Vés al contingut

Socialdemòcrates (Dinamarca)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióSocialdemòcrates
(da) Socialdemokratiet Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtA i A Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític
partit socialdemòcrata Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació 15 octubre 1871:  Organització política
febrer 1878:  Partit polític
Activitat
Membre dePartit dels Socialistes Europeus
Aliança Progressista
SAMAK
Internacional Obrera i Socialista (1923–1940) Modifica el valor a Wikidata
Membres32.137 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMette Frederiksen (2015–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoventut Socialdemòcrata de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Treballadors35 Modifica el valor a Wikidata
Part deAliança Progressista de Socialistes i Demòcrates Modifica el valor a Wikidata
Parlament de Dinamarca (2026)
38 / 179 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc websocialdemokratiet.dk Modifica el valor a Wikidata
X: Spolitik Bluesky: socialdemokratiet.dk TikTok: socialdemokratiet Modifica el valor a Wikidata

Socialdemòcrates (danès Socialdemokratiet) és un partit polític de Dinamarca. Arran de les eleccions legislatives daneses de 2007 és la segona força política amb el 25,5% dels vots i 45 escons en el parlament, tan solament superat pel Venstre. Des que els socialdemòcrates van deixar el govern, després de les eleccions legislatives daneses de 2001, és la primera vegada que no són el partit més popular des de la Segona Guerra Mundial. El partit és actualment liderat per Helle Thorning-Schmidt i és membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista. Va ser fundat en 1871, i és un dels partits més antics d'Europa.

Història

[modifica el codi]

El partit va ser fundat el 1871 per Louis Pio, Harald Brix i Paul Geleff[1] amb el propòsit d'organitzar els treballadors segons un model socialista. Des de mitjans del segle xix Dinamarca s'havia anat industrialitzant i una gran part de la població rural havia emigrat a les ciutats esdevenint treballadors assalariats. El partit va sorgir per donar a aquestes persones millors condicions de vida i drets democràtics.

Els primers diputats del partit que van entrar al Folketinget (Parlament danès) van ser Peter Holm Thygesen i Christen Iver Hørdum el 1884.

En les eleccions de l'any 2011, els resultats van ser lleugerament inferiors als del 2007, i va perdre un escó, però la correlació de forces i el fort descens de la ultradreta, permeteren a Helle Thorning-Schmidt aliar-se amb el Partit Socioliberal Danés i el Partit Popular Socialista per formar un govern en minoria i convertir-se en primera ministra el 3 d'octubre de 2011.[2][3] El gener de 2014, el Partit Popular Socialista va abandonar el govern de coalició per una disputa relacionada amb la venda d'accions de l'empresa energètica estatal DONG Energy a Goldman Sachs, passant a donar suport extern.

Tot i que el partit quedà en primera posició a les eleccions legislatives daneses de 2015, Helle Thorning-Schmidt no va poder formar govern i renuncià al liderat del partit i Mette Frederiksen esdevingué presidenta dels socialdemòcrates.[4]

A conseqüència de la victòria del bloc de les esquerres a les eleccions legislatives daneses de 2019, Frederiksen va ser elegida com la primera ministra de Dinamarca el 27 de juny amb suport de tres altres partits del bloc esquerra de Folketinget,[5] El 2019, abans les eleccions legislatives, tot i tenir una política marcadament d'esquerra en l'àmbit social, va anunciar que se seguiria un control estricte de la immigració ja aplicat pel govern de Lars Løkke Rasmussen. En 2021 Dinamarca va endurir les condicions per als asilats, dificultant la reunió familiar que quedava prohibida per a residents en zones on més del 50% dels residents són d'origen no occidental, i per reunir a la parella, tots dos han de tenir 24 anys o més, la parella a Dinamarca no ha d'haver sol·licitat prestacions durant tres anys i tots dos han de superar una prova de danès. La residència permanent només és va fer possible després de vuit anys sota criteris molt estrictes, incloent un treball a temps complet. També es va aprovar que es pogués processar sol·licitants d'asil fora d'Europa. Amb aquestes modificacions, Dinamarca ha reduït el nombre de sol·licituds d'asil reeixides al mínim dels darrers 40 anys, excepte el 2020, a causa de les restriccions de viatge de la pandèmia de COVID-19.[6]

Fredriksen va convocar eleccions anticipades per al 1 de novembre de 2022 després d'un ultimàtum al govern socialdemòcrata per part del Partit Socioliberal Danés, que havia proporcionant suport extern a causa del resultat d'un informe sobre la matança de visons del 2020, crític amb el govern.[7] Les eleccions van significar alhora el millor resultat per als socialdemòcrates en més de 20 anys[8] i el pitjor resultat per a Venstre en més de 30 anys.[9] El 13 de desembre Frederiksen va presentar el seu nou govern de coalició de socialdemòcrates, Els Moderats i Venstre, la primera vegada que socialdemòcrates i Venstre formaven govern des del 1978. El líder de Venstre, Jakob Elleman-Jensen, va esdevenir viceprimer ministre i ministre de Defensa, mentre que el líder dels moderats, Lars Løkke Rasmussen va ser nomenat ministre d'Afers Exteriors.[10] Va ser la primera vegada des de les eleccions legislatives daneses de 2007 que un primer ministre aconseguia la reelecció.

