cooper is coming back especially for the production in Japan!». Arxivat de l'original el 11 de novembre 2014. [Consulta: 29 octubre 2014].
  10. Rich, Frank."The Stage:'Sing in the Rain' Opens",The New York Times, July 3, 1985
  11. Jensen, Gregory. "Theater World;Stage version of 'Singin' in the Rain'", United Press International, July 18, 1983, Entertainment section (no page number)
  12. «How do they make it rain?». YouTube.