Society of Dilettanti
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | club de cavallers |
| Història | |
| Creació | 1734, Londres |
| Patrocinador | Temple of Zeus in Nemea (en)  |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
La Dilettante Society o Dilettanti (Societat de diletants) és una societat d'homes de la noblesa i acadèmics que esponsoritza l'estudi de l'art antic grec i romà i la creació de noves obres d'aquest estil.
Es creu que es va fundar a Londres el 1734 per un grup de persones que havien fet el Grand Tour.[1]
L'any 1743 Horace Walpole en condemnà la seva afectació i els va descriure com un club de borratxos que havien estat a Itàlia[2]
Aquesta societat aviat va ser rica mitjançant un sistema de contribucions dels seus membres per a fer expedicins arqueològiques
A partir de 1740 la societat donà el seu suport a l'òpera italiana. Va finançar l'arqueologia amb Richard Chandler, William Pars i Nicholas Revett, els resultats es publicaren a Ionian Antiquities, una gran influència pel neoclassicisme britànic.
Membres[modifica]
Aquesta Society té 60 membres escollits per votació secreta.
Membres notable[modifica]
- Thomas Anson (membre fundador)
- Right Honourable Sir Joseph Banks
- George Beaumont
- Rev. Clayton Mordaunt Cracherode
- Anthony Morris Storer, Esq.[4]
- Charles Crowle, Esq.
- Henry Dawkins of Standlynch Hall, Wiltshire
- Francis Dashwood, 15th Baron le Despencer
- Lord Dundas
- Sir Henry Englefield
- Payn Galway, Esq.
- David Garrick
- Sir James Gray, 2nd Baronet
- Sir George Gray, 3rd Baronet
- The Honourable Charles Francis Greville
- Sir William Hamilton (diplomat)
- Thomas Hope
- Philip Metcalfe (since 1786)
- Richard Payne Knight (since 1781)
- Duke of Leeds
- Constantin John Lord Murlgrave
- Uvedale Price
- Sir Joshua Reynolds
- Lord Seaforth
- Spencer Stanhope, Esq.
- Sir John Taylor (Jamaica)
- Richard Thompson, Esq.
- Sir Anthony R Wagner, Garter Principal King of Arms
- William Wilkins
- Charles Watkin Williams-Wynn (el Vell)
- Sir Charles Watkin Williams-Wynn (el Jove)
- Charles Towneley, antiquari i col·lector
Referències[modifica]
- ↑ Cust, L; Colvin, S. «Antiquity of the Society». A: History of the Society of Dilettanti. Londres: Macmillan and Company, Ltd., 1914, p. 1-21.
- ↑ Horace Walpole, quoted in Jeremy Black, The British and the Grand Tour (1985), p120
- ↑ «Grecian Taste and Roman Spirit: The Society of Dilettanti». Getty Villa Exhibitions. J. Paul Getty Trust, 2008. [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ Dictionary of National Biography, Volume 22 Page 1243
- The Penguin Dictionary of British and Irish History, editor: Juliet Gardiner
- Plantilla:Nuttall
- This article incorporates text from:The Life of Sir Joshua Reynolds, Volume 2, James Northcote, 1819
- Dorment, Richard. The Dilettanti: exclusive society that celebrates art (Daily Telegraph 2 September 2008)
- Harcourt-Smith, Sir Cecil and George Augustin Macmillan, The Society of Dilettanti: Its Regalia and Pictures (London: Macmillan, 1932).
- Kelly, Jason M., The Society of Dilettanti: Archaeology and Identity in the British Enlightenment (New Haven and London: Yale University Press and the Paul Mellon Centre for Studies in British Art, 2009).
- Redford, Bruce, Dilettanti: The Antic and the Antique in Eighteenth-century England (Los Angeles: J. Paul Getty Museum, 2008).
- Simon, Robin, “Reynolds and the Double-entendre: the Society of Dilettanti Portraits,” The British Art Journal 3, no. 1 (2001): 69-77.
- West, Shearer, “Libertinism and the Ideology of Male Friendship in the Portraits of the Society of Dilettanti,” Eighteenth Century Life 16 (1992): 76–104.