Socialdemòcrates (Dinamarca)
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | A i A | ||||
| Tipus | partit polític partit socialdemòcrata | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Forma jurídica | associació | ||||
| Història | |||||
| Creació | 15 octubre 1871: Organització política febrer 1878: Partit polític | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit dels Socialistes Europeus Aliança Progressista SAMAK Internacional Obrera i Socialista (1923–1940) | ||||
| Membres | 32.137 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Mette Frederiksen (2015–) | ||||
| Joventuts | Joventut Socialdemòcrata de Dinamarca | ||||
| Treballadors | 35 | ||||
| Part de | Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates | ||||
| Parlament de Dinamarca (2026) | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | socialdemokratiet.dk | ||||
Socialdemòcrates (danès Socialdemokratiet) és un partit polític de Dinamarca. Arran de les eleccions legislatives daneses de 2007 és la segona força política amb el 25,5% dels vots i 45 escons en el parlament, tan solament superat pel Venstre. Des que els socialdemòcrates van deixar el govern, després de les eleccions legislatives daneses de 2001, és la primera vegada que no són el partit més popular des de la Segona Guerra Mundial. El partit és actualment liderat per Helle Thorning-Schmidt i és membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista. Va ser fundat en 1871, i és un dels partits més antics d'Europa.
Història
[modifica el codi]El partit va ser fundat el 1871 per Louis Pio, Harald Brix i Paul Geleff[1] amb el propòsit d'organitzar els treballadors segons un model socialista. Des de mitjans del segle xix Dinamarca s'havia anat industrialitzant i una gran part de la població rural havia emigrat a les ciutats esdevenint treballadors assalariats. El partit va sorgir per donar a aquestes persones millors condicions de vida i drets democràtics.
Els primers diputats del partit que van entrar al Folketinget (Parlament danès) van ser Peter Holm Thygesen i Christen Iver Hørdum el 1884.
En les eleccions de l'any 2011, els resultats van ser lleugerament inferiors als del 2007, i va perdre un escó, però la correlació de forces i el fort descens de la ultradreta, permeteren a Helle Thorning-Schmidt aliar-se amb el Partit Socioliberal Danés i el Partit Popular Socialista per formar un govern en minoria i convertir-se en primera ministra el 3 d'octubre de 2011.[2][3] El gener de 2014, el Partit Popular Socialista va abandonar el govern de coalició per una disputa relacionada amb la venda d'accions de l'empresa energètica estatal DONG Energy a Goldman Sachs, passant a donar suport extern.
Tot i que el partit quedà en primera posició a les eleccions legislatives daneses de 2015, Helle Thorning-Schmidt no va poder formar govern i renuncià al liderat del partit i Mette Frederiksen esdevingué presidenta dels socialdemòcrates.[4]
A conseqüència de la victòria del bloc de les esquerres a les eleccions legislatives daneses de 2019, Frederiksen va ser elegida com la primera ministra de Dinamarca el 27 de juny amb suport de tres altres partits del bloc esquerra de Folketinget,[5] El 2019, abans les eleccions legislatives, tot i tenir una política marcadament d'esquerra en l'àmbit social, va anunciar que se seguiria un control estricte de la immigració ja aplicat pel govern de Lars Løkke Rasmussen. En 2021 Dinamarca va endurir les condicions per als asilats, dificultant la reunió familiar que quedava prohibida per a residents en zones on més del 50% dels residents són d'origen no occidental, i per reunir a la parella, tots dos han de tenir 24 anys o més, la parella a Dinamarca no ha d'haver sol·licitat prestacions durant tres anys i tots dos han de superar una prova de danès. La residència permanent només és va fer possible després de vuit anys sota criteris molt estrictes, incloent un treball a temps complet. També es va aprovar que es pogués processar sol·licitants d'asil fora d'Europa. Amb aquestes modificacions, Dinamarca ha reduït el nombre de sol·licituds d'asil reeixides al mínim dels darrers 40 anys, excepte el 2020, a causa de les restriccions de viatge de la pandèmia de COVID-19.[6]
Fredriksen va convocar eleccions anticipades per al 1 de novembre de 2022 després d'un ultimàtum al govern socialdemòcrata per part del Partit Socioliberal Danés, que havia proporcionant suport extern a causa del resultat d'un informe sobre la matança de visons del 2020, crític amb el govern.[7] Les eleccions van significar alhora el millor resultat per als socialdemòcrates en més de 20 anys[8] i el pitjor resultat per a Venstre en més de 30 anys.[9] El 13 de desembre Frederiksen va presentar el seu nou govern de coalició de socialdemòcrates, Els Moderats i Venstre, la primera vegada que socialdemòcrates i Venstre formaven govern des del 1978. El líder de Venstre, Jakob Elleman-Jensen, va esdevenir viceprimer ministre i ministre de Defensa, mentre que el líder dels moderats, Lars Løkke Rasmussen va ser nomenat ministre d'Afers Exteriors.[10] Va ser la primera vegada des de les eleccions legislatives daneses de 2007 que un primer ministre aconseguia la reelecció.
