Soldat blau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSoldat blau
Soldier Blue
Soldatblau.jpg
Fitxa
DireccióRalph Nelson
Protagonistes
ProduccióGabriel Katzka
Harold Loeb
GuióTheodore V. Olsen (novel·la Arrow in the Sun)
John Gay (adaptació)
MúsicaRoy Budd
FotografiaRobert B. Hauser
DistribuïdorAVCO Embassy Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1970
Durada112 minuts
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerewestern, cinema bèl·lic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióColorado Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0066390 Filmaffinity: 421228 Allocine: 7567 Rottentomatoes: m/soldier-blue Mojo: soldierblue Allmovie: v45507 TCM: 90699 TV.com: movies/soldier-blue Modifica els identificadors a Wikidata

Soldat blau (títol original en anglès: Soldier Blue) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ralph Nelson, estrenada el 1970. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Una columna de l'exèrcit americà que escorta un important comboi de fons és atacada pels xeienes. La batalla vira a la massacre: els militars són despietadament exterminats. Només sobreviuen un jove soldat acabat d'incorporar, Honus Gent, i Cresta Maribel Lee, abans presa pels Cheyennes, deixada anar pel cap de la tribu (que el tenia presa com a dona), amb l'objectiu de reunir-se amb el seu promès, un oficial d'estat major.

La parella decideix arribar a Fort Reunion, però per això ha de travessar una comarca salvatge i hostil. Honus Gent es mostra poc experimentat i maldestre, mentre la jove li ensenya el saber que té dels indis i li explica sense èxit que l'atac de la comitiva militar era un acte de defensa contra el genocidi del qual els Cheyennes són víctimes des de fa almenys dos anys (època de la seva arribada a la tribu); a més els indis tenen necessitat de l'or escortat per comprar armes. Al final de les seves peripècies, Honus Gent descobreix la legitimitat de les paraules de Cresta: la massacre indicible del poble indi on havia viscut Cresta amb el seu marit cheyenne per l'exèrcit americà.[2]

La pel·lícula retorna a la història de la massacre de Sand Creek, Colorado, el 29 de novembre 1864, per set-cents homes de la Cavalleria de Colorado. Els soldats van assassinar moltes dones i nens, van prendre un centenar de cabelleres i van cometre de nombroses violacions i mutilacions.

La violència insostenible de certes escenes (prohibida als menors de 13 anys) caracteritza aquesta pel·lícula on, per primera vegada, la cavalleria americana hi és mostrada, no com un exèrcit d'herois, sinó com una colla de bàrbars cruels, covards i sanguinaris. El to violentament antibel·licista de la pel·lícula s'inscriu a més a més en un context on la guerra del Vietnam, viscuda diàriament a través dels reportatges televisats, provoca vives discussions al si de l'opinió americana (Massacre de My Lai).

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Soldat blau (en català). esadir.cat. 
  2. «Soldier blue». The New York Times.