A les eleccions locals de 2025 els socialdemòcrates de la primera ministra Frederiksen van patir fortes derrotes perdent ciutats clau, inclosa Copenhaguen, per primera vegada des del 1903.[11] El país havia d'anar a les urnes a tot tardar el 31 d'octubre de 2026 i Frederiksen va avançar la votació al 24 de març per l'augment de suport al govern socialdemòcrata com a resultat de les amenaces agressives del president dels Estats Units, Donald Trump, d'annexar-se Groenlàndia,[12] però tot i quedar en primera posició no va aconseguir la majoria, i els socialdemòcrates van tenir el pitjor resultat des de les eleccions legislatives daneses de 1903.[13]

Resultats electorals

[modifica el codi]

Parlament

[modifica el codi]
Folketing
Any Vots % ± pp Escons +/– Pos. Resultat
1884 7,000 4.9 Nou
2 / 102
 Nou 2n Oposició
1887 8,000 3.5 Disminució 1.4
1 / 102
 Disminució 1 Disminució 3r Oposició
1890 17,000 7.3 Augment 3.8
3 / 102
 Augment 2 = 3r Oposició
1892 20,000 8.9 Augment 1.6
2 / 102
 Disminució 1 Disminució 4t Oposició
1895 24,510 11.3 Augment 2.4
8 / 114
 Augment 6 = 4t Oposició
1898 31,870 14.2 Augment 2.9
12 / 114
 Augment 4 = 4t Oposició
1901 38,398 17.8 Augment 3.6
14 / 114
 Augment 2 Augment 3r Oposició
1903 48,117 21.0 Augment 3.2
16 / 114
 Augment 2 = 3r Oposició
1906 76,612 25.4 Augment 4.4
24 / 114
 Augment 8 Augment 2n Oposició
1909 93,079 29.0 Augment 3.6
24 / 114
 = Augment 1r Suport extern
1910 98,718 28.3 Disminució 0.7
24 / 114
 = Disminució 2n Oposició
1913 107,365 29.6 Augment 1.3
32 / 114
 Augment 8 Augment 1r Suport extern
1915 1,134 8.8 Disminució 20.8
32 / 114
 = Disminució 3r Suport extern
1918 262,796 28.7 Augment 19.9
39 / 140
 Augment 7 Augment 2n Suport extern
1920 (I) 300,345 29.2 Augment 0.5
42 / 140
 Augment 3 = 2n Oposició
1920 (II) 285,166 29.8 Augment 0.6
42 / 140
 = 0 = 2n Oposició
1920 (III) 389,653 32.2 Augment 2.4
48 / 149
 Augment 6 = 2n Oposició
1924 469,949 36.6 Augment 4.4
55 / 149
 Augment 7 Augment 1r Govern
1926 497,106 37.2 Augment 6.0
53 / 149
 Disminució 2 = 1r Oposició
1929 593,191 41.8 Augment 4.6
61 / 149
 Augment 8 = 1r Coalició
1932 660.839 42.7 Augment 0.9
62 / 149
 Augment 1 = 1r Coalició
1935 759,102 46.4 Augment 3.7
68 / 149
 Augment 6 = 1r Coalició
1939 729,619 42.9 Disminució 3.5
64 / 149
 Disminució 4 = 1r Coalició
1943 894,632 44.5 Augment 1.6
66 / 149
 Augment 2 = 1r Coalició
1945 671,755 32.8 Disminució 11.7
48 / 149
 Disminució 18 = 1r Coalició
1947 836,231 41.2 Augment 8.4
57 / 150
 Augment 9 = 1r Govern
1950 813,224 39.6 Disminució 1.6
59 / 151
 Augment 2 = 1r Oposició
1953 (I) 836,507 40.4 Augment 0.8
61 / 151
 Augment 2 = 1r Govern
1953 (II) 894,913 41.3 Augment 0.9
74 / 179
 Augment 13 = 1r Govern
1957 910,170 39.4 Augment 1.9
70 / 179
 Disminució 4 = 1r Coalició
1960 1,023,794 42.1 Augment 2.7
76 / 179
 Augment 6 = 1r Coalició
1964 1,103,667 41.9 Disminució 0.2
76 / 179
 = = 1r Govern
1966 1,068,911 38.2 Disminució 3.7
69 / 179
 Disminució 7 = 1r Govern
1968 974,833 34.2 Disminució 4.0
62 / 179
 Disminució 7 = 1r Oposició
1971 1,074,777 37.3 Augment 3.1
70 / 179
 Augment 8 = 1r Govern
1973 783,145 25.6 Disminució 11.4
46 / 179
 Disminució 24 = 1r Oposició
1975 913,155 29.9 Augment 4.0
53 / 179
 Augment 7 = 1r Govern
1977 1,150,355 37.0 Augment 7.1
65 / 179
 Augment 12 = 1r Coalició
1979 1,213,456 38.3 Augment 1.3
68 / 179
 Augment 3 = 1r Govern
1981 1,026,726 32.9 Disminució 5.4
59 / 179
 Disminució 9 = 1r Govern
1984 1,062,561 31.6 Disminució 1.3
56 / 179
 Disminució 3 = 1r Oposició
1987 985,906 29.3 Disminució 2.3
54 / 179
 Disminució 2 = 1r Oposició
1988 992,682 29.8 Disminució 0.5
55 / 179
 Augment 1 = 1r Oposició
1990 1,221,121 37.4 Augment 7.6
69 / 179
 Augment 14 = 1r Oposició
1994 1,150,048 34.6 Disminució 2.8
62 / 179
 Disminució 7 = 1r Coalició
1998 1,223,620 35.9 Augment 1.3
63 / 179
 Augment 1 = 1r Coalició
2001 1,003,023 29.1 Disminució 6.8
52 / 179
 Disminució 11 Disminució 2n Oposició
2005 867,350 25.8 Disminució 3.3
47 / 179
 Disminució 5 = 2n Oposició
2007 881,037 25.5 Disminució 0.3
45 / 179
 Disminució 2 = 2n Oposició
2011 879,615 24.8 Disminució 0.7
44 / 179
 Disminució 1 = 2n Coalició
2015 925,288 26.3 Augment 1.5
47 / 179
 Augment 3 Augment 1r Oposició
2019 915,363 25.9 Disminució 0.4
48 / 179
 Augment 1 = 1r Coalició
2022 971,995 27.5 Augment 1.6
50 / 179
 Augment 2 = 1r Coalició
2026 779,524 21.8 Disminució 5.7
38 / 179
 Disminució 12 = 1r Coalició