A les eleccions locals de 2025 els socialdemòcrates de la primera ministra Frederiksen van patir fortes derrotes perdent ciutats clau, inclosa Copenhaguen, per primera vegada des del 1903.[11] El país havia d'anar a les urnes a tot tardar el 31 d'octubre de 2026 i Frederiksen va avançar la votació al 24 de març per l'augment de suport al govern socialdemòcrata com a resultat de les amenaces agressives del president dels Estats Units, Donald Trump, d'annexar-se Groenlàndia,[12] però tot i quedar en primera posició no va aconseguir la majoria, i els socialdemòcrates van tenir el pitjor resultat des de les eleccions legislatives daneses de 1903.[13]
Resultats electorals
[modifica el codi]Parlament
[modifica el codi]| Folketing | |||||||
| Any | Vots | % | ± pp | Escons | +/– | Pos. | Resultat |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1884 | 7,000 | 4.9 | Nou | 2 / 102 |
Nou | 2n | Oposició |
| 1887 | 8,000 | 3.5 | 1 / 102 |
Oposició | |||
| 1890 | 17,000 | 7.3 | 3 / 102 |
= 3r | Oposició | ||
| 1892 | 20,000 | 8.9 | 2 / 102 |
Oposició | |||
| 1895 | 24,510 | 11.3 | 8 / 114 |
= 4t | Oposició | ||
| 1898 | 31,870 | 14.2 | 12 / 114 |
= 4t | Oposició | ||
| 1901 | 38,398 | 17.8 | 14 / 114 |
Oposició | |||
| 1903 | 48,117 | 21.0 | 16 / 114 |
= 3r | Oposició | ||
| 1906 | 76,612 | 25.4 | 24 / 114 |
Oposició | |||
| 1909 | 93,079 | 29.0 | 24 / 114 |
= | Suport extern | ||
| 1910 | 98,718 | 28.3 | 24 / 114 |
= | Oposició | ||
| 1913 | 107,365 | 29.6 | 32 / 114 |
Suport extern | |||
| 1915 | 1,134 | 8.8 | 32 / 114 |
= | Suport extern | ||
| 1918 | 262,796 | 28.7 | 39 / 140 |
Suport extern | |||
| 1920 (I) | 300,345 | 29.2 | 42 / 140 |
= 2n | Oposició | ||
| 1920 (II) | 285,166 | 29.8 | 42 / 140 |
= 0 | = 2n | Oposició | |
| 1920 (III) | 389,653 | 32.2 | 48 / 149 |
= 2n | Oposició | ||
| 1924 | 469,949 | 36.6 | 55 / 149 |
Govern | |||
| 1926 | 497,106 | 37.2 | 53 / 149 |
= 1r | Oposició | ||
| 1929 | 593,191 | 41.8 | 61 / 149 |
= 1r | Coalició | ||
| 1932 | 660.839 | 42.7 | 62 / 149 |
= 1r | Coalició | ||
| 1935 | 759,102 | 46.4 | 68 / 149 |
= 1r | Coalició | ||
| 1939 | 729,619 | 42.9 | 64 / 149 |
= 1r | Coalició | ||
| 1943 | 894,632 | 44.5 | 66 / 149 |
= 1r | Coalició | ||
| 1945 | 671,755 | 32.8 | 48 / 149 |
= 1r | Coalició | ||
| 1947 | 836,231 | 41.2 | 57 / 150 |
= 1r | Govern | ||
| 1950 | 813,224 | 39.6 | 59 / 151 |
= 1r | Oposició | ||
| 1953 (I) | 836,507 | 40.4 | 61 / 151 |
= 1r | Govern | ||
| 1953 (II) | 894,913 | 41.3 | 74 / 179 |
= 1r | Govern | ||
| 1957 | 910,170 | 39.4 | 70 / 179 |
= 1r | Coalició | ||
| 1960 | 1,023,794 | 42.1 | 76 / 179 |