Eleccions locals

[modifica el codi]
Eleccions municipals
Any Seats
No. ±
1925
1.840 / 11.289
1929
1.957 / 11.329
 Augment 117
1933
2.218 / 11.424
 Augment 261
1937
2.496 / 11.425
 Augment 278
1943
2.713 / 10.569
 Augment 217
1946
2.975 / 11.488
 Augment 262
1950
2.960 / 11.499
 Disminució 15
1954
3.139 / 11.505
 Augment 179
1958
3.023 / 11.529
 Disminució 116
1962
2.196 / 11.414
 Disminució 827
1966
2.638 / 10.005
 Augment 442
Reforma municipal
1970
1.769 / 4.677
 Disminució 769
1974
1.532 / 4.735
 Disminució 237
1978
1.704 / 4.759
 Augment 172
1981
1.601 / 4.769
 Disminució 103
1985
1.722 / 4.773
 Augment 121
1989
1.753 / 4.737
 Augment 31
1993
1.700 / 4.703
 Disminució 53
1997
1.648 / 4.685
 Disminució 52
2001
1.551 / 4.647
 Disminució 97
Reforma municipal
2005
900 / 2.522
 Disminució 651
2009
801 / 2.468
 Disminució 99
2013
773 / 2.444
 Disminució 28
2017
842 / 2.432
 Augment 69
2021
756 / 2.436
 Disminució 86
  
Eleccions regionals
Any Escons
No. ±
1935
85 / 299
1943
92 / 299
 Augment 7
1946
94 / 299
 Augment 2
1950
89 / 299
 Disminució 5
1954
97 / 299
 Augment 8
1958
96 / 303
 Disminució 1
1962
100 / 301
 Augment 4
1966
99 / 303
 Disminució 1
Reforma municipal
1970
162 / 366
 Augment 63
1974
135 / 370
 Disminució 27
1978
144 / 370
 Augment 9
1981
140 / 370
 Disminució 4
1985
143 / 374
 Augment 3
1989
146 / 374
 Augment 3
1993
136 / 374
 Disminució 10
1997
136 / 374
 =
2001
129 / 374
 Disminució 7
Reforma municipal
2005
77 / 205
 Disminució 52
2009
68 / 205
 Disminució 9
2013
67 / 205
 Disminució 1
2017
70 / 205
 Augment 3
2021
64 / 205
 Disminució 6
  