= 1r | Coalició | ||
| 1964 | 1,103,667 | 41.9 | 76 / 179 |
= | = 1r | Govern | |
| 1966 | 1,068,911 | 38.2 | 69 / 179 |
= 1r | Govern | ||
| 1968 | 974,833 | 34.2 | 62 / 179 |
= 1r | Oposició | ||
| 1971 | 1,074,777 | 37.3 | 70 / 179 |
= 1r | Govern | ||
| 1973 | 783,145 | 25.6 | 46 / 179 |
= 1r | Oposició | ||
| 1975 | 913,155 | 29.9 | 53 / 179 |
= 1r | Govern | ||
| 1977 | 1,150,355 | 37.0 | 65 / 179 |
= 1r | Coalició | ||
| 1979 | 1,213,456 | 38.3 | 68 / 179 |
= 1r | Govern | ||
| 1981 | 1,026,726 | 32.9 | 59 / 179 |
= 1r | Govern | ||
| 1984 | 1,062,561 | 31.6 | 56 / 179 |
= 1r | Oposició | ||
| 1987 | 985,906 | 29.3 | 54 / 179 |
= 1r | Oposició | ||
| 1988 | 992,682 | 29.8 | 55 / 179 |
= 1r | Oposició | ||
| 1990 | 1,221,121 | 37.4 | 69 / 179 |
= 1r | Oposició | ||
| 1994 | 1,150,048 | 34.6 | 62 / 179 |
= 1r | Coalició | ||
| 1998 | 1,223,620 | 35.9 | 63 / 179 |
= 1r | Coalició | ||
| 2001 | 1,003,023 | 29.1 | 52 / 179 |
Oposició | |||
| 2005 | 867,350 | 25.8 | 47 / 179 |
= 2n | Oposició | ||
| 2007 | 881,037 | 25.5 | 45 / 179 |
= 2n | Oposició | ||
| 2011 | 879,615 | 24.8 | 44 / 179 |
= 2n | Coalició | ||
| 2015 | 925,288 | 26.3 | 47 / 179 |
Oposició | |||
| 2019 | 915,363 | 25.9 | 48 / 179 |
= 1r | Coalició | ||
| 2022 | 971,995 | 27.5 | 50 / 179 |
= 1r | Coalició | ||
| 2026 | 779,524 | 21.8 | 38 / 179 |
= 1r | Coalició | ||
Eleccions locals
[modifica el codi]
|
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Parlament Europeu
[modifica el codi]| Parlament Europeu | |||||||||
| Any | Líder | Vots | % | ± pp | Escons | +/– | Pos. | Grup | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | Kjeld Olesen | 382,487 | 21.9 | Nou | 3 / 16 |
Nou | 1r | SOC | |
| 1984 | Eva Gredal | 387,098 | 19.4 | 3 / 16 |
= | ||||
| 1989 | Kirsten Jensen | 417,076 | 23.3 | 4 / 16 |
|||||
| 1994 | 329,202 | 15.8 | 3 / 16 |
PES | |||||
| 1999 | Torben Lund | 324,256 | 16.5 | 3 / 16 |
= | ||||
| 2004 | Poul Nyrup Rasmussen | 618,412 | 32.6 | 5 / 14 |
|||||
| 2009 | Dan Jørgensen | 503,982 | 21.5 | 4 / 13 |
= 1r | S&D | |||
| 2014 | Jeppe Kofod | 435,245 | 19.1 | 3 / 13 |
|||||
| 2019 | 592,645 | 21.5 | 3 / 14 |
= | = 2n | ||||
| 2024 | Christel Schaldemose | 381,125 | 15.6 | 3 / 14 |
= | = 2n | |||
Líders dels Socialdemòcrates
[modifica el codi]- 1871– 1872: Louis Pio
- 1872– 1873: Carl Würtz
- 1874– 1875: Ernst Wilhelm Klein
- 1875– febrer 1877: Louis Pio
- 1877 febrer– July 1878: Chresten Hørdum
- 1878 febrer– July: A.C. Meyer
- 1878– 1879: Saxo W. Wiegell
- 1880– 1882: Chresten Hørdum
- 1882– 1910: Peter Christian Knudsen
- 1910– 1939: Thorvald Stauning
- 1939– 1955: Hans Hedtoft (Alsing Andersen com a líder de facto el 1941-1945)
- 1955– 1960: H. C. Hansen
- 1960– 1962: Viggo Kampmann
- 1962– 1972: Jens Otto Krag (Erling Dinesen líder de facto des d'octubre de 1972 a setembre de 1973)
- 1973– 1987: Anker Jørgensen
- 1987– 1992: Svend Auken
- 1992– 2002: Poul Nyrup Rasmussen
- 2002– 2005: Mogens Lykketoft
- 2005– 2015: Helle Thorning-Schmidt
- 2015-: Mette Frederiksen
Referències
[modifica el codi]- ↑ «Socialdemokraterne - Socialdemokratiet» (en danès). Det Kongelige Bibliotek.(La Biblioteca Reial), 08-09-2009. [Consulta: 24 setembre 2011].
- ↑ «Helle Thorning-Schmidt to be Danish PM after poll win» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Company., 16-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].
- ↑ «L'oposició de centreesquerra guanya les eleccions daneses». Diari Ara, 15-09-2011. [Consulta: 23 setembre 2011].
- ↑ Poza Maupain, Pedro. «Mette Frederiksen, de "jamón chillón" a primera ministra de Dinamarca». El Mundo, 29-06-2019. [Consulta: 19 desembre 2025].
- ↑ Holst, Helene Kristine; Todorovic, Zoran. «Mette Frederiksen danner regering: Her er de nye ministre» (en danès), 27-06-2019. [Consulta: 27 juny 2019].
- ↑ Sharma, Yashraj. «Why does the UK want to copy Denmark’s stringent immigration policies?» (en anglès). al Jazeera, 09-11-2025. [Consulta: 16 novembre 2025].
- ↑ «Denmark to hold election on November 1st» (en anglès). The Local, 05-10-2022. [Consulta: 16 novembre 2025].
- ↑ Pabst Andersen, Mette Viktoria. «Socialdemokratiet blev valgets store sejrherre: Vil danne bred regering» (en dk). DR, 02-11-2022. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Pabst Andersen, Mette Viktoria. «Ellemann taler: 'Som formand for Venstre er det først og fremmest mit ansvar'» (en dk). DR, 02-11-2022. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Eller, Emil. «Ellemann bliver forsvarsminister og Løkke bliver udenrigsminister: Se hele listen her» (en dk). DR, 15-12-2022. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Hernández-Morales, Aitor. «Frederiksen’s unhappy birthday: Danish PM’s party suffers election shellacking» (en anglès). Politico, 19-11-2025. [Consulta: 19 novembre 2025].
- ↑ «Mette Frederiksen announces Denmark will hold snap election on March 24» (en castellà). Politico, 26-02-2026. [Consulta: 26 febrer 2026].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Murray, Adrienne. «[{{{url}}} Danish PM fails to secure majority in party's weakest election showing since 1903]» (en anglès). BBC p. https://www.bbc.com/news/articles/c74v5qynl9vo,+25-03-2026.+[Consulta: 28 març 2026].