Alcaldes
Any Escons
No. ±
2005
45 / 98
2009
49 / 98
 Augment 4
2013
33 / 98
 Disminució 16
2017
47 / 98
 Augment 14
2021
43 / 98
 Disminució 4

Parlament Europeu

[modifica el codi]
Parlament Europeu
Any Líder Vots % ± pp Escons +/– Pos. Grup
1979 Kjeld Olesen 382,487 21.9 Nou
3 / 16
 Nou 1r SOC
1984 Eva Gredal 387,098 19.4 Disminució 2.5
3 / 16
 = Disminució 3r
1989 Kirsten Jensen 417,076 23.3 Augment 3.9
4 / 16
 Augment 1 Augment1r
1994 329,202 15.8 Disminució 7.5
3 / 16
 Disminució 1 Disminució 3r PES
1999 Torben Lund 324,256 16.5 Augment 0.7
3 / 16
 = Augment2n
2004 Poul Nyrup Rasmussen 618,412 32.6 Augment 16.1
5 / 14
 Augment 2 Augment 1r
2009 Dan Jørgensen 503,982 21.5 Disminució 11.1
4 / 13
 Disminució 1 = 1r S&D
2014 Jeppe Kofod 435,245 19.1 Disminució 2.4
3 / 13
 Disminució 1 Disminució 2n
2019 592,645 21.5 Augment 2.4
3 / 14
 = = 2n
2024 Christel Schaldemose 381,125 15.6 Disminució 5.9
3 / 14
 = = 2n

Líders dels Socialdemòcrates

[modifica el codi]

Referències

[modifica el codi]
  1. ↑ «Socialdemokraterne - Socialdemokratiet» (en danès). Det Kongelige Bibliotek.(La Biblioteca Reial), 08-09-2009. [Consulta: 24 setembre 2011].
  2. ↑ «Helle Thorning-Schmidt to be Danish PM after poll win» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Company., 16-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].
  3. ↑ «L'oposició de centreesquerra guanya les eleccions daneses». Diari Ara, 15-09-2011. [Consulta: 23 setembre 2011].
  4. ↑ Poza Maupain, Pedro. «Mette Frederiksen, de "jamón chillón" a primera ministra de Dinamarca». El Mundo, 29-06-2019. [Consulta: 19 desembre 2025].
  5. ↑ Holst, Helene Kristine; Todorovic, Zoran. «Mette Frederiksen danner regering: Her er de nye ministre» (en danès), 27-06-2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  6. ↑ Sharma, Yashraj. «Why does the UK want to copy Denmark’s stringent immigration policies?» (en anglès). al Jazeera, 09-11-2025. [Consulta: 16 novembre 2025].
  7. ↑ «Denmark to hold election on November 1st» (en anglès). The Local, 05-10-2022. [Consulta: 16 novembre 2025].
  8. ↑ Pabst Andersen, Mette Viktoria. «Socialdemokratiet blev valgets store sejrherre: Vil danne bred regering» (en dk). DR, 02-11-2022. [Consulta: 15 febrer 2026].
  9. ↑ Pabst Andersen, Mette Viktoria. «Ellemann taler: 'Som formand for Venstre er det først og fremmest mit ansvar'» (en dk). DR, 02-11-2022. [Consulta: 15 febrer 2026].
  10. ↑ Eller, Emil. «Ellemann bliver forsvarsminister og Løkke bliver udenrigsminister: Se hele listen her» (en dk). DR, 15-12-2022. [Consulta: 15 febrer 2026].
  11. ↑ Hernández-Morales, Aitor. «Frederiksen’s unhappy birthday: Danish PM’s party suffers election shellacking» (en anglès). Politico, 19-11-2025. [Consulta: 19 novembre 2025].
  12. ↑ «Mette Frederiksen announces Denmark will hold snap election on March 24» (en castellà). Politico, 26-02-2026. [Consulta: 26 febrer 2026].
  13. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Murray, Adrienne. «[{{{url}}} Danish PM fails to secure majority in party's weakest election showing since 1903]» (en anglès). BBC p. https://www.bbc.com/news/articles/c74v5qynl9vo,+25-03-2026.+[Consulta: 28 març 2026].

Enllaços externs

[modifica el codi]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Socialdemòcrates_(Dinamarca)&oldid=37087